El Govern ha aprovat avui el Pla general de seguretat de Catalunya 2016-2019, que recull el conjunt d’actuacions que impulsarà el Govern per tal de garantir la seguretat de les persones, els béns i el medi ambient.

El Pla integra les previsions generals de riscos, actuacions i mitjans (inclosos els de seguretat privada) en matèria de seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i altres que afectin la convivència ciutadana i la seguretat de les persones i els béns a Catalunya.

Per a l’elaboració d’aquest Pla ha estat necessari fer una anàlisi prèvia i acurada de la situació actual per tal de poder identificar, d’una banda, quines són les necessitats existents en l’àmbit de la seguretat, i, de l’altra, conèixer els mitjans i recursos disponibles per preveure com abordar-los.

L’elaboració del Pla ha tingut en compte les línies estratègiques del Departament, que el conseller Jordi Jané va presentar en la Comissió d’Interior sobre els objectius i les actuacions del Departament d’Interior l’11 de febrer de 2016. També s’ha comptat amb les recomanacions del Consell de Seguretat, les dades de l’Informe de seguretat a Catalunya i de l’Enquesta de seguretat pública de Catalunya.

Una de les novetats d’aquest Pla és la seva vigència, ja que passa a tenir una durada de quatre anys (fins ara era biennal), la qual cosa permet incloure actuacions de més llarg recorregut.

Els objectius estratègics del Pla general de seguretat de Catalunya 2016-2019 s’han desenvolupat en 43 objectius i 283 actuacions. Les línies de treball que s’han tingut en compte per definir els objectius i les actuacions d’aquest Pla són les següents:

 

1.    Desenvolupament de polítiques preventives

2.    Prevenció de la radicalització

3.    Col·laboració dels diferents actors de la seguretat, inclosa la ciutadania

4.    Protecció dels col·lectius vulnerables

 

S’ha incrementat l’atenció i la dedicació de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra en aquest camp. El setembre de 2015 va entrar en funcionament el Programa Operatiu Específic Antiterrorista (POE-A). Més d’un 30% de l’activitat policial preventiva està dedicada actualment a aquest programa. En aquest àmbit cal destacar l’entrada en funcionament del Projecte de Monitorització de la radicalització islamista (PRODERAI) per tal de detectar i tractar processos de radicalització islamista a les escoles, l’aprovació del fons de contingència d’11,5 milions d’euros, i la normalització de la participació dels Mossos d’Esquadra en la Mesa d’Avaluació de l’amenaça del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).

 

La previsió de la Junta de Seguretat de setembre de l’any 2006 contemplava que el desplegament total dels Mossos d’Esquadra estava previst amb 18.267 agents i, actualment, n’hi ha 16.869.

 

La Llei 4/2003, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, estableix, a l’article 25 bis, la creació del Registre de les policies locals de Catalunya, que ha de contenir les dades personals i professionals que es determinin per reglament. El Registre permetrà obtenir informació estadística sobre trets bàsics de les policies locals, com l’edat mitjana dels seus membres, les situacions administratives, els interinatges, la formació, etc., a partir de la qual modular les decisions en relació amb els requisits d’accés, els plans de formació, etc. D’altra banda, el Registre assignarà a cada membre de policia local i vigilant un número que l’identificarà com a policia de Catalunya.

 

L’estratègia de revisió i control de la velocitat incorpora la instal·lació de cinemòmetres fixos però també els dispositius de radar de tram, així com l’avaluació de la velocitat mitjana de les carreteres del país i de l’avaluació dels cinemòmetres existents. Així mateix, es coordinen els controls de velocitat del cos de Mossos d’Esquadra i els de les policies locals que hi participen. Aquestes actuacions estan dirigides a aconseguir una mitjana de velocitat a Catalunya més segura i sense risc a la xarxa viària.

La Llei de creació del Servei Català de Trànsit contempla l’elaboració cada tres anys del Pla de seguretat viària, el qual recull accions i activitats de les entitats públiques i privades i de tots els departaments implicats. Aquest Pla segueix escrupolosament el Pla Estratègic de Seguretat Viària 2014-2020, aprovat pel Govern de la Generalitat i tramès al Parlament, i té l’objectiu de dotar  la Generalitat d’un instrument tècnic que ordeni el conjunt de mesures, accions i recursos necessaris per tal de reduir la sinistralitat, especialment el nombre de morts i ferits greus amb seqüeles de per vida.

Una de les accions més importants és el desenvolupament de procediments específics per a víctimes de violència masclista i domèstica, per tal que es pugui millorar la rapidesa d’activació dels recursos policials davant de situacions de risc per a aquestes persones. Es revisaran i agilitzaran els procediments operatius per millorar els temps d’atenció a les víctimes. Es crearà un registre previ, facilitat per les pròpies persones que tenen un risc més gran de ser víctimes d’aquest tipus de violència, que permetrà una ràpida identificació i un traspàs més eficaç als cossos operatius.    

Es tracta d’un sistema d’activació automàtica (o manual) al número 112 en casos d’accidents greus de trànsit, que ha d’estar operatiu a tots els nous models de passatgers i vehicles comercials lleugers a partir del 31 de març de 2018 a tota la Unió Europea. Aquesta tecnologia permet rebre la localització exacta del vehicle, la qual cosa accelerarà el temps de resposta de desplaçament dels serveis d’emergència al lloc del sinistre. La Comissió Europea calcula que amb aquesta tecnologia es podrien salvar fins a 2.500 vides cada any en els 28 països de la Unió.

 

La finalitat d'aquest Codi és que els interessats que s’hi adhereixin (per exemple, els proveïdors de serveis de seguretat privada, ja siguin empreses del sector, detectius o altres persones o entitats privades), a més de complir la normativa reguladora de la seguretat privada, es comprometin a vetllar pel ple respecte d’uns principis ètics en la prestació de serveis, en la contractació de personal i especialment en les seves relacions amb la ciutadania.

Els plans de protecció civil i les actuacions que van lligades a la seva implantació són un dels eixos fonamentals que permeten treballar en temps de pau per tal que la gestió de les emergències sigui eficaç. L’objectiu prioritari és disminuir l’exposició de les persones i els béns als diferents riscos. Per això, la planificació transversal i compartida entre diferents administracions, institucions i el sector privat, i una exhaustiva activitat de sensibilització a la població per millorar-ne l’autoprotecció, han de ser-ne un eix principal.

En el vessant operatiu, els plans són eines adreçades als diferents cossos i serveis que hauran d’intervenir en cas de risc imminent o d’emergència, que estableixen les actuacions que correspondrà dur a terme a cadascú. En aquest sentit, cal fer un esforç per tal que els plans siguin al més entenedors i realistes possible i, d’altra banda, donar un impuls als plans d’actuació dels grups d’intervenció (sanitari, seguretat, Bombers, ...) que han de concretar com i de quina manera s’intervindrà i amb quins recursos.

 

Els municipis són fonamentals en les situacions d’emergència, però alhora la realitat municipal és múltiple i diversa. Cal reforçar i enfortir la capacitat de planificació i intervenció en emergències dels ajuntaments, cercar models alternatius de suport des dels consells comarcals segons la capacitat de recursos de cada ajuntament.

 

És un pla estructurat en cinc eixos que són: recursos humans, materials, infraestructures, vehicles, i vestuari. Cadascun d’aquests eixos identifica les necessitats, les quantifica, es fa una valoració econòmica de les inversions necessàries i es planifica el seu desplegament durant els següents sis anys.

 

L’impuls definitiu dels estudis de formació universitària ha de permetre consolidar un model permanent de transferència mútua dels coneixements i l’expertesa acumulada en matèria de seguretat a l’ISPC.