- Un cicle de 10 títols homenatja la directora belga, desapareguda el 2015, i el seu cinema, objecte de constant experimentació
La Filmoteca de Catalunya, en col·laboració amb la Cinémathèque Royale de Belgique; Drac Màgic i la Mostra Internacional de films de Dones, dedica de l’1 al 27 de març una retrospectiva a Chantal Akerman, un dels puntals indiscutibles del cinema modern.
El cicle en record de la cineasta belga s’obre el dimarts dia 1 amb Golden Eighties Els daurats anys vuitanta (1986): "una comèdia sobre l'amor i el comerç. Burlesca, tendra, frenètica” on “a mesura que la pel·lícula es desenvolupa, les intrigues s'emboliquen, es precipiten, mentre els sentiments s'exasperen i els moviments dels personatges es fan cada vegada més ràpids, com una màquina embogida que s'embala", en paraules de la
mateixa directora. Aquesta sessió comptarà amb una presentació a càrrec de Marta Selva i Anna Solà, representats de Drac Màgic i de la Mostra Internacional de Films de Dones.
Nascuda a Brussel·les l’any 1950, Akerman va debutar al cinema amb el curt Saute ma ville Salta la meva ciutat (1968) en el qual també interpreta una noia que troba una solució als problemes domèstics. Aquesta primera pel·lícula que projectem el dijous 17 (21.30 h) i divendres 25 (21.30 h), en una sessió triple, anirà acompanyada de dos títols inicials més de la directora: La chambre L’Habitació (1972), film experimental en què la càmera recorre diverses vegades, i en panoràmica circular, un apartament petit habitat per la mateixa cineasta i Je, tu, il, elle Jo, tu, ell, ella (1974), considerat el seu primer llargmetratge, un psicodrama que empeny a reflexionar sobre què significa perdre, separar-se, la introspecció solitària i el voyeurisme.
Al llarg de la seva prolífica carrera el seu prestigi s’ha anat revalidant amb cada nou film, tant en el terreny del documental com de la ficció. Els seus films no reposen en formes preexistents. Era d’aquestes cineastes que cada cop tornava a inventar el cinema, que cada cop volia veure el que no s’havia vist o no s’havia sentit. Ens proposava, a partir de relats minimalistes, experiències conceptuals molt intenses. Els que han vist la seva obra mestre: Jeanne Dielman, 23, quai du Commerce, 1080 Bruxelles (1975) –programada pel dimecres 9 (18.30 h) i divendres 18 (19.00 h)–, saben què vol dir convertir quasi no res en un tot ple de significacions. Un film, de més de tres hores, que esdevé una de les obres més explícitament reivindicatives o polèmiques pel que fa a la representació de les dones en el cinema. La directora conjuga des del minimalisme, sense moviments de càmera, amb poc so i plans fixos, els gestos mecànics d'una mestressa de casa en un exercici magistral de representació de l'alienació del treball domèstic i de l'espai en un context quotidià.
La mirada de Chantal Akerman corresponia als seus estats d’ànim, com hi corresponien també els seus projectes i la forma que prenien. Amb el temps, la malenconia va acabar sent el tema central del seu treball. De vegades procurava amagar-la, però no ho aconseguia del tot. Sabem que quan Van Gogh deia que “la tristesse durera toujours” ho feia pensant en ell, però comprenem ara que ho feia pensant també en tots i totes els qui van pel món amb els ulls massa oberts. El cicle també inclou una altra sèrie de títols fonamentals de la cinematografia com Là-bas La fiesta salvaje (2006), en un apartament molt a prop del mar a Tel-Aviv, Chantal Akerman tracta de donar forma a la seva estada a la ciutat, a l’apartament que li han deixat, als seus pensaments i als records de la seva infantesa, al seu malestar, a l’atemptat que no va poder sentir perquè dormia…; Un jour Pina a demandé... Un dia Pina em va demanar... (1983), una producció per a la sèrie de televisió Repères sur la modern dance en què Chantal Akerman segueix la coreògrafa Pina Bausch i la seva companyia, i No Home Movie (2015), un film sobre la seva mare, arribada a la Bèlgica el 1938 fugint de Polònia.
Més informació: www.filmoteca.cat
