El Museu d’Història de Catalunya (MHC) ha incorporat a les seves col·leccions un conjunt medieval de 10 medalles i 2 aplics de guarniment de cavall que daten entre els segles XIII i XV. Des de demà, dimarts  21 de juny, i fins al 30 d’octubre es podran visitar a la segona planta del museu, que els exposa en el marc del programa “El Museu presenta...”, la finalitat del qual és apropar els fons del Museu al públic.

 

Les medalles i aplics exposats al MHC permeten copsar la diversitat de tècniques d’artesania que s’hi aplicaven, diferents motius decoratius i els múltiples usos que tenien, des de l’ornamentació fins a la identificació del llinatge, passant per la protecció o la devoció. Els guarniments daten entre els segles XIII i XV, procedeixen de Catalunya o de la Península Ibèrica, estan fets de coure o argent i fan una mida d’entre 4 i 8 cm .

 

Entre els motius representats hi trobem cignes, símbol de noblesa i dignitat davant la mort; paons, símbol d’eternitat, prudència, modèstia i bon govern; unicorns -un motiu molt popular durant el segle XV, per cert-, símbol de força, velocitat, esperit indomable i resurrecció. També trobem representats escuts d’armes, que identificarien la xapa amb el llinatge del propietari, i motius vegetals que també hi farien al·lusió -un card podria representar els Cardona o els Icard i un arbre els Roure, per exemple. També hi trobem imatges de verges o santes que es relacionarien amb la devoció religiosa del propietari. I d’altres amb motius merament decoratius.

 

 

L’ús de guarniments equins és gairebé tan antic com l’ús dels cavalls per part dels humans, sobretot per a la guerra. La decoració se circumscrivia als elements defensius, com ara pitrals i testeres però també s’aplica a altres elements, com ara frens, regnes, brides i estreps. Aquesta mena de decoracions pretenen sobretot manifestar l’estatus social i la dignitat guerrera del genet.

 

Els segles medievals van registrar una revifalla en la decoració dels elements de l’arnès equí, a causa de l’existència d’una societat feudal que considera que el rang i l’estatus social havien de ser mostrats sense recances. En aquells moments va aparèixer també un important recurs simbòlic: l’heràldica, que es va afegir amb entusiasme a aquestes decoracions.

 

Però al món medieval, l’ús d’aquests elements decoratius no es va restringir a l’àmbit marcial, sinó que també va ser habitual  en l’embelliment de les cavalcadures de tota mena d’individus. Les decoracions equines no servien només per manifestar la condició d’un guerrer, sinó de tot un seguit d’estrats socials benestants.

 

A més de l’heràldica, les xapes i penjants portaven tota classe d’emblemes: motius vegetals, geomètrics, personatges, escenes de cacera, bèsties, lletres, filacteris i imatges religioses. Alguns d’aquests penjants eren amulets i talismans, ja que es creia que aquests objectes protegien de les desgràcies, especialment si havien estat beneïts. També es pensava, fins i tot, que alguns d’ells podien millorar les prestacions dels cavalls.

 

A Catalunya, les decoracions metàl·liques de les brides i de la resta de l’arnès es deien xapes. Els materials usats eren l’argent i el coure. Les xapes solien sobredaurar-se, i a vegades s’esmaltaven amb la tècnica del champlevé, consistent a excavar el metall per poder-hi aplicar l’esmalt. Aquestes xapes rebien el nom d’esmalts. Els esmaltadors de Llemotges (França) eren famosos per aquesta artesania, però hi havia produccions locals destacades.

 

 

 

https://we.tl/REoHUiA6pP (descàrrega disponible fins al 27 de juny)