La titular del Departament ha participat avui en la presentació de l’“Estudi sobre l’impacte de l’adopció d’un salari mínim a nivell local. Evidència internacional” redactat pel Laboratori AQR-Lab de la Universitat de Barcelona
La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, considera del tot insuficient el salari mínim interprofessional que fixa l’Estat espanyol en 655 euros i aposta per treballar amb tots els agents implicats per assolir un salari mínim digne. Així ho ha explicat durant la presentació de l’”Estudi sobre l’impacte de l’adopció d’un salari mínim a nivell local. Evidència internacional” redactat pel Laboratori AQR-Lab de la Universitat de Barcelona i encarregat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Bassa ha assegurat que “el treball és la millor política social que podem fer al nostre país en aquests moments. És veritat que amb les dades macroeconòmiques estem guanyant la batalla de les xifres com l’atur, però no estem guanyant de cap de les maneres la batalla del treball digne. Continuem amb precarietat, amb temporalitat i salaris baixos. I els 655 euros del salari mínim actual de cap de les maneres és símbol de coherència amb el cost de la vida ni a Barcelona, ni a l’Àrea Metropolitana, ni al nostre país”.
La consellera també ha constatat que “el creixement econòmic perquè sigui sostingut requereix d’una demanda agregada i per tant el salari mínim hi té un pes important. No tenim legislació pròpia, com a Generalitat no podem dictaminar directament ni implementar el salari mínim, però sí que podem fer accions per poder situar el salari mínim dels mil euros en el diàleg social, que és una de les prioritats del Departament, posar-lo com a imput en el model econòmic de país o exigir-lo en la contractació pública en les empreses que treballen per la Generalitat”.
Dolors Bassa també ha recordat que “a Alemanya en l’últim any ha crescut un 2,5 % la mitjana dels salaris i una de les causes ha estat la implementació del salari mínim”. En aquest sentit, ha afegit, “com a Generalitat crec que ens hem de comprometre a treballar amb els agents socials i econòmics, tots hem d’estar implicats en la lluita contra la precarietat en un moment en que hem de posar les bases d’un futur país molt millor del que tenim, en un moment en que es torna a parlar d’una possible recessió, és el moment de decidir propostes que siguin pel dia a dia”.
A resposta als mitjans de comunicació, la consellera ha concretat que “a nivell de Generalitat hi ha diverses propostes, el més important és negociar el marc laboral català, dins d’aquest marc on els agents econòmics i socials hi tenen un paper molt important, nosaltres apostem pel diàleg i dins del diàleg hi ha les propostes, una pot ser aquesta. Parlar del salari mínim dels 1.000 euros vol dir que és una proposta a defensar i a discutir”. “En tot cas”, ha insistit, “sí el podem exigir a les contractacions públiques, tant els ajuntaments com la Generalitat”.
En la presentació de l’estudi també han intervingut el vicepresident de l’àrea d’Internacional i Cooperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Alfred Bosch; el catedràtic d’Economia Aplicada de la UB i director del Laboratori AQR-Lab de la UB, Jordi Suriñach; i el professor titular de la UB i membre del mateix laboratori, Raül Ramos.
Un de les principals conclusions del treball -que ha comparat diverses recerques a nivell internacional- és que la implantació d’un salari mínim no destrueix ocupació, tot i les diverses veus acreditades que fins fa pocs anys així ho asseguraven. Entre els diversos efectes positius del salari mínim, els autors destaquen un augment de la capacitat adquisitiva per part dels treballadors en les franges salarials més baixes, fet que genera més activitat econòmica; i una disminució de les taxes de pobresa i de la desigualtat, que també es tradueix en una menor dependència d’ajuts i prestacions socials.
