- Un equip de 12 conservadors i restauradors, dirigits pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya porta a terme la intervenció
- La restauració de les pintures té un cost de 533.070 euros, finançats a parts iguals pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Mataró i el Bisbat de Barcelona
El conseller de Cultura, Santi Vila, i l’alcalde de Mataró, David Bote, han visitat avui les pintures murals de la Capella dels Dolors de la Basílica de Santa Maria de Mataró, que estan sent restaurades sota la direcció del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) del Departament de Cultura. La Capella conserva un important conjunt pictòric d’uns 300 m2 d’Antoni Viladomat i Manalt, pintat entre els anys 1722 i 1737. És una de les joies de l’art barroc català i ha estat catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya.
L’objectiu de la intervenció a les pintures és la preservació del conjunt, l’aturada de les degradacions que patia el conjunt pictòric, garantir el gaudi estètic per part dels visitants a l’obra, així com posar en valor de la importància artística de l’obra. Es preveu que la restauració finalitzi a principis del mes de març, per la qual cosa els treballs de conservació i restauració hauran durat aproximadament 7 mesos, atès que es van iniciar a finals d’agost de 2015. Al llarg d’aquests mesos, i sota la direcció CRBMC, un equip d’entre 6 i 12 conservadors i restauradors, en funció de les diverses fases i processos previstos, ha realitzat la intervenció. L’actuació a la Capella ha tingut un cost total de 533.070 euros, finançats a parts iguals pel Departament de Cultura, l’Ajuntament de Mataró i el Bisbat de Barcelona.
La intervenció
L’any 2013 es va dur a terme un estudi previ a la intervenció dirigit pel CRBMC i finançat per l’Ajuntament de Mataró, per tal d’investigar les causes de la degradació de les pintures murals de la Capella dels Dolors, ja que presentaven greus problemes d’humitats que perjudicaven severament la conservació del conjunt. L’estudi va comportar el coneixement dels tipus de materials que formen les pintures (amb l’anàlisi de morters, pigments, vernissos i aglutinants) i, en base al seu estat de conservació, es va poder determinar el procés de conservació i restauració més adient..
La intervenció es va iniciar amb un estudi per conèixer l’estat de conservació de les pintures murals, que va incloure l’extracció i l’anàlisi de mostres de pintura, l’elaboració de planimetries per identificar i localitzar les degradacions observades, així com la documentació fotogràfica exhaustiva de tot el conjunt.
La part més intensiva i important de l’actuació ha estat la neteja de la brutícia superficial que enfosquia el color de les pintures, que s’ha fet amb especial cura, pel fet de tractar-se d’una pintura mural feta al tremp de cola sobre guix, i que a més havia sofert diverses repintades i envernissades. Aquesta extensa fase de neteja ha abastat tres espais diferents, que requerien processos diferents (sostre, parets i presbiteri), i per als quals s’han hagut d’emprar mètodes complexos de neteja mecànica i química, desenvolupats en diverses fases. D’aquesta manera es s’ha pogut tota la capa de brutícia, pols i fum, així com les diverses repintades que hi havia en la superfície del conjunt, de forma generalitzada. El resultat ha estat la recuperació del colorit original i la qualitat pictòrica de les figures i escenes representades, i ha quedat a la vista la realitat del conjunt mural, amb quasi 300 anys d’història.
Paral·lelament, s’han fet processos de fixació de la capa de pintura i la consolidació del suport de guix, ja que hi havia nombrosos aixecaments, descamacions i zones disgregades, sobretot per causa de filtracions d’humitat. Tot això comportava un important risc de despreniment, i suposava un perill imminent per a la possible pèrdua de fragments de pintura. Aquestes filtracions d’humitat ja es van solucionar prèviament a la intervenció. Finalment, la darrera fase ha consistit en la reintegració pictòrica. En aquest procés s’ha igualat estèticament el conjunt i s’ha recuperar una lectura homogènia, després que la neteja va deixar al descobert el desgast, les alteracions per humitat i les pèrdues que havia sofert la pintura mural, com sol ser habitual en obres murals fetes al tremp de cola. Així mateix, les esquerdes i fissures que hi havia, i que no suposaven un perill estructural, s’han anivellar amb morters tradicionals de calç i s’han reintegrat cromàticament.
