Catalunya tanca un 2015 sec i càlid

 

A Catalunya la temperatura mitjana de l’any 2015 (figura 1) ha estat clarament superior a la mitjana climàtica del període de referència 1961-90, amb anomalies positives de més de 0,5 °C a gairebé tot el territori, de manera que el 2015 es pot qualificar d’any càlid. De fet, ha estat un dels 4 anys més càlids d’ençà que hi ha registres (figura 2), darrere de 2006, 2011 i 2014 (amb dades encara provisionals estaria una dècima per sota de la mitjana d’aquests anys).

 

L’anomalia positiva ha estat especialment important a punts del Prepirineu, Pirineu oriental, prelitoral Central i Sud i litoral Central, especialment a la ciutat de Barcelona, probablement com a conseqüència de l’illa de calor urbana. En aquests sectors, la diferència respecte de la mitjana climàtica ha estat superior a +1,5 °C, arribant a superar localment +2,0 °C. En canvi, la temperatura ha estat més propera a la normalitat climàtica en alguns sectors del pla de Lleida i del litoral Sud, on l’anomalia positiva ha estat força més modesta, propera a +0,5 °C.

 

Cal remarcar que cap estació de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) ha enregistrat anomalia negativa pel que fa a la temperatura mitjana anual, fet que no es produïa des del 2011.

 

Al llarg de l’any, els valors d’anomalia mensual positius de temperatura que han afectat el conjunt de Catalunya han estat persistents: cal destacar el període de març a juliol, així com els mesos de novembre i desembre.   

 

En valors absoluts, la temperatura mitjana anual ha superat els 17 °C a molts punts del litoral Central i Sud, on habitualment s’enregistren els valors de temperatura més alts del Principat. Destaquen els 18,2 °C enregistrats per l’estació meteorològica automàtica de Barcelona – el Raval, que ha igualat els valors del 2011 i 2009. En canvi, gran part del Pirineu, Prepirineu i els punts més elevats del Montseny presenten valors de temperatura mitjana anual inferiors a 10 °C, com és habitual, per efecte de l’altitud.

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de totes les dades mensuals.

 

 

Gràfic obtingut a partir de les dades de 15 sèries climàtiques d’arreu del país. Les anomalies s’expressen respecte a la temperatura mitjana anual del període 1961-1990. Les barres de color vermell indiquen diferències positives, és a dir, anys més càlids, mentre que les barres de color blau indiquen anys més freds.

 

 

Pel que fa a la precipitació (figura 3), el 2015 ha estat un any sec a la major part del país (entorn del 85% de la superfície del territori), tret de sectors del Pirineu occidental i el massís dels Ports, on es pot qualificar de plujós, i punts del Pirineu, Prepirineu i litoral i prelitoral Sud, on les quantitats acumulades es poden considerar normals.

 

Gairebé la meitat del Principat ha recollit una precipitació inferior al 70% respecte de la mitjana climàtica del període de referència 1961-90, i fins i tot certs sectors emplaçats al Pla d’Urgell, el Bages, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat presenten quantitats inferiors al 50%.

 

Pel que fa a la quantitat acumulada, ha estat un any especialment sec a punts del centre del país. Cal remarcar els registres excepcionalment baixos, inferiors a 200 mm, en alguns punts del Pla d’Urgell, com els 165,9 mm de Castellnou de Seana. També destaca per l’escassa precipitació recollida, inferior a 300 mm, bona part del pla de Lleida i punts del Vallès Occidental i del Bages.

 

En l’altre extrem, s’han superat els 1.200 mm a les parts més elevades del Pirineu i del massís dels Ports, però els registres del Pirineu no han resultat, en general, superiors als dels anys 2014 i 2013. La màxima precipitació enregistrada per les estacions de la XEMA ha estat de 1.560,7 mm a Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran.

 

Entre els mesos que han estat secs a gairebé tot el territori destaquen l’abril, l’octubre i especialment el desembre, que va ser molt sec, amb registres inferiors a 5 mm a la major part del país. Cal tenir en compte que l’octubre és, a bona part de Catalunya, un dels mesos que climàticament més precipitació aporta al total anual.

D’altra banda, s’ha de remarcar també la persistència del període sense pluja a finals d’any, fins a prop de 60 dies en alguns sectors.

 

Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.

 

 

 

 

 

A continuació s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació a partir de les dades de l’Observatori de l’Ebre[1] i de l’Observatori Fabra[2], dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten a l’inici del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre, situat a Roquetes (el Baix Ebre), s’inicia el juliol de l’any 1905, mentre que la de l’Observatori Fabra, situat a Barcelona (Barcelonès), ho fa l’agost del 1913.

A l’Observatori de l’Ebre, la temperatura mitjana de l’any (figura 4) ha estat de 18,5 °C, el 3r any més càlid des de 1905, juntament amb 2006 i 2009. L’any 2014, amb una mitjana anual de 18,7 °C és el més càlid de la sèrie. L’anomalia respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 és de +1,6 °C. Durant l’any s’han donat diversos mesos amb temperatures clarament per damunt de la mitjana. Així, els mesos de maig i juliol van ser els més càlids de les respectives sèries.

La precipitació acumulada l’any 2015 (figura 5) ha estat de 449,6 mm, el 37è valor més baix de tota la sèrie. L’anomalia és de -110,4 mm respecte de la mitjana climàtica 1961-1990.

 

A l’Observatori Fabra, la temperatura mitjana de l’any (figura 4) ha estat de 16,6 °C, la més elevada de la sèrie juntament amb 2006, que va ser de 16,6 °C. L’anomalia respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 és de +1,8 °C. Al llarg de l’any s’han donat diversos mesos amb valors de temperatura clarament per damunt de la mitjana: el mes de maig fou el segon més càlid de la sèrie, mentre que els mesos de juny, juliol i novembre foren els tercers més càlids de les respectives sèries. El mes de desembre, amb una mitjana de 12,6 °C, va ser clarament el més càlid de la sèrie, i representa una anomalia de +3,9 °C respecte de la mitjana climàtica 1961-1990.

 

La precipitació acumulada l’any 2015 (figura 5) ha estat de 345,8 mm, el valor més baix de tota la sèrie. L’anomalia és de -296,0 mm respecte de la mitjana climàtica 1961-1990.

 

D’altra banda, cal destacar que el nombre d’hores de sol ha estat de 2.865,3 hores, el 2n any més assolellat després de 2012 (que en va tenir 2.915,4 hores). Aquesta sèrie de dades s’inicia l’any 1968.

 

La mitjana de la pressió atmosfèrica (amb mesures des de 1927) a les 07h TU ha estat de 970,3 hPa (a nivell de l’observatori i reduïda a 0 °C). Aquest és el 2n valor més elevat després de 1974, quan la mitjana va ser de 970,5 hPa.

  

 

 

Les anomalies s’expressen respecte a la temperatura mitjana anual pel període 1961-90. Les barres de color vermell indiquen diferències positives, és a dir, anys més càlids, mentre que les barres de color blau indiquen anys més freds. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període.

---

 

Els valors s’expressen en percentatge respecte de la mitjana climàtica anual del període 1961-1990. Les barres de color verd indiquen percentatges positius, és a dir, anys més plujosos, mentre que les barres de color carabassa indiquen anys més secs. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys del període. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades completes el 1938, per això, el valor és nul aquell any.

 

 

 

Al continent europeu l’any 2015 s’espera que hagi estat el 2n més càlid d’ençà que hi ha registres instrumentals (figura 5), segons les dades proporcionades pel projecte ECA&D (European Climate Assessment & Dataset) del qual el Servei Meteorològic de Catalunya és contribuïdor de dades per a Catalunya. L’any més càlid va ser el 2014.

 

L’informe mostra un clar contrast entre la part oriental i occidental del continent. Mentre que la major part d’Europa de l’est ha tingut una temperatura excepcionalment alta, fins i tot més que el 2014, als països de la meitat occidental l’any 2015 no ha estat tan càlid.

 

Les temperatures per sota la mitjana estan indicades en blau, les temperatures per damunt de la mitjana en vermell, i la mitjana provisional del 2015 en verd. Font:

 

 

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí anual definitiu durant el mes de febrer de 2016. Més informació a www.meteo.cat a les xarxes socials facebook.com/meteocat i @meteocat