El Govern ha aprovat avui el Pla de Salut de Catalunya 2016-2020, l’instrument de referència per a totes les actuacions públiques en matèria de salut que la Generalitat haurà de seguir per aquests cinc anys destinades a millorar la salut i la qualitat de vida de la població. Un objectiu principal que es vol assolir a través del reforçament del sistema sanitari amb uns principis bàsics: públic, universal, just i centrat en les persones.

 

El nou Pla de Salut 2016-2020 proposa assolir fins a 28 objectius de salut, l’evolució dels quals s’avaluarà anualment i que es focalitzen, entre d’altres, a seguir augmentant l’esperança de vida viscuda amb bona salut; reduir les desigualtats en salut; disminuir la mortalitat per càncer i per malalties circulatòries, respiratòries i mentals;  millorar els indicadors de risc –tabaquisme, sedentarisme, mals hàbits alimentaris i consum excessiu d’alcohol-; reduir l’impacte de malalties prevalents -com el VIH, les infeccions de transmissió sexual o fractura de fèmur- i millorar la qualitat dels serveis i la seguretat. 

 

El document, però, compta amb quatre principals novetats respecte al seu antecedent. En primer lloc, prioritza l’abordatge dels determinants socials de la salut a través de dues vies: consolidant l’enfocament interdepartamental i contemplant actuacions preferents sobre poblacions socialment més vulnerables. Així, d’una banda, diversos varis objectius de salut que busquen específicament disminuir les desigualtats socials en indicadors de bons hàbits de vida, d’excés de pes o de percepció de bona salut i, per l’altra, contempla projectes amb especial cura per a diferents col·lectius més sensibles, com elaborar un pla de prevenció de la discapacitat en persones grans fràgils; definir i desplegar models de promoció de la salut, prevenció i atenció als problemes més prevalents en infants i joves vulnerables; i donar una atenció integrada al pacient crònic complex de salut mental.

 

A més, a diferència del Pla anterior, l’àmbit de la salut pública es reforça i es converteix en una línia estratègica del nou Pla, com a mostra d’una aposta decidida per respondre als principals reptes de salut i socials a partir d’un esforç organitzat de la societat i dels poders polítics. Una altra aposta, en aquest cas per la recerca i la innovació -a través del desplegament del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en salut 2016-2020 (PERIS)-, suposa la tercera novetat del Pla de Salut, que té com a quarta millorar el reconeixement a la tasca dels professionals i donar més qualitat a la seva participació, facilitant els lideratges professionals i els plans de desenvolupament professionals.

 

 

La nova edició d’aquesta eina referencial s’estructura en 4 eixos de transformació en què s’articulen 12 línies estratègiques:

 

-       Compromís i participació: amb les persones, amb la seva salut i amb el sistema sanitari, de manera participada pels professionals i usuaris.

-       Atenció de qualitat: en salut pública, millorant accessibilitat i resolució, amb una política farmacèutica i del medicament, garantint una atenció integrada, i fomentant la recerca i la innovació en salut.

-       Bon govern: que actua amb excel·lència i seguretat, amb transparència i avaluant els resultats, fomentant la salut digital i la integració territorial.

-       Salut a totes les polítiques: impulsant i consolidant polítiques interdepartamentals i intersectorials –PINSAP, COMSalut, PIAISS, Pla Integral de Salut Mental i Addiccions-, per abordar de manera més efectiva els determinants socials de la salut.

 

El Pla s’adapta a les necessitats dels nous temps i, a banda d’aquests eixos i línies, prioritza fins a nou àrees de salut: infants i adolescents vulnerables; gent gran i discapacitat; salut mental; malalties minoritàries; malalties transmissibles; aparell locomotor; aparell respiratori; sistema vascular, i càncer. Igualment,  gairebé duplica el nombre de projectes concrets que els establerts en l’anterior Pla de Salut, passant de 32 a 58.

 

Amb l’aplicació del Pla de Salut 2016-2020 s’espera, a grans trets, un seguit d’impactes positius a diferents àmbits. Per al ciutadà, una atenció més adaptada a les seves necessitats i més participació, informació, i opcions d’accés i d’atenció. Pel que fa a la política de serveis sanitaris, més equitat, resolució i accessibilitat, així com més integració entre nivells assistencials i interacció amb els serveis socials. Els professionals, per la seva banda, tindran més participació en la presa de decisions i podran desenvolupar les seves tasques amb formes noves i adaptades al nou model d’atenció. Per últim, el sistema haurà de ser més eficient sense renunciar al progrés i a l’excel·lència en l’atenció, tot garantint un accés universal i uns resultats equitatius.

 

 

 

El Pla aprovat avui és un pas més en 25 anys de planificació sanitària per part de la Generalitat, després que, arran de l’aprovació de la llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) l’any 1990, s’elaborés el primer Pla de Salut 1996-1998, al qual van seguir-ne sis més comptant l’actual.

 

En ell, tancant un ampli procés de participació iniciat fa un any a través de grups de treball, jornades o via web, hi han participat més d’un miler de persones entre membres de l’administració sanitària, proveïdors, societats científiques, col·legis professionals, altres departaments de la Generalitat, universitats, món local, associacions de pacients i ciutadans.