·         En el primer debat de política general d’aquesta legislatura, el cap de l’Executiu ha anunciat que els pressupostos del 2017 preveuran aquesta convocatòria d’ocupació pública

·         Carles Puigdemont ha fet una crida a tots els grups parlamentaris a “donar una oportunitat a l’acord” i “fer compatibles els legítims interessos partidistes amb l’interès general”

·         El president ha posat en relleu l’esforç del Govern en polítiques socials i ha fet notar que “en el darrer pressupost, que no es va arribar a tramitar, el percentatge arribava al 73,6%, el més alt de tota la història”

·         Ha defensat l’acció exterior “no només per explicar amb veu pròpia la situació que es viu a Catalunya i la relació amb l’Estat espanyol, sinó per projectar Catalunya en els àmbits econòmic, cultural i lingüístic”

 

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha anunciat avui que els pressupostos del 2017 inclouran una “convocatòria d’ocupació pública de 7.000 llocs de treball, que abastarà 2.500 metges i infermers, 2.000 mestres, 500 mossos d’esquadra, 150 bombers, 300 places de personal tributari entre d’altres”.

El cap de l’Executiu ha fet aquest anunci en la seva intervenció d’obertura del primer debat sobre l’orientació política general del govern d’aquesta legislatura. I ha explicat que aquestes 7.000 noves places són, “majoritàriament, de serveis essencials que conformaran part del capital de l’Administració que volem del present i del futur”.

 

Carles Puigdemont ha iniciat el seu discurs fent una crida als grups parlamentaris a “donar una oportunitat a l’acord”, i a “fer compatibles els legítims interessos partidistes amb l’interès general”. “Mirem que en allò que sabem que estem d’acord, no hi posem més dificultats del compte i hi busquem l’entesa abans de la confrontació”, ha demanat, i ha instat els partits que “no s’avergonyeixin de les coincidències”, encara que siguin “amb grups polítics que pensem molt diferent en algunes coses no menors”.

 

El president ha recordat que la primera llei que ha aprovat el Govern aquesta legislatura ha estat la de canvi climàtic i l’ha posada com a exemple, perquè: “els problemes del món són els problemes de Catalunya: per això ens cal tenir veu pròpia; aquest no és un projecte del Govern sinó un repte de país sencer, i per això posem les urnes; té una incidència central en la prosperitat i el model econòmic del país, i seguir com estem té un impacte directe en les nostres empreses i els seus treballadors; hem de repensar la nostra vida quotidiana des de la sostenibilitat, quedar-nos immòbils no és sostenible, i té incidència en el benestar col·lectiu, i afegeixo: la nostra singularitat cultural i el nostre estat del benestar en depenen”.

 

Durant la seva intervenció, el president ha desgranat els deu eixos d’actuació del Govern en aquesta legislatura, que són els següents: un nou país energèticament eficient i sostenible, un país connectat territorialment, un nou model d’economia productiva, una ocupació d’alta qualitat que arribi a tothom, un país on tothom pugui desenvolupar el seu projecte personal, un estat del benestar garantia real d’igualtat d’oportunitats, una xarxa de protecció social que dignifiqui les persones, recuperació de la confiança en les institucions que garanteixen la participació activa de la ciutadania, un país segur i just i una Catalunya present i activa al món.

 

Pel que fa a les polítiques socials, Carles Puigdemont ha afirmat que “cal resoldre d’una vegada els reptes històrics com a resultat d’un permanent dèficit fiscal i de drets aprovats sense el corresponent finançament, i així garantir que, des de la infància fins a la vellesa, el Govern i la societat donen resposta i protecció als ciutadans i els permet viure amb dignitat”.

“L’estat propi és la millor garantia per desenvolupar les polítiques socials que es mereixen els nostres ciutadans”, ha assegurat, i ha fet notar que “mentre no hi arribem, seguim fent el màxim esforç elaborant uns pressupostos que any rere any dediquen un percentatge major de la despesa a partides socials”.

 

En aquest sentit, ha explicat que “en el darrer pressupost, que no es va arribar a tramitar, el percentatge arribava al 73,6%, el més alt de tota la història i incloïa un Pla de Xoc destinat íntegrament a la millora de l’estat del benestar”. El president ha assenyalat que aquestes mesures tornaran a ser als pressupostos que es presentaran per al 2017 per fer possible la seva aplicació, així com les mesures aprovades com a conseqüència del Ple de la Pobresa i que requereixen un pressupost aprovat per a la seva implantació.

 

Pel que fa a l’àmbit de la salut, el cap de l’Executiu ha fet notar que en els primers mesos de l’any “s’ha fet un esforç per incrementar l’activitat quirúrgica, i s’han realitzat prop de 185.000 intervencions de llista d’espera, un 3,8% més que el mateix període de l’any passat, tot i no tenir pressupostos”. “Esperem que els nous pressupostos permetin reduir un 50% les llistes d’espera per a especialista i proves diagnòstiques i un 10% les llistes d’espera quirúrgiques, tal com hauríem volgut fer fa un any”, ha afegit.

 

En aquest mateix àmbit, el president ha anunciat que el Govern preveu aprovar la llei d'accés universal a l'assistència sanitària, que “garanteix per llei la no aplicació del decret llei del 2012 del Govern espanyol que exclou les persones més vulnerables del sistema sanitari públic, i que a Catalunya mai ho hem aplicat”. “És un exemple més del nostre compromís irrenunciable amb la universalitat del dret a la salut”, ha subratllat.

 

En un altre moment de la seva intervenció, el cap de l’Executiu ha explicat que en els nou primers mesos d’aquesta legislatura s’ha desplaçat a 36 comarques del país i ha visitat 80 municipis de totes les vegueries, alguns dels quals més d’una vegada, amb la idea de traslladar el seu “compromís amb tot el país”.

 

En relació a les infraestructures i el transport públic, el president Puigdemont ha denunciat que els 400.000 catalans que agafen el tren cada dia per anar a treballar o estudiar “no es mereixen els retards i incidents continus per incompliments de promeses fetes i mai executades” per part del Govern de l’Estat. I ha contraposat els 3.800 milions d’euros que ha destinat la Generalitat a inversions en el transport públic amb “l’oblit i deixadesa de l’Estat espanyol”.

 

En aquesta mateixa línia, el cap de l’Executiu ha assegurat que el Govern treballa en un “model integrat de mobilitat que incentivi l’ús del transport públic, descongestioni la xarxa pública i millori la qualitat de l’aire”. En aquest sentit, ha fet palès que “si el servei de Rodalies hagués evolucionant en consonància amb la demanda, com ho han fet els Ferrocarrils de la Generalitat, hauríem pogut treure 8.000 cotxes diaris de les nostres carreteres”.  

El president també ha subratllat la importància del Corredor Mediterrani i ha fet notar que si aquesta infraestructura fos una realitat “de ben segur que la nostra economia i les seves empreses consolidarien encara més el seu model d’èxit, que vol dir que hi hauria més i millors llocs de treball i més i millors recursos econòmics a disposició de les polítiques socials que tot Govern té la obligació de fer”.

El cap del Govern ha posat en valor el dinamisme empresarial que hi ha a Catalunya, com ho demostra el fet que entre gener i agost s’hi han creat més de 16.000 empreses, un 23% més que en el mateix període de l’any passat, i el volum més alt des de l’inici de la crisi. “A Catalunya no hi ha fuga d’empreses”, ha subratllat el president, qui ha afegit que “liderem la creació de noves empreses a l’Estat en els darrers quatre anys, és a dir, des del 2012, inici del procés”.

 

En diferents moments del seu discurs, el cap de l’Executiu s’ha referit també a la importància de la internacionalització per a l’economia i ha posat en relleu la tasca que fan les 36 oficines exteriors que actuen en més de 90 països. “Fins ara, més de 23.000 empreses catalanes n’han rebut suport amb un gran retorn per al país” ha explicat Carles Puigdemont. I ha afegit que “per cada euro invertit en una oficina exterior, obtenim 49 en exportació i 26 en inversió estrangera”. Un retorn socioeconòmic que avala l’extensió de la xarxa a l’Iran, Àfrica Subsahariana i els Balcans”, ha assenyalat el president, qui també ha fet notar que “si s’haguessin aprovat els pressupostos podríem haver arribat a 17 delegacions a Europa”.

 

En aquesta mateixa línia, el president de la Generalitat ha fet notar que “tot i les pressions de l’Estat espanyol, primer a través del Tribunal Constitucional, després amb l’intent de bloqueig constant envers la nostra acció exterior, seguim promovent les relacions amb els països prioritaris per als interessos dels ciutadans de Catalunya, parlant amb veu pròpia davant la Unió Europea i del món”. “L’acció exterior és necessària no només per explicar amb veu pròpia la situació que es viu a Catalunya i la relació amb l’Estat espanyol, sinó per projectar Catalunya en els àmbits econòmic, cultural i lingüístic”, ha reblat, i ha afegit: “perquè si no ho fem nosaltres, no ho fa la diplomàcia espanyola que paguem, aquesta també, amb els nostres impostos”.

 

En un altre moment de la seva intervenció, el cap del Govern ha anunciat que una de les properes lleis que aprovarà el Govern serà la llei de vot electrònic. I ha qualificat com “una vergonya” el fet que en les passades eleccions del 27S, igual que en altres comicis, “hi van haver gairebé 200.000 catalans per als quals votar va ser tota una odissea, en temps, viatges, costos econòmics... i al final, només un de cada 13 va poder votar”. “Això, en un país i un Estat que es diu democràtic, no es pot permetre”, ha denunciat.

 

El cap del Govern ha tancat el seu discurs remarcant que “som en un moment transcendental de la nostra història. I a diferència d'altres èpoques i altres moments destacats, avui les decisions es prenen votant. I el futur de Catalunya l'han de decidir, l’hem de decidir, els catalans i les catalanes amb el seu vot, pel nostre bé i el dels nostres fills”.