- L’informe dóna compliment a una de les mesures de la Llei 10/2010 d’acollida de les persones immigrades i les retornades. Ha estat un encàrrec del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies amb la col·laboració de l’Obra Social ”la Caixa
- Des del 2009, hi ha una saldo migratori negatiu que ha significat la pèrdua de 210.324 residents estrangers.
- Guissona, a la comarca de la Segarra i amb un 49,1% d’estrangers, és el municipi català amb més pes de la població estrangera.
- Per territoris, els municipis catalans amb més població estrangera se situen, a les comarques de l’Empordà, a la Plana de Lleida i a les Terres de l’Ebre
- La taxa d’atur de la població estrangera és més alta que la de la població autòctona
Catalunya és una societat diversa que lluita contra les desigualtats per raó d’origen.
La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies ha presentat el segon Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya corresponent a 2015, elaborat en col·laboració amb l'Obra Social "la Caixa".
Els principals objectius de l’Informe són:
· Proporcionar una visió panoràmica estadística de la immigració a Catalunya.
· Fomentar el coneixement comparat mitjançant la selecció d’uns indicadors emprats per la Comissió Europea i el Consell d’Europa.
· Identificar espais de millora en el marc de les polítiques públiques d’acollida i integració, mitjançant les aportacions de les administracions locals, les entitats de la societat civil i persones expertes en diferents àmbits.
· Facilitar el debat públic sobre la integració de les persones immigrades i d’origen immigrant a la societat catalana.
Recomanacions de l’informe:
· Discurs de la diversitat: posar més èmfasi en la diversitat de la societat catalana, enlloc de centrar-se en la immigració.
· El valor de la diversitat i la participació ciutadana: reorientar la conceptualització d’algunes polítiques i serveis públics. Fomentar la inclusió i la ciutadania activa entre els col·lectius amb més dificultats.
· Visibilitat de la diversitat: més presència de persones migrades o d’origen estranger a les institucions públiques i en els espais de representació pública i política.
· Gestió transversal: dotar de més coherència i transversalitat a les polítiques, accions i instruments adreçats a la gestió de la diversitat.
· Eines: creació d’un Observatori per a la Immigració a Catalunya, tal com proposava el Pacte Nacional per a la Immigració.
· Dades estadístiques: avançar en el disseny d’una recol·lecció estadística que inclogui informació desagregada per raons de nacionalitat i origen, que permeti millorar l’anàlisi i la comparació.
· Formació: la formació dels empleats públics és imprescindible per afrontar la gestió d’una societat diversa.
· Escola: seguir incorporant la diversitat com a fil conductor per explicar la convivència i la cohesió social.
· Sensibilització: impulsar i reforçar iniciatives que afavoreixin espais d’interacció i ajudin a trencar estereotips.
· Polítiques d’acollida: reivindicar l’experiència de Catalunya en polítiques d’acollida com a model de cooperació entre administracions i de col·laboració amb la societat civil.
· Integració lingüística: remarcar la importància de conèixer les llengües oficials de Catalunya i valorar la diversitat lingüística existent.
· Polítiques antidiscriminació i lluita contra la xenofòbia: incorporar la lluita contra la discriminació en l’acció pública i definir una estructura independent que reculli actes discriminatoris, amb capacitat sancionadora.
En resum enfortir la cohesió social no és només millorar la convivència i la participació social, sinó també garantir la pertinença a un projecte de país i fer‐ho viable.



