·         Es tracta d’una eina de gestió i planificació per regenerar els ecosistemes humits i millorar els hàbitats protegits

 

La Generalitat executarà demà una crema controlada als Ullals de Baltasar, al Parc Natural del Delta de l’Ebre. L’objectiu és reduir l’acumulació de biomassa i matèria orgànica en ambients humits que pot comprometre el moviment de la fauna que hi habita. Les cremes, que es desenvolupen anualment el mes de febrer, són una eina de gestió clau per regenerar ecosistemes humits i millorar els hàbitats protegits.

 

Les feines, programades entre les 10:30 i les 15 hores, les executarà personal del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) i del Cos d’Agents Rurals amb la direcció i coordinació del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals i els tècnics del Parc Natural. Aquestes tasques ajudaran a controlar l’expansió de diferents arbres d’espècies exòtiques, com el caquier (gènere Diospyros), i del senill (Phragmites australis). El senill és una planta que, en condicions adequades, ocupa grans extensions i desplaça les altres espècies. La seva reproducció és bàsicament vegetativa, utilitzant els rizomes (arrels) per expandir-se, de forma que un nombre limitat d’individus poden ocupar una gran extensió de terreny.

 

Al Delta trobem senillars en molt bon estat al voltant de les basses, antics arrossars i marges del riu. Aquests són hàbitats potencials per a la nidificació d’aus com les de la família de les ardeides, els ràllids (polles i rasclons) i altres espècies d’aus que hi viuen hi nidifiquen com els sílvids (boscarles, mosquiters, tallarols, etc). Degut a la seva elevada productivitat, any darrere any, produeix una gran acumulació de matèria orgànica i restes de senill mort, que comporta una manca d’oxigen i un envelliment progressiu d’aquesta comunitat.

 

El foc té un efecte positiu sobre el senillar perquè elimina restes vegetals mortes i el nou senill surt a la primavera amb més vigor. Tot i això, les cremes són una eina de gestió que s’ha d’utilitzar amb precaució per no produir danys sobre tercers o a la mateixa vegetació o fauna. En aquesta època de l’any la vegetació reuneix les condicions òptimes per realitzar aquesta operació i no afecta el període reproductiu de les aus. L’objectiu d’aquesta planificació és evitar la crema de superfícies excessives sobre una zona en un mateix any. Per tal que l’impacte sigui el mínim possible, es cremen les zones designades de forma fraccionada en quatre o cinc anys.

 

 

El Parc Natural del Delta és la major zona humida de Catalunya i constitueix un dels espais mes importants de la Mediterrània. El 1983 la Generalitat va aprovar la creació del Parc Natural i des de llavors s’ha vetllat per complementar els usos tradicionals i la protecció de la natura. Els Ullals de Baltasar són surgències originades per les aigües de pluja que flueixen per l’aqüífer des dels massissos del Port i del Montsià cap al mar, i que, en trobar-se amb els materials deltaics, ja saturats, es veuen obligades a emergir. Són de forma circular, amb un diàmetre d’entre 5 i 55 metres.  

 

Precisament demà dimarts, 2 de febrer, se celebra el Dia Mundial de les Zones Humides, en commemoració de la data d’acord de la Convenció sobre les zones humides, el 2 de febrer de 1971. Aquesta convenció duu el nom de la ciutat iraniana de Ramsar, i és un tractat internacional per conservar i fer un ús sostenible d’aquestes àrees, reconèixer les seves funcions ecològiques fonamentals i el seu valor econòmic, cultural, científic i recreatiu.