El Govern ha acordat declarar bé cultural d'interès nacional el nucli de Beget, a Camprodon (Ripollès), en la categoria de conjunt històric, i la capella de la Sang de Lleida (Segrià), en la categoria de monument històric. En ambdós casos també ha aprovat delimitar-ne l’entorn de protecció.

 

El conjunt històric de Beget correspon al seu nucli urbà, que destaca per la significació històrica urbanística, arquitectònica, tipològica i ambiental. El conjunt conté edificis, espais i carrers històrics que expliquen l’evolució de Beget al llarg de 800 anys. Les peculiars característiques geogràfiques i climàtiques del nucli de Beget fan que aquest gaudeixi, a més, d’una gran riquesa paisatgística i natural.

 

El nucli de Beget és format per tres sectors o barris, separats per la riera de Beget i per la riera de Can França o torrent dels Trulls i connectats per dos ponts. Es pot apreciar clarament la seva formació, el seu creixement i les relativament poques transformacions sofertes. En el barri del nord-oest, que és el més antic, destaca l'església de Sant Cristòfol a la plaça de Miquel Oliva o plaça de l’església. Es tracta d’una edificació romànica del segle XII i també declarada bé cultural d’interès nacional. Al segon barri s’hi arriba per un pont, dit de Beget. Cal remarcar la plaça Major, en la cruïlla del camí de França amb el de la Font i la torre del rellotge. Al tercer barri, construït els segles XVIII i XIX, s’hi accedeix pel Pont Petit. Aquest sector se situa en una posició més elevada i es va formar, probablement, entorn a Can Navarró i Can Costa, construïdes sobre la roca. Pel que fa als habitatges, estan construïts amb murs de maçoneria de pedra que fins als anys 80 estaven majoritàriament arrebossats amb morter de calç. Entre el segle XVIII i meitat del segle XIX apareixen les balconades, ràfecs de fusta i baranes de ferro. Els brancals i llindes de portes i finestres són de pedra picada o de fusta, mentre que les cobertes són de teula àrab.

 

Es té constància documental de l’existència del topònim de Beget des de l’any 959, si bé l’actual nucli de població es va originar després de la reconquesta. L'any 1013, el monestir de Sant Pere de Camprodon hi va construir una església. Va ser un municipi independent fins al 1969, quan va passar a ser adscrit a Camprodon i a la comarca del Ripollès.

 

La capella de la Sang està ubicada al sector sud del nucli antic de Lleida. La situació del monument configura una imatge paisatgística d'interès dins el seu marc urbà. Al mateix temps, la relació que manté amb el seu entorn li atorga una gran entitat arquitectònica, emblemàtica i cultural.

 

Rep el seu nom de la Congregació de la Puríssima Sang. L’any 1803, aquesta Congregació va adquirir l’antiga església del convent dels hospitalers de Sant Antoni, en la qual destaca la portalada renaixentista del segle XVI, atribuïda per alguns a Damià Forment i per altres al seu deixeble Gil de Morlanes. Aquesta portalada pertany a models d'ascendència castellano-aragonesa, com les de la Seu Vella de Lleida, Reials Col·legis de Tortosa i la de Sarroca de Lleida.

 

Més tard, entre 1875 i 1881, es va realitzar una gran obra consistent a transformar l’antiga església d’una nau i coberta amb volta, en una nova església de planta basilical romana amb la nova decoració en què destaca el sostre de fusta inspirada segons el traçat inspirat en la Basílica de Sant Joan de Laterà a Roma. El projecte va ser redactat per l’arquitecte del Bisbat, Celestí Capmany.

 

L’església és de planta rectangular, amb dues fileres de pilastres que la divideixen en tres naus, amb la nau central més elevada que les altres. Les pilastres suporten una galeria que la voreja, de la qual surten noves pilastres que sostenen un sostre pla de fusta. L’element més singular és el sostre de fusta policromada construït per Hermenegild Jou, de l’escola neoclàssica nascuda al redós de la construcció de la Catedral Nova. Va ser inaugurada l’any 1881.

 

L’any 1925, la Congregació va cedir als jesuïtes l’usdefruit de la capella de la Sang. La seva estructura arquitectònica va permetre el seu ús com a arxiu, hemeroteca i magatzem durant la Guerra Civil, fet que va facilitar-ne la conservació.

El Govern ha acordat autoritzar el Departament de Cultura a atorgar ajuts per un import total d’1,08 milions d’euros amb l’objectiu de fomentar la cultura popular. La despesa d’aquests ajuts es farà amb pressupostos d’exercicis futurs, entre els anys 2016 i 2018. Concretament, es destinaran, d’una banda, 645.000 euros per dur a terme activitats de foment, participació i difusió de l’activitat sardanista, en el marc d’un conveni amb la Diputació de Barcelona i la Confederació Sardanista de Catalunya.

D’altra banda, es destinaran 435.000 euros per dur a terme activitats de foment, participació i difusió de l’activitat coral en el marc d’un acord amb la Diputació de Barcelona i el Moviment Coral Català.

Amb aquests ajuts, el Govern fa un pas més per tal de  garantir l’estabilitat del suport econòmic al teixit associatiu cultural, i ho fa a través de la signatura de convenis de col·laboració sectorials i amb caràcter pluriennal.  D’aquesta manera, es vol impulsar l’activitat cultural al territori com una eina per a la vertebració nacional, social i econòmica.

El Govern desplega una política de foment adreçada específicament a les federacions que programin activitats culturals relacionades amb l’associacionisme i la cultura popular i tradicional catalana. Aquesta iniciativa ha demostrat ser una eina eficaç per donar suport a la continuïtat de les activitats federatives i aconseguir el major impacte territorial possible, especialment en un context econòmic desfavorable com el viscut durant els darrers anys.

La Confederació Sardanista de Catalunya aglutina a totes les federacions sardanistes territorials de Catalunya i a totes les organitzacions dels diversos actors sardanistes, com ara cobles, colles i associacions. Representa 572 entitats federades, amb més de 50.000 persones associades. Creada el 2014, és el resultat de la transformació de la Federació Sardanista de Catalunya per tal d'unificar en un únic cap visible totes les manifestacions sardanistes de Catalunya. Anualment desplega una gran varietat d’activitats: edita una guia sardanista de Catalunya, Andorra i Catalunya Nord; convoca diversos premis; organitza cursos, concursos, aplecs, campionats, trobades, etc.

El Moviment Coral Català és una confederació que representa més de 700 entitats corals d’arreu del territori català. Creada l’any  1995, participa en diversos projectes europeus; organitza activitats formatives i de reflexió sobre el cant coral, trobades, concerts, etc. Impulsa el Cor Jove Nacional de Catalunya, una formació de 32 cantaires d’entre 18 i 28 anys, provinents de tot el territori català. El Moviment Coral Català va impulsar, l’any 2003, la creació de l’Oficina pel Cant Coral de la Mediterrània, una de les oficines regionals de l’European Choral Association - Europa Cantat (ECA-EC), entitat dedicada a l’educació i l’intercanvi cultural entre les persones de totes les edats, que representa directament més d’un milió de cantaires de tot Europa.