El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquesta tarda en la XVI edició del Premis Nacionals de Comunicació 2016 que “una societat de gent ben informada és una societat crítica, madura, a la qual no li fa por cap desafiament democràtic, sinó que els mira de fit a fit i és capaç de convertir-se en actor”.

 

“Això ha caracteritzat fins ara aquest país i és el que volem que continuï passant en el futur”, ha destacat Puigdemont. Per aquest motiu ha assegurat que el que cal és tenir ciutadans ben informats, “una bona informació i bons professionals com els que avui hem premiat”.

En un acte celebrat al Palau de la Generalitat, el president ha destacat que els Premis Nacionals de Comunicació d’enguany “fan que puguem sentir-nos orgullosos de la qualitat i del nivell de la comunicació que tenim al país”. Una comunicació que ha remarcat que s’ha d'exercir enmig “d’enormes dificultats” i competint amb grans actors, cultures i llengües, en un entorn on “és tota una proesa fer comunicació en català i fer-ho bé”.

 

En aquest sentit, Puigdemont ha remarcat que “tot allò que garanteix que en un país com el nostre es pugui desenvolupar una comunicació solvent i competitiva és un propòsit del Govern”. I ha afegit que, encara que no hi hagi d’haver “cap tipus d’ingerència”, “sí que s’han de crear les condicions adequades perquè un sistema de comunicació funcioni, sigui competitiu i tingui futur”.

 

 

Els Premis Nacionals de Comunicació van ser creats l'any 1999 amb motiu dels 75 anys del naixement de la primera emissió regular de ràdio a Catalunya. L'objectiu dels guardons és atorgar un reconeixement a les aportacions més rellevants en el camp de la comunicació a Catalunya, tant si han estat realitzades per professionals com per qualsevol entitat pública o privada.  

 

El jurat dels Premis ha reconegut enguany a:

 

- Premi Nacional de Premsa: Al periodista Carles Capdevila pel seu “gran sentit de l’ètica i de la dignitat” al capdavant de l’arrencada i els primers anys del diari Ara. Durant els anys de la seva direcció, segons destaca el jurat, aquest diari ha mantingut una proposta editorial que “ha tingut en compte l'educació i el foment dels valors, incorporant-los a la quotidianitat del periodisme”. 

 

- Premi Nacional de Televisió: Club Super3 de Televisió de Catalunya, del qual el jurat ha destacat que, amb més d’1,4 milions de socis i 25 anys de trajectòria, “és una història d’èxit sense gaires precedents a les televisions, tant públiques com privades, d’Europa”. Es tracta d’un dels clubs d’aquestes característiques amb més associats del món i un espai d’entreteniment i pedagogia lúdica que ha sabut evolucionar al llarg del temps.

 

- Premi Nacional de Radiodifusió: El matí i la mare que el va parir, de Ràdio Flaixbac, un espai que és, després de setze anys d’emissió, “el programa despertador i d’entreteniment amb la trajectòria més llarga del panorama radiofònic en català”, i és, també, “un dels referents de l’emissora de radiofórmula que ha assolit el lideratge nacional absolut del seu sector”. El jurat destaca que El matí i la mare que el va parir, mitjançant l’alegria i l’humor de la seva proposta, ha estat una peça “clau” en la incorporació de l’audiència juvenil a la ràdio.

 

- Premi Nacional de Mitjans d’Arrel Digital: Als 20 anys de Nació Digital. Present a la xarxa des del mes de maig de 1996, inicialment mitjançant el diari digital comarcal Osona.com, Nació digital “ha crescut ininterrompudament” des d’aleshores. Edicions territorials arreu de Catalunya, edicions especialitzades i “un plantejament d’innovació i incorporació constant de noves propostes, formes d’accés i talents”, l’han dut al lideratge de la premsa digital en llengua catalana, fent palesa “l’ oportunitat que les tecnologies de la informació brinden a l’espai català de comunicació”.

- Premi Nacional de Comunicació de Proximitat: Barcelona Televisió. Amb 22 anys d’existència, i en un entorn tan demogràficament i culturalment complex com és la capital del país, BTV “ofereix una informació de proximitat àgil, útil i de qualitat, a càrrec d’un gran equip professional”, destaca el jurat. “Sempre innovadora i en constant evolució”, afegeix, ha anat incorporant eines multimèdia, programació a la carta i accés des de diferents suports, i, des de fa gairebé dos anys, ha sumat a la seva oferta una emissora de ràdio de freqüència modulada, Barcelona FM.

- Premi Nacional de Publicitat: Oriol Villar. Per al jurat, les seves propostes publicitàries tenen “gran qualitat formal i provada eficàcia” i contribueixen a “bastir un univers propi, singular, que es caracteritza per uns hàbits socials en què resulta fàcil reconèixer-se”. Les seves campanyes, perfeccionistes i curoses amb els detalls, ofereixen un producte o un servei, però també un ambient i una certa filosofia de vida: una visió local amb vocació universal.

 

Finalment, el jurat ha decidit atorgar una Menció d’honor a títol pòstum a la figura de Leopoldo Rodés Castañé. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, fundador  de Mediaplanning, president d’Havas Media i de la Fundació Macba, entre d’altres, el 1985 va ser també president del comitè de la candidatura dels Jocs Olímpics de Barcelona, i, un cop assignats els Jocs, formà part del comitè executiu de Barcelona 92. La seva petja a l’àmbit de la comunicació i la cultura catalanes i el seu compromís amb la ciutat de Barcelona són inesborrables.

 

El jurat del Premis Nacionals de Comunicació d’enguany està presidit per la consellera de la Presidència, Neus Munté, i en formen part el secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació, Miquel Gamisans Martín, en qualitat de secretari del jurat; el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher; el secretari de Difusió i Atenció Ciutadana, Jordi Vilajoana; la degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet; la degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya, Rosa Romà; la catedràtica de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rosa Franquet; el catedràtic de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, Josep Lluís Micó; el professor de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra,  Joan Corbella Cordomí, i la periodista Cristina Puig.