Direcció General de Comunicació

Altres acords

Altres acords de Govern

query_builder   2 agost 2016 15:59

event_note Nota de premsa

Altres acords de Govern


Creat l’equip per a l’impuls del Registre de grups d’interès de Catalunya
El Govern ha aprovat el Decret de reestructuració del Departament de Justícia. Amb aquestes modificacions, la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia incorpora el Servei de Dret i Grups d’Interès, que assumeix l’impuls i la gestió del Registre de grups d’interès de Catalunya. D’acord amb la Llei de transparència de 2014, tots els ajuntaments haurien de disposar d’un registre de grups d’interès o lobbys des del juliol de l’any passat. No obstant això, no n’hi ha cap que l’hagi desenvolupat. Amb la voluntat de facilitar el compliment de la Llei tant als lobbys com a les corporacions locals, el Departament de Justícia convertirà l’actual registre de la Generalitat en un de nou, vàlid per a totes les organitzacions obligades a tenir-ne. Serà el Registre de grups d’interès de Catalunya, que podran utilitzar tots els ajuntaments que així ho vulguin. El registre únic estarà en funcionament a principis de l’any que ve, quan el Govern hagi modificat el Decret que el regula.
 
L’Executiu aprofitarà aquest tràmit per deixar ben clar que els grups d’interès s’hi han d’inscriure obligatòriament. La suma de les indicacions del Codi de conducta i de l’imperatiu de la inscripció significarà un salt endavant en transparència i capacitat dels ciutadans per fiscalitzar l’Administració de la Generalitat i les corporacions locals. La creació de l’equip que desenvoluparà aquest Registre, la recull el Decret de reestructuració del Departament de Justícia que el Govern ha aprovat aquest dimarts.
 
Centralitzades les instal·lacions dels forenses  de la demarcació de Barcelona
El Govern ha aprovat el Decret que modifica el Reglament de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya. El centre de referència de la Ciutat de la Justícia concentra tot el Servei de Laboratori i de Patologia Forense de la demarcació de Barcelona. L’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya ha abandonat les dependències de Cementiris de Barcelona a Collserola amb l’objectiu de millorar el servei i racionalitzar els recursos. D’aquesta manera, totes les autòpsies i les anàlisis es duran a terme en un centre que reuneix els mitjans més avançats. La centralització del servei en unes úniques instal·lacions per a tot Barcelona coincideix amb la reordenació de les divisions territorials de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses, que simplifica la seva estructura i l’adapta a la de les gerències territorials del Departament de Justícia. Això comporta que les divisions territorials de Barcelona Sud, Barcelona Nord i Catalunya Central es fusionin en la divisió Barcelona Comarques.
 
Aprovada la reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat
El Consell Executiu ha aprovat el Decret de reestructuració del Departament de Territori i Sostenibilitat, que ordena i ajusta la seva configuració arran de l’assumpció de les noves competències en matèria de Biodiversitat i Medi Natural. Concretament, el Decret modifica l’estructura departamental d’acord amb les noves funcions, amb la creació de subdireccions, serveis i seccions. A més, per millorar l’eficiència organitzativa, incorpora canvis d’adscripció orgànica d’unitats preexistents i de denominació o funcions. 
 
Finalitza la participació de la Generalitat al Consorci de Residus al Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça
El Consell Executiu ha ratificat l’acord perquè la Generalitat deixi de formar part del Consorci per la Gestió de Residus Municipals a les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, del qual formaven part l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), els tres consells comarcals i l’Ajuntament de Tremp.
 
La sortida de l’ARC del Consorci s’acorda atès que ja s’ha complert la finalitat inicial, que era donar suport a la construcció, explotació i manteniment de les instal·lacions necessàries per fer el tractament, reciclatge i deposició controlada de residus municipals.  Tal com s’ha fet amb altres organismes, en el moment que l’ARC ha assolit amb l’objectiu se’n desvincula. Mitjançant la resolució de 25 de març de 2014, es va cedir gratuïtament al Consell Comarcal del Pallars Jussà les instal·lacions de gestió de residus que van motivar la creació del Consorci.
 
S’autoritza Avançsa a adquirir la participació de Comforsa que encara no controlava
El Consell Executiu ha autoritzat avui l’empresa pública AVANÇSA a adquirir a Sociedad para el Desarrollo Regional de Cantabria (Sodercan) l’1,28% del capital de Comforsa, de manera que passi a ser-ne l’única accionista. Al mateix temps, s’ha autoritzat la venda a Sodercan de la participació que Comforsa té en l’empresa Forjas de Cantabria, que ascendeix al 93,84% del capital. Amb aquesta mesura, el Govern manté el seu compromís de vetllar pel manteniment de l’activitat i dels llocs de treball de Comforsa a través de la seva viabilitat i competitivitat en el mercat.  
 
 
 
Declarats béns culturals d'interès nacional la capella de Sant Jaume i l’església de Sant Martí, a Lleida
El Govern ha acordat declarar la capella de Sant Jaume i l’església de Sant Martí,  a Lleida, béns culturals d'interès nacional. En ambdós casos la declaració s’ha fet en la categoria de monument històric.
 
Capella de Sant Jaume
La capella de Sant Jaume, també anomenada de Santiago o “El Peu del Romeu”, està ubicada al nucli antic de Lleida. La situació d'aquest monument és una fita que configura una entitat d'interès històric i tradicional a la ciutat de Lleida, per haver estat i ser un dels indrets per on passa el camí de Sant Jaume.
 
El nom popular que s’atribueix a la capella, “El Peu del Romeu”, prové de la tradició segons la qual l’apòstol Sant Jaume, en el seu camí de predicació cap a Saragossa, es va clavar una punxa al peu en aquest mateix indret i uns àngels van baixar amb fanals per ajudar-lo.
 
Es tracta d’un edifici de planta quadrangular. La planta baixa va ser construïda al segle XV amb estructura de pedra, mentre que les plantes superiors, construïdes en maó, daten del 1883. De les dues façanes, cadascuna amb porta d’accés, destaca la del carrer Major, on es troba la imatge gòtica de la Mare de Déu, flanquejada per les de Sant Jaume i Sant Joan Baptista. Es té constància documental que al segle XIV hi havia un porxo, anomenat el perxé de Sant Jacme, i un nínxol amb una imatge de l’apòstol de pedra il·luminada per la llàntia del Romeu. L’any 1351, els veïns van sol·licitar a la Paeria l’enderroc del porxo de Sant Jaume per fer-hi una plaça. L’any 1399 el cavaller lleidatà Berenguer Marquès va fer construir una capella dedicada a la Mare de Déu de les Neus.
 
Església de Sant Martí
L’església de San Martí de Lleida és un element representatiu de la transició entre el romànic i les manifestacions de l’estil gòtic, que més tard incorpora les tendències de restauració tant del segle XIX com del segle XX.
 
L'església està ubicada al costat de ponent del turó de la Seu Vella de Lleida.  La relació entre aquest monument i l'espai físic del turó de la Seu, on és situat, ha establert un diàleg ambiental que, al llarg del temps, ha donat una gran entitat paisatgística, arquitectònica, emblemàtica i cultural a aquest indret.
 
Es té constància de l’existència de la parròquia de Sant Martí des de l’any 1168, encara que la construcció de l’edifici correspon a la segona meitat dels segles XII i XIII. Durant els segles XIV i XV s’hi van afegir capelles laterals, com ara la del Santíssim. Tant després de la Guerra dels Segadors com després de la guerra del Francès, l'església es va utilitzar com a caserna i va passar per períodes d’abandó. A principis del segle XIX, d’acord amb el projecte de l'acadèmic Antoni Cellers, es va transformar en presó fins que, el 1892, el bisbe Messeguer va aconseguir que es traspassés la propietat, la va restaurar i la va recuperar per al culte, segons el projecte de l’arquitecte Celestí Campmany. Posteriorment, l’any 1970, s’hi va instal·lar la secció d'escultura medieval del Museu Diocesà de Lleida. L’any 1997 va ser restaurada pel Departament de Cultura amb la finalitat que continués funcionant com a Museu Diocesà mentre es realitzaven les obres de la seva nova seu.
 
L’església de Sant Martí és d'una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada, reforçada per tres arcs torals que descansen sobre columnes adossades amb capitells decorats. A l’interior de l’absis, té sis arcs cecs apuntats amb petites columnes amb sòcols i capitells decorats amb motius de flora, fauna i diferents motius aràbics. Al costat nord de la capçalera se li va adossar, el 1445, la capella gòtica de l’Assumpció, per fer parió amb la desapareguda capella de Sant Joan (1400), que era a l’altre costat. La portalada, original de dos arcs simples, està a la façana sud, mentre que la portalada de la façana oest procedeix de l'església de Tormillo (Osca), i es va incorporar durant les obres del segle XIX, al mateix temps que es construïa el nou campanar d’espadanya.
El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia