El Govern ha estudiat avui l’Informe sobre l’Estat dels Serveis Socials a Catalunya 2016 abans de remetre’l al Parlament, tal i com marca la Llei catalana de serveis socials amb caràcter anual. El document, elaborat pel Consell General de Serveis Socials, fa una anàlisi del context i de les necessitats socials prioritàries a Catalunya, així com de l’acció del Sistema Català de Serveis Socials davant d’aquestes realitats. Com a òrgan superior de participació, el Consell està format per representants de la Generalitat, de les organitzacions associatives, dels ens locals, dels col·legis professionals, de les organitzacions empresarials i sindicals, de les entitats representatives dels interessos de les persones usuàries, dels interessos de la ciutadania, de les dones i de les entitats d'iniciativa social.

 

L’Informe constata que l’assignació de l’Estat a programes socials a Catalunya ha patit una reducció del 88,2% en el període 2011-2015. En relació amb el sistema de la dependència, l’aportació de l’Estat el 2015 ha estat del 18% mentre que l’aportació de la Generalitat ha estat d’un 82%, una diferència que s’accentua des de 2011 tot i que la legislació estableix la necessitat d’anar a parts iguals entre les dues administracions.

 

Des del 2008, 11 dels 16 programes socials cofinançats per l’Estat han estat suprimits o han quedat sense dotació pressupostària: el Pla d’acció per a persones grans, el Pla de voluntariat, el suport a famílies en situacions especials, la conciliació de la vida familiar i laboral, els programes específics per a dones, el programa d’emancipació de joves, el programa de prevenció dels maltractaments infantils, el Pla d’acció per a persones amb discapacitat, el programa d’atenció a la dependència - nivell acordat, el Fons d’acollida, integració i reforç educatiu per a immigrants, i el programa per a menors d’edat immigrants no acompanyats.

 

Per contra, l’any 2015 el pressupost del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per a programes de serveis socials va ser de 1.845,95 milions d’euros, tot i que finalment s’hi van destinar 2.090,88 milions d’euros, un 13,3% més de l’inicialment previst i un 11,3% més respecte la despesa realitzada el 2014. Una xifra que representa el 8,41% del conjunt del pressupost executat pels departaments de la Generalitat i que se situa en nivells superiors als de 2011.

 

El departament competent en matèria de serveis socials contempla per a aquest 2016 un pressupost inicial de 1.409,81 milions d’euros per finançar el programa de promoció de l’autonomia personal; 205,65 milions per al programa d’atenció a la infància i l’adolescència en risc; 196,81 milions per al programa d’inclusió social i lluita contra la pobresa; 18,71 milions per al programa de suport a les famílies; i 10,04 milions per al programa d’atenció a les persones amb discapacitat.

 

Pel que fa al finançament dels ens locals, l’any 2014 el pressupost destinat a serveis socials bàsics va ser de 415,14 milions d’euros, un 3,5% més que l’any anterior. L’Informe assenyala que la Generalitat aporta el 66 % del cost dels equips dels serveis socials bàsics, dels programes i dels serveis d’ajuda a domicili. La despesa mitjana per habitant en matèria de serveis socials bàsics que són competència exclusiva dels ens locals ha estat de 47,68 euros el 2011; de 48,51 euros el 2012; de 52,24 el 2013; i de 54,80 el 2014.

 

L’Informe es divideix en tres grans categories de situacions de necessitats socials: per manca d’autonomia, en l’àmbit relacional i de caràcter material i instrumental.

 

Inclou aquelles necessitats vinculades amb l’estat permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat, i vinculades a la manca d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessiten l’atenció d’altres persones o ajudes importants per realitzar activitats bàsiques de la vida diària. Distingeix dues subcategories: dependència i discapacitat.

 

En aquest cas, l’acció del Sistema Català de Serveis Socials es concreta, entre d’altres, en les mesures següents:

 

-       Des de l’entrada en vigor de la Llei de la dependència i fins al 30 de setembre de 2016, el servei de valoració de la dependència ha rebut 572.768 sol·licituds de valoració i 245.812 sol·licituds de revisió de valoració.

-       Del conjunt de valoracions, un 28,5% corresponen al grau III, un 28,6% al grau II, un 27,4% al grau I i un 15,5 % sense grau. Dues terceres parts de les valoracions corresponen a dependència severa i gran dependència. 

-       El nombre de places del servei de centre de dia i de residència per a gent gran a Catalunya s'han incrementat de manera sostinguda els últims anys. L’any 2015, de les 63.287 places de residència el 67,5% tenien finançament públic i de les 18.257 places de centre de dia el tenien el 51,0%.

Inclou aquelles situacions de necessitat derivades dels vincles socials, tant en l’entorn familiar com en el comunitari. Es contemplen dues subcategories: relacions familiars disfuncionals i dèficits en les relacions socials.

 

L’acció del Sistema Català de Serveis Socials es concreta entre d’altres amb les mesures següents:

 

-       Protecció dels infants i adolescents en risc social: la mesura més freqüent és l’acolliment familiar, que representa el 2015 un 55,5% del total dels menors amb mesura, davant d’un 38,4% que estava en mesura d’acolliment en centre. El 2015 hi havia 6.962 infants amb algun tipus de mesura protectora per part de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).

-       Maltractament a infants i adolescents: amb dades del quart trimestre de 2015, la DGAIA té activades mesures protectores per maltractament a 4.809 infants i adolescents a Catalunya. El motiu de maltractament més freqüent ha estat la negligència (71,3%), el segon el maltractament psíquic-emocional (12,2%), seguit del maltractament físic (5,2%), l’abandonament (4,3%) i el maltractament prenatal (4,1%). 

-       Servei d’ajuda al domicili: el nombre de persones ateses en aquest servei per risc social s’ha incrementat en un 16,1% en el període 2011-2015 i les hores d’atenció en un 19,3%.  

-       Servei Infància Respon: telèfon públic, anònim i gratuït 116 111 per a la prevenció i detecció dels maltractaments infantils. L’any 2015 va atendre 13.820 trucades.

-       Línia d’atenció a dones en situació de violència masclista: aquest servei es presta mitjançant el telèfon gratuït 900 900 120. L’any 2015 s’han atès 10.432 trucades.

-       Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD): presten informació, assessorament, primera atenció i acompanyament en tots els àmbits relacionats amb vida laboral, social, personal i familiar de les dones. L’any 2016 s’han signat 100 contractes programa amb ens locals per la implementació dels SIAD.

-       Servei de Punt de Trobada: destinat exclusivament a donar compliment al règim de visites dels infants amb els seus familiars, establert mitjançant resolució judicial o ordre administrativa.  L’any 2015 s’han atès 1.422 famílies i 1.957 infants.

-       Serveis d’intervenció especialitzada: es tracta d’un recurs adreçat a l’atenció integral a dones que pateixen o han patit violència masclista. L’activitat d’aquest servei s’ha anat incrementant en la mesura que s’ha anat consolidant. L’any 2015 s’han atès 3.620 dones i 883 fills i filles.

-       Atenció residencial: l’any 2015 es van atendre 148 dones en serveis d’acolliment residencial i 83 dones en serveis substitutoris de la llar.

-       Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (SEAIA): els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) van atendre 13.505 menors d’edat el 2015 en el conjunt dels 52 EAIA distribuïts pel territori. Del total d’infants atesos un 51,7% disposaven de mesura protectora.

Aquesta categoria fixa l’atenció en la subsistència, i es defineix com aquella que engloba tant la subsistència mateixa com les capacitats de les persones per obtenir-la de manera autònoma, enteses des d’una perspectiva social. Inclou tres grans grups de necessitats socials: manca o dèficit de recursos materials, dificultats per a la inserció sociolaboral i dificultats per a la inserció socioeducativa.

 

En l’àmbit de les necessitats materials i instrumentals s’han desenvolupat diverses mesures per a la inserció social de determinats col·lectius:

 

-       Plans d’inclusió social: el 2016 la Generalitat finançarà els plans de 48 ens locals.

-       Servei d’intervenció socioeducativa per a infants i adolescents: 9.424  infants i adolescents atesos el 2015 pels centres oberts derivats pels serveis socials bàsics.

-       Inserció social adreçada a joves procedents de la xarxa de protecció social: durant l’any 2015 un total de 1.830 joves d’entre 16 i 20 anys van disposar de suport socioeducatiu gràcies a l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats de la DGAIA.

-       Inserció social adreçada a persones amb discapacitat: l’any 2015 es van atendre 9.304 persones amb discapacitat intel·lectual mitjançant el Servei de Teràpia Ocupacional i el Servei Ocupacional d’Inserció. Pel que fa a les persones amb discapacitat derivada de malaltia mental, es van oferir 991 places de servei prelaboral.

-       Inserció social adreçada a persones amb risc d’exclusió social: el 2015 es disposava de 221 places de centre de dia, 237 places de llar amb suport i 1.172 places en comunitats terapèutiques per a persones drogodependents. En el cas de les persones afectades pel VIH, el 2015 es disposava de 152 places de llar residència i de llar amb suport professional.

-       Renda mínima d’inserció: 29.537 expedients vigents a finals de 2015. La Generalitat hi va destinar 174,4 milions d’euros a càrrec del Departament d’Empresa i Coneixement.

-       Pensions no contributives: els perceptors de pensions no contributives per jubilació sumaven 25.177 a finals de 2015 i els perceptors de pensions no contributives per invalidesa 32.879.

-       Prestació complementària per a pensionistes de la modalitat no contributiva, per invalidesa o jubilació: a finals de 2015 hi havia un total de 43.092 persones beneficiàries.  

-       Xarxa d’acolliment residencial d’estada limitada: inclou la residència temporal per a persones adultes en situació d’exclusió social i l’acolliment residencial d’urgència. L’any 2015 es van atendre 5.663 persones usuàries i hi va haver 402.083 estades en el primer cas, i 4.646 persones usuàries i 158.613 estades en el segon.

-       Servei de menjador social: l’any 2015 hi va haver 26.423 persones usuàries i es van servir 1.759.167 àpats al servei de menjador social.

-       Prestacions econòmiques d’urgència social: la despesa total en ajuts d’urgència l’any 2015 per part dels ens locals va ascendir fins als 37,2 milions d’euros i es va atendre 336.923 persones. 

-       Servei de distribució d’aliments: el 2015 es va crear la prestació del servei de distribució d’aliments, com una prestació garantida de serveis bàsic, de caràcter temporal, per atendre necessitats d’alimentació de persones i famílies en situació d’urgència social i que necessiten ajuda per a la seva subsistència.

-       Taula de distribució d’aliments: s’organitza en tres grups de treball especialitzats (distribució d’aliments, captació de recursos i previsió de l’evolució en els fons de la UE) que tenen l’objectiu d’incrementar les quantitats d’aliments destinades a la distribució solidària a Catalunya i de millorar la qualitat dels serveis.

-       Taula d’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica: encarregada de vehicular mesures concretes urgents per a les persones afectades pels desnonaments i fer front a la situació de les persones amb vulnerabilitat energètica a Catalunya.