“No ens fa por la participació dels pacients, ni de les administracions locals, ni la dels professionals, ni la de les ‘marees’. Al contrari, la necessitem per afrontar els reptes que la salut té per davant a Catalunya”. Aquesta ha estat una de les idees expressades pel director del Servei Català de la Salut, David Elvira, en el marc d’una conferència sobre el futur del sistema sanitari català que ha realitzat aquest matí a la Casa Convalescència de Barcelona, en el marc dels Esmorzars Sanitaris 2.0, organitzats per la Fundació Salut i Envelliment UAB.

 

El director del CatSalut ha assegurat que, després d’un quart de segle, el sistema nacional de salut necessita ser transformat, i no només reformat, per seguir la línia de l’excel·lència que mereix el país i per abordar alguns dels reptes que Catalunya té en l’àmbit de la salut: els canvis demogràfics, l’augment de les desigualtats, la revolució digital o l’apoderament dels ciutadans i dels pacients.

 

En aquest sentit, Elvira ha anomenat els quatre eixos bàsics de transformació: intensificar la intervenció comunitària; dedicar més esforços i recursos a treballar l’àmbit de la salut menta; potenciar els serveis en xarxa per generar més massa crítica i garantir l’equitat en l’accés a tractaments innovadors; i fomentar una participació més àmplia i a la  vegada compromesa i responsable dels diferents agents que intervenen en l’àmbit sanitari de Catalunya. “Els dos primers eixos són tractors del canvi de model sanitari que volem i la Xarxa Oncològica de Catalunya és un exemple del tercer”, ha explicat Elvira abans de tornar a referir-se a la qüestió de la participació. “Aquesta significa tenir veu, deliberar, i retre comptes, tenint sempre present el respecte als interessos generals i no només locals”, ha remarcat.

 

Per fer possible aquesta transformació, David Elvira ha desgranat una desena d’actuacions prioritàries o palanques de canvi, com per exemple implantar al territori comissions clíniques, millorar les condicions dels professionals assistencials, reorientar l’assignació de recursos, aplicar sistemes de pagament per resultats, reorientar el CatSalut cap un servei nacional de salut o aplicar un model de governança de les institucions sanitàries que garanteixi la prevalença de l’interès públic.

Per últim, el director del CatSalut ha expressat la necessitat que Catalunya disposi de tres estructures d’Estat per poder decidir en matèria farmacològica –com ja s’està fent en el marc de l’Agència Catalana del Medicament-, en polítiques de desenvolupament professional, i en diplomàcia internacional en salut.