A partir del proper mes de gener els docents i professionals d’atenció educativa  quan tornin a l’aula podran accedir a unes noves orientacions i materials que ha preparat el Departament d’Ensenyament: De l’escola inclusiva al sistema inclusiu. Una escola per a tothom, un projecte per a cadascú. Aquestes orientacions, que es fonamenten en què perquè l’escola sigui per tothom cal que el sistema sigui inclusiu, es reflectiran en el nou decret de l’atenció educativa a l’alumnat en un sistema inclusiu, que tal com ha anunciat la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau,  al gener es trametrà al Consell Escolar de Catalunya el projecte corresponent.

 

Aquestes noves orientacions De l’escola inclusiva al sistema inclusiu  desenvolupen sis aspectes claus. El primer, que es tracta d’una escola per a tothom; el segon, del projecte educatiu a la proposta pedagògica de centre: l’organització i la gestió del currículum i de les mesures educatives; el tercer, de la comunitat educativa i obertura a l’entorn; el quart, itineraris personalitzats i escolarització; el cinquè, el treball en xarxa, i, el darrer, elements per a la reflexió i l’autovaloració dels centres.

 

Pel que fa als principis que basteixen aquesta nova proposta d’escola inclusiva, són el reconeixement de la diversitat com un fet universal, el sistema inclusiu com l’única mirada possible per donar resposta a tots els alumnes, la personalització de l’aprenentatge, la igualtat d’oportunitats perquè cada alumne pugui assolir les fites educatives, la participació i coresponsabilitat, i la formació del professorat per promocionar oportunitats de creixement col·lectiu i per desenvolupar projectes educatius compartits.

 

Així mateix, aquestes orientacions estableixen un seguit de mesures i suports per donar resposta a les necessitats de tots els alumnes, tant pel que fa als aprenentatges com a la regulació del comportament. En aquest sentit, hi ha tres tipus de mesures: universals que reben el 100% dels alumnes, addicionals que els reben un 15% i intensius que els reben el 5%. Per tant, el 20% dels alumnes necessitaran mesures i suports addicionals i intensius. Per donar resposta a aquestes necessitats i poder vehicular aquestes mesures i suports, hem de saber què hem d’aprendre, com ho hem d’aprendre i què hem de fer perquè tothom ho aprengui.

 

En relació a aquestes mesures i suports, la consellera Rigau ha expressat que quan es “detecta un possible trastorn d’aprenentatge, el sistema ha de preveure quin suport li dóna dintre de l’escola ordinària, com és el suport escolar personalitzat o els programes intensius de millora secundaria”. Però que, en cas de mesures i suport addicional, “ja es necessita un suport específic perquè hi ha un trastorn de conducta important o cognitiu o sensorial”. “Llavors es preveu en quin grau es pot estar en l’escola ordinària i quines són les mesures i quins són els suports que donem en aquest centre perquè el pugui atendre”, ha aclarit Rigau.

 

 

Tota aquesta informació es reflectirà en el nou decret de l’atenció educativa a l’alumnat en un sistema inclusiu: “un decret que té una visió global del sistema, gradua els diferents recursos que ha de rebre un alumne per tenir èxit escolar i, en els casos més intensificadors de recursos, diu com i quan els ha de tenir”, ha destacat la consellera Rigau. També ha recordat que el 1997 es va publicar l’anterior decret que “tractava el suport que necessitaven els nois i noies amb necessitats especifiques de gran dificultat” i que la nova proposta vol “garantir que tot el sistema, de per si ja ofereixi aquests recursos, doni un itinerari a tot l’alumnat i de tota l’etapa postobligatòria, que preveu la pre-professionalització que tot alumnat també si té una discapacitació”.  

 

El decret inclou la següent novetat important en l’article 13, tal com ha exposat la titular d’Ensenyament: “quan un alumne té necessitats especifiques per al procés d’aprenentatge, els equips d’assessorament psicopedagògic de l’administració fan un dictamen i aquest dictamen serà conegut per les famílies”. A més a més, ha afegit que serà un dictamen vinculant i que permetrà a la família conèixer “quins són els recursos als quals té dret l’alumne per poder estar inclòs a l’escola ordinària”. “Aquest és un fet que era molt reivindicat per les famílies, que l’hem treballat amb molts professionals, amb molts sectors i que permetrà una seguretat a l’hora d’escolaritzar en els centres ordinaris, per tal de poder rebre els suports que es necessiten”, ha subratllat Rigau.

 

Per millorar l'atenció educativa als alumnes amb necessitats especifiques de suport educatiu i impulsar l’escola inclusiva, el Departament d’Ensenyament aquest curs 2015-2016 ja va fer una ampliació de 360 professionals: 56 tècnics d’educació infantil, 93 tècnics d’integració i 211 educadors per a les unitats de suport a l’educació especial. Rigau ha remarcat que “aquests suports s’han de continuar ampliant i també en a la part de Formació Professional, per donar resposta al que preveu la llei d’FP: tot alumne té dret a la pre-professionalització”.

 

Una altra novetat del decret, tal com ha avançat la consellera d’Ensenyament, és que “regula d’una manera oficial unitats que ja funcionaven i que han crescut molt en els darrers anys com són les USEE (unitats de suport d’alumnes amb necessitats educatives especials)”. També s’incorporen els Centres d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos (CEEPSiR) i el Servei educatiu Específic per alumnes amb Trastorns Generalitzats del Desenvolupament i la Conducta (SEETDiC).