- El conseller Baiget presenta nous instruments d’impuls a la indústria per “fer un salt endavant” cap a un model econòmic pròsper, de creixement i socialment just
- El suport a la indústria es reforça amb la reconversió d’Avançsa en una eina de conversió per al creixement empresarial, la posada en marxa d’una línia de suport per a la modernització de les empreses catalanes, la integració de la Direcció General d’Indústria i d’ACCIÓ i el reforç del seguiment de les empreses en situació de risc
El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ha justificat avui la confluència en un departament de les competències d’innovació i de coneixement que ha de permetre “traslladar la transferència tecnològica cap a les empreses l’èxit assolit en matèria de recerca”. En la seva compareixença davant la Comissió d’Empresa i Coneixement del Parlament de Catalunya, Baiget ha explicat les línies mestres de la legislatura en el diferents àmbits competencial del departament, amb el repte d’avançar en “la consolidació de la recuperació econòmica i la configuració d’un model de creixement sostingut, amb capacitat d’adaptació als canvis i generador d’ocupació estable i de qualitat”. Baiget ha apostat per “una economia de base industrial” per “fer un salt endavant cap a una senda de prosperitat i de creixement econòmic”.
En l’àmbit de la política d’universitats i de recerca, el conseller Baiget ha destacat la necessitat de millorar el finançament del sistema universitari públic i reforçar-ne l’autonomia per tal d’avançar en la construcció d’un “model universitari de futur per Catalunya”.
Baiget s’ha referit al disseny d’un nou model de finançament que garanteixi la independència operativa i l’aplicació de criteris d’excel·lència en el sistema acadèmic superior, i ha anunciat l’elaboració d’un estudi avaluatiu “sobre l’actual sistema de finançament de les universitats públiques, el preu de les matrícules i l’eficàcia del sistema d’ajuts”. A partir d’aquest informe, es desplegarà un Pla Integral de Beques.
El conseller també ha defensat una major autonomia per a les universitats catalanes, que el permeti disposar d’estructures internes pròpies, reduïdes i adaptades a la singularitat de cada centre, “perquè puguin especialitzar-se i diferenciar-se, fugint de la uniformització”. En aquest sentit, Baiget també ha apostat pel disseny d’un model propi d’accés a la universitat, que renovi les actuals PAU i que doti el sistema universitari de capacitat per avaluar la capacitat dels nostres alumnes.
Pel que fa a les infraestructures de recerca, Baiget ha reiterat el compromís del Govern amb el Pla de Grans Infraestructures Científiques, mitjançant el qual invertirà 80 milions d’euros en el manteniment i renovació de les principals instal·lacions del país.
El departament d’Empresa i Coneixement continuarà desenvolupant les actuals estratègies de captació i retenció de talent, que contribueixen a dotar de solidesa el sistema universitari i de recerca de Catalunya. Més enllà de la consolidació dels criteris d’identificació de talent, se seguirà aplicant fórmules que permetin una estructura docent més flexibles i internacionalitzada, com ara l’aplicació de la figura del professor Serra Húnter lector, vigent des d’aquest curs. Es preveu que el programa Serra Húnter incorpori més de 500 nous professors i contractants amb estàndards internacionals fins al 2020.
Altres eixos de la seva intervenció: política industrial i emprenedoria
Baiget ha recordat que “la indústria ha de ser l’eix vertebrador de l’economia catalana i el seu principal motor de creixement”, ja que “l’aposta per una ocupació més estable i millor remunerada passa per una economia de base industrial”, i ha focalitzat l’acció del departament en el creixement de les empreses catalanes, la generació d’activitat i de llocs de treball qualificats i en l’atenció a les empreses en situació de risc.
Per això, el conseller ha anunciat la posada en marxa de mesures com la transformació d’Avançsa en un instrument de co-inversió de projectes empresarials, que contribueixi al creixement de les empreses catalanes amb una dotació d’uns 50 milions d’euros, segons la disponibilitat pressupostària; la posada en marxa de línies de suport per valor de 25 milions d’euros (que permetin mobilitzar fins a 100 milions d’euros) per a la modernització de les empreses, de manera que la renovació tecnològica les ajudi a guanyar posicions en el nou entorn econòmic, o la integració efectiva de la Direcció General d’Indústria i ACCIÓ, de manera que s’optimitzin els recursos de l’agència en la labor de suport a la indústria.
Aquesta política es completarà amb la labor de suport a l’emprenedoria i a la petita i mitjana empresa. “Els projectes emprenedors són la llavor d’empreses de demà”, ha conclòs Baiget. Per això, ha detallat l’impuls d’un marc legal que faciliti la participació de les pimes en la contractació pública, entre d’altres mesures, i també ha assegurat que el departament intensificarà la tasca de simplificació administrativa que s’ha implementat els darrers anys, orientada a construir un model de relació entre empresa i administració basat en la confiança i en la responsabilitat.
El conseller també ha situat el repte de la competitivitat de les empreses catalanes en l’àmbit de l’energia. En un context de dependència energètica de l’exterior i d’un marc normatiu desfavorable, Baiget ha apostat per materialitzar el Pacte Nacional per a la transició energètica com a eina de consens entre partits polítics, agents econòmics i socials i ciutadans per dotar d’estabilitat a mig i llarg termini la política energètica del país.
A més, Baiget ha explicat que es crearà l’Agència d’Energia de Catalunya “per aplicar les polítiques que es derivin del Pacte”, i que s’aprofundirà en l’aplicació de mesures d’estalvi i eficiència energètica i d’energies renovables, com ara el Pla d’Acció d’eficiència energètica a la indústria catalana o l’Estratègia catalana de la biomassa.
El conseller ha garantit que el Govern mantindrà la lluita contra la pobresa energètica. Per Baiget, “la prioritat del govern és evitar el tall de subministraments bàsics”. Després de xifrar en 32.914 les intervencions que han evitat talls en el subministrament a consumidors vulnerables -16.229 d’energia, 12.338 d’aigua i 3.847 de gas-, Baiget ha detallat que s’habilitaran els mecanismes per donar sortida a aquest deute i per incrementar el coneixement entre la ciutadania dels seus drets respecte la continuïtat dels serveis bàsics.
En matèria de turisme, Baiget s’ha fixat com a objectiu mantenir Catalunya com a potència turística del sud d’Europa. Per això, ha explicat que es crearà “l’Observatori de Turisme, que serà un sistema integral de coneixement i intel•ligència del sector basat en l’estadística i el tractament de dades”, de manera que s’incrementi la capacitat d’anàlisi i de valoració crítica de l’oferta turística de Catalunya. El conseller ha deixat clara la necessitat de consolidar un marc normatiu racional, sistemàtic i flexible, i ha avançat que es treballa en la regulació de l’economia col·laborativa.
El conseller també ha defensat el model de comerç de Catalunya, que es fonamenta en l’equilibri de formats i en què juga un paper clau el comerç urbà i de proximitat. Baiget s’ha mostrat partidari de fer front a la venda il·legal al carrer, i per això ha ofert “la col•laboració activa amb les administracions implicades i els diferents departaments competents per eradicar aquesta pràctica”.
Davant l’amenaça del model per part de la invasió competencial per part del Govern de l’Estat, el conseller ha anunciat l’elaboració “d’una nova llei general de comerç, que preservi el model comercial català i que adapti el comerç als nous reptes i usos del consumidor i al comerç electrònic”.
A més d’aquesta nova llei de comerç, Baiget també ha avançat que l’activitat legislativa del departament d’Empresa i Coneixement se centrarà en la presentació d’una nova proposta de llei d’Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV) i en la definició d’un nou marc normatiu per a les Cambres de Comerç de Catalunya.
