- En el marc del col·loqui internacional De l’archive au film, du film à l’archive, celebrat a la prestigiosa universitat de Paris
- El director de la Filmoteca de Catalunya tractarà l’asincronia entre restauracions de grans clàssics i els cànons de la història del cinema
L’Institut du Monde Anglophone de la Universitat Sorbonne Nouvelle – Paris 3 acull, els dies 28 i 29 d’abril, el col·loqui internacional De l’archive au film, du film à l’archive¸ on es duran a terme diversos debats, conferències i projeccions que pretenen discutir i qüestionar la presència de l’arxiu en la narració cinematogràfica. Aquestes jornades, organitzades per l’associació Kinétraces, comptaran amb la presència de diversos experts internacionals que debatran sobre la complexa noció d’arxiu i la seva pluralitat de significats.
El divendres 29 d’abril, a les 10 hores, Esteve Riambau, historiador, realitzador i director de la Filmoteca de Catalunya, oferirà una conferència titulada Restaurations: Faut-il réécrire l’Histoire du Cinéma? (“Restauracions: És necessari reescriure la Història del Cinema?”) i presentada pel professor de la Sorbonne Nouvelle – Paris 3 François Thomas. En la seva exposició plantejarà l’asincronia entre les restauracions de grans clàssics com Avaricia, Metropolis o La passion de Jeanne d’Arc i les grans Històries del Cinema que han establert els cànons, i posarà de relleu la paradoxa que els textos canònics fossin escrits sobre versions incompletes o manipulades mentre que, quan els films són restaurats segons el seu format original, gairebé no gaudeixen d’estudis en profunditat que els resituïn dins la Història del Cinema.
En la recerca cinematogràfica considerada des d’una perspectiva històrica, l’arxiu (film i no film) és una font fonamental. La noció d’”arxiu” designa tot document, siguin quins siguin la seva forma i el seu suport material, que conté traces del passat, permetent avui documentar-lo, comprendre’l i conèixer-ne certs aspectes. L’arxiu esdevé així un suport material, així com un dipòsit de “temps passat” que adquireix una dimensió històrica i memorial en el temps. En la disciplina cinematogràfica, la noció d’arxiu és difícil de comprendre, ja que la seva quantitat de significats possibles implica unes interferències epistemològiques difícils de desfer.
De què parlem, en cinema, quan parlem d’”arxiu”? Quin lloc pren un arxiu en una narració cinematogràfica? Quins intercanvis es poden donar entre film i arxiu? Com el film plasma l’arxiu per crear un relat cinematogràfic (documental o de ficció)? Amb quin fi el film s’apodera dels arxius? Com el film esdevé ell mateix arxiu per documentar la narració i/o la història? I, sobretot, quines transferències es posen en joc en determinades pràctiques? El col·loqui internacional De l’archive au film, du film à l’archive preten aportar arguments i generar debat per a intentar trobar respostes, o si més no, convidar a la reflexió sobre aquestes qüestions.



