El català és la llengua més usada a la retolació comercial de Girona (59,4 %), seguida de la retolació ambivalent (24,5 %). Aquesta és una de les dades que s’han fet públiques avui, 21 de juny, a l’Ajuntament de Girona, en la presentació de la darrera onada de l’estudi l’Ofercat. En l’acte de presentació han intervingut el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Girona, Carles Ribas; el director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura, Francesc Ten; la subdirectora general de Política Lingüística, Marta Xirinachs, i el responsable d’estudis de la Direcció General de Política Lingüística, Joan Solé.

 

Girona es posiciona en una situació intermèdia entre la ciutat amb uns índexs d’oferta de català més alts, Tortosa, i les ciutats amb els índexs més baixos, Tarragona i Barcelona. Girona obté uns índexs de 79 i 85 punts en la retolació. Això vol dir que el català és gairebé l’opció majoritària, 59,4% en la retolació identificativa i 71,3% en la informativa. El castellà obté percentatges a l’entorn del 5% i les altres llengües arriben al 10% en la retolació identificativa. Entre el 2006 i el 2015 es produeix un augment en l’oferta en català en la retolació informativa i es manté en la retolació identificativa.

 

L’ús del català com a llengua d’atenció al públic és clarament l’opció majoritària a Girona: el 76,4% dels comerciants el parla en la primera atenció i el 85,8% s’adequa al català quan el client l’usa. Les tres variables que més influeixen en els usos lingüístics són l’origen de la propietat de l’establiment, el sector d’activitat i la presència de franquícies.

 

L’increment de la població resident nascuda a l’estranger es dóna sobretot entre els anys 2000 i 2010. En aquest període també augmenten els comerços regentats per immigrants. Cal destacar que a Girona, a diferència de la resta de ciutats, a la retolació la diferència entre els comerços regentats per autòctons i per immigrants és molt petita. En els índexs de llengua oral, en canvi, les dades contrasten especialment entre comerços atesos per autòctons o per immigrants (91 a 31 en la llengua d’adequació oral).

 

A banda dels condicionaments demogràfics, pel que fa a la retolació identificativa també hi influeix la presència més significativa de les marques de les franquícies.

 

Destaquen tres sectors on l’oferta del català en la retolació es troba per sobre dels 80 punts (alimentació, salut i estètica i finances) i un on aquesta oferta és força limitada (tèxtil i derivats). No obstant això, el sector de tèxtil i derivats obté un percentatge d’adequació a la Llei de política lingüística del 100% atès l’ús dels noms de marques en la retolació.

 

Els sectors amb millors puntuacions en la llengua oral són el de salut i estètica i el de finances i el sector amb més mancances és el de restauració i hoteleria. L’alimentació és un sector que té una bona oferta en la retolació però no arriba als 70 punts en el cas de la llengua oral inicial.

 

Impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i pel Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Ofercat és un treball sociolingüístic que, mitjançant la tècnica de l’observació, permet conèixer l’oferta lingüística del comerç d’una ciutat. A través d’un procediment de mostreig per rutes estratègiques i aleatòries, a la ciutat de Girona ha permès observar una mostra de 532 establiments comercials.

 

L’estudi, més enllà del diagnòstic, té com a objectiu principal orientar l’acció de política lingüística, que es duu a terme mitjançant el CNL Girona i la col·laboració d’entitats empresarials com la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG), la Confederació de Comerç de Catalunya i PIMEC Girona, que formen part de la Comissió d'Organismes i Serveis per al Foment de la Llengua Catalana de Girona, coordinada per la Direcció General de Política Lingüística, o la Cambra de Comerç de Girona.

 

La Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística promouen l’ús del català al món de l’empresa i el comerç amb diverses accions, com el programa “Català i empresa, ja estàs al dia?”, que té com a objectiu sensibilitzar empreses i comerços perquè utilitzin el català en la relació amb els clients i promoure el coneixement de les disposicions lingüístiques del codi de consum.