• L’informe dóna compliment a una de les mesures de la Llei 10/2010 d’acollida de les persones immigrades i les retornades. Ha estat un encàrrec del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies amb la col·laboració de l’Obra Social ”la Caixa
• Des del 2009, hi ha una saldo migratori negatiu que ha significat la  pèrdua de 210.324 residents estrangers.
• Guissona, a la comarca de la Segarra i amb un 49,1% d’estrangers, és el municipi català amb més pes de la població estrangera.
• Per territoris, els municipis catalans amb més població estrangera se situen, a les comarques de l’Empordà, a la Plana de Lleida i a les Terres de l’Ebre
• La taxa d’atur de la població estrangera és més alta que la de la població autòctona

 

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies ha presentat el segon Informe sobre la integració de les persones immigrades a Catalunya corresponent a 2015, elaborat en col·laboració amb l'Obra Social "la Caixa".

  

 

·       Proporcionar una visió panoràmica estadística de la immigració a Catalunya.

 

·       Fomentar el coneixement comparat mitjançant la selecció d’uns indicadors emprats per la Comissió Europea i el Consell d’Europa.

 

·       Identificar espais de millora en el marc de les polítiques públiques d’acollida i integració, mitjançant les aportacions de les administracions locals, les entitats de la societat civil i persones expertes en diferents àmbits.

 

·       Facilitar el debat públic sobre la integració de les persones immigrades i d’origen immigrant a la societat catalana.

 

 

·       Discurs de la diversitat: posar més èmfasi en la diversitat de la societat catalana, enlloc de centrar-se en la immigració.

 

·       El valor de la diversitat i la participació ciutadana: reorientar la conceptualització d’algunes polítiques i serveis públics. Fomentar la inclusió i la ciutadania activa entre els col·lectius amb més dificultats.

 

·       Visibilitat de la diversitat: més presència de persones migrades o d’origen estranger a les institucions públiques i en els espais de representació pública i política.

 

·       Gestió transversal: dotar de més coherència i transversalitat a les polítiques, accions i instruments adreçats a la gestió de la diversitat.

 

·       Eines: creació d’un Observatori per a la Immigració a Catalunya, tal com proposava el Pacte Nacional per a la Immigració.

 

·       Dades estadístiques: avançar en el disseny d’una recol·lecció estadística que inclogui informació desagregada per raons de nacionalitat i origen, que permeti millorar l’anàlisi i la comparació.

 

·       Formació: la formació dels empleats públics és imprescindible per afrontar la gestió d’una societat diversa.

 

·       Escola: seguir incorporant la diversitat com a fil conductor per explicar la convivència i la cohesió social.

 

·       Sensibilització: impulsar i reforçar iniciatives que afavoreixin espais d’interacció i ajudin a trencar estereotips.

 

·       Polítiques d’acollida: reivindicar l’experiència de Catalunya en polítiques d’acollida com a model de cooperació entre administracions i de col·laboració amb la societat civil.

 

·       Integració lingüística: remarcar la importància de conèixer les llengües oficials de Catalunya i valorar la diversitat lingüística existent.

 

·       Polítiques antidiscriminació i lluita contra la xenofòbia: incorporar la lluita contra la discriminació en l’acció pública i definir una estructura independent que reculli actes discriminatoris, amb capacitat sancionadora.