Quatre de les escultures que formen part del Calvari atribuït al mestre Bartomeu retornen al Museu d’Art de Girona després d’haver estat restaurades pel Centre de Restauració de Béns Mobles (CRBMC) del Departament de Cultura. El conjunt del Calvari l’integren cinc escultures, que representen Crist, dos lladres, Sant Joan i la Verge. Les escultures procedeixen del cementiri de la catedral de Girona, però actualment formen part del Museu d’Art de Girona. Datades al segle XIII, la seva autoria és font de debat, si bé majoritàriament s’atribueix al mestre Bartomeu o al seu taller.

 

Les figures intervingudes i que ara es retornen al Museu d’Art de Girona són els dos lladres, Sant Joan i la Verge, ja que el Crist s’havia restaurat amb anterioritat, l’any 2014, també al CRBMC. Es tracta d’unes talles de pedra nummulítica, policromades i daurades, d’una gran qualitat, i amb elements estilístics propis tant del romànic com del gòtic.

 

Les quatre escultures també s’havien restaurat amb anterioritat, amb uns criteris, materials i metodologies que actualment estan en desús. Aquest intervenció havia comportat l’agreujament de certes alteracions que comprometien l’estabilitat de les talles, com la presència de morters de reparació i reintegració inadequats, que havien originat eflorescències salines i creat fissures i esquerdes sobre el suport. D’altra banda, dues de les talles comptaven amb perns metàl·lics de subjecció que s’estaven rovellant, i que causaven l’esclat del suport en alguns punts, així com problemes d’estabilitat estructural. A més, la presència d’algun tipus de vernís no identificat en les anàlisis, que s’havia aplicat per sobre de la brutícia acumulada, donava un to enfosquit i brut a tot el conjunt, emmascarava la brillantor de la dauradura i dificultava la neteja de les superfícies policromades.

 

 

La intervenció ha estat finançada per l’Associació d’Amics del Museu d’Art de Girona i pel Departament de Cultura. L’actuació s’ha iniciat amb un estudi acurat de l’estat de conservació de les escultures, l’extracció i analítica de mostres i una anàlisi multiespectral amb llum natural, llum UV i rajos X.

 

Seguidament, s’han extret tots els morters inadequats o alterats, atès que  degradaven les escultures. També s’han tret els perns metàl·lics, que són les peces que serveixen per a fixar entre ells dos elements de ferro, i s’ha fet un tractament de consolidació estructural. Aquests perns s’han substituït per uns altres de nous, roscats i d’acer inoxidable, col·locats amb resina epoxídica. Amb aquest procediment s’han pogut corregir les deformacions i la inestabilitat que presentaven les figures.

 

Les superfícies pictòriques s’han netejat amb solucions aquoses tamponades. Ha estat una neteja molt superficial, ja que el vernís aplicat amb anterioritat protegia la brutícia acumulada. Per treure aquesta capa, en una de les escultures, s’han fet múltiples proves de neteja, per determinar quin era el sistema més adequat i innocu. Finalment s’ha considerat que l’ús de les microemulsions permetia retirar el vernís i gran part de la brutícia, si bé aquesta neteja no s’ha pogut dur a terme a les quatre escultures. La intervenció ha finalitzat amb la reintegració d’esquerdes i petites pèrdues amb morter de calç i el retoc cromàtic puntual d’algunes pèrdues.