- El grup més nombrós ha estat el dels ànecs, amb més de 115.000 exemplars
- La pèrdua de superfície inundada per la dessecació d’arrossars ha pogut afectar sobretot aquelles espècies que depenen més de les aigües dolces somes com la gavina vulgar, la fredeluga, el bernat pescaire, el xarxet comú i la daurada grossa
La població hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre ha estat de 244.707 ocells, valor que se situa un 7% per sota de la mitjana dels darrers 10 anys. Els diversos grups d’aus han respost de manera molt desigual a la disminució de la superfície inundada d’arrossars i a la excepcional benignitat climatològica d’aquest hivern. Són dades que ha presentat aquest matí el director del Parc Natural del Delta de l’Ebre, Francesc Vidal.
Pel que fa a les espècies que es recompten anualment (unes 90), aquest hivern s’han comptabilitzat 244.707 ocells aquàtics. S’hi han afegit, a més, els gavians i les gavines més abundants, bàsicament, la gavina vulgar (Larus ridibundus) i el gavià argentat de potes grogues (L. michahellis), que se censen cada quatre anys. Conjuntament, aquestes gavines han representat un contingent de 48.241 exemplars.
Els ànecs: el 40% dels ocells que passen l’hivern al delta
El grup més nombrós ha estat el dels anàtids, amb 115.751 exemplars (39,5% dels efectius), destacant l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), l’ànec cullerot (A. Clypeata) i el xarxet comú (A. crecca). Aquest grup, després d’uns anys amb un elevat nombre d’exemplars, ha patit una davallada del 8,7% en relació amb la mitjana dels darrers 10 anys. En aquest cens s’han recomptat algunes espècies escasses a Catalunya, com ara el morell xocolater (Aythya nyroca), amb un exemplar, i el xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris), amb quatre exemplars. Les fotges, amb 35.886 exemplars, han presentat uns valors alts (+13,9%) respecte els valors mitjans.
Els limícoles –que s’alimenten bàsicament dels animals que viuen en els fons fangosos- constitueixen el segon grup d’ocells aquàtics més ben representat, amb 69.932 exemplars (22,3% del total). La població d’aquest hivern ha estat inferior als màxims històrics d’aquests darrers anys i se situa un 6,5% per sota de la mitjana. Per llur abundància, destaquen el territ variant (Calidris alpina) i la fredeluga (Vanellus vanellus). D’entre les espècies més accidentals, sobresurten un exemplar de daurada petita del Pacífic (Pluvialis fulva), un de territ becadell (Limicola falcinellus), dos de territ rogenc (Tryngites subruficollis), 23 de becadell sord (Lymnocryptes minimus) i vuit de territ de Temminck (Calidris temminckii).
La població d’ardeids ha sofert una davallada significativa (un 42,6% per sota de la mitjana dels darrers 10 anys). Altres espècies, pertanyents a grups diversos i ben representades en aquest cens, han estat els 11.125 flamencs (Phoenicopterus roseus), els 2.950 capons reials (Plegadis falcinellus) i els 114 becplaners (Platalea leucorodia).
La dessecació dels arrossars afecta la distribució de les aus
Els diversos grups d’ocells han respost de manera molt desigual a la disminució de la superfície inundada d’arrossars per frenar l'expansió de la plaga del cargol poma, i a l’excepcional benignitat climatològica d’aquest hivern al centre i nord d’Europa. A diferència d’altres anys, la superfície inundada d’arrossars ha estat molt inferior (15,5%) i ha passat d’unes 22.000 hectàrees a només 3.500. No obstant, s’ha produït una marcada heterogeneïtat entre les diverses zones del Delta pel que fa al grau d’inundació, variant, segons l’indret, entre el 0 i el 79,5% de la superfície.
Tot i que cal una anàlisi detallada, la pèrdua de superfície inundada sembla que hagi afectat sobretot aquelles espècies que depenen més de les aigües dolces somes, com ara la daurada grossa (Pluvialis apricaria ) (-64%), la fredeluga (V. vanellus) (-29%), el bernat pescaire (Ardea cinerea) (-55%), el xarxet comú (A. crecca) (-31%) o la gavina vulgar (L. ridibundus) (-26%). D’altres espècies, amb una alta plasticitat ecològica, o que depenen dels hàbitats terrestres, de les maresmes mareals o dels ambients marins, no s’han vist afectades significativament. És el cas, per exemple, de l’ànec collverd (A. platyrhynchos) (-3%), el falcó pelegrí (Falco peregrinus) (+52%), el gavià fosc (Larus fuscus) (+26%), la gavina capblanca (Larus genei) (+112%) o el territ variant (C. alpina) (+25%).
L’International Waterbird Census
El comptatge hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre s’integra dins de l’International Waterbird Census (IWC), que té com a objectiu quantificar anualment el nombre d’ocells aquàtics que hivernen en més 80 països d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica. Les dades obtingudes permeten conèixer a escala global l’estat de conservació d’aquestes espècies i, a escala local, la capacitat d’acollida de les zones humides del territori. Al delta de l’Ebre, aquest cens s’ha portat a terme entre el 7 i el 28 de gener, gràcies a la participació de 27 observadors, entre tècnics del parc natural, membres del Cos d’Agents Rurals i voluntaris. La realització d’aquest cens a la principal zona humida de Catalunya comporta una gran complexitat, tant pel que fa a la diversitat d’espècies i d’hàbitats (arrossars, llacunes, riu, salines, badies, aiguamolls) com per la gran quantitat d’ocells.
