- Des del punt de vista de la producció, Barcelona és la demarcació que més emet, amb un 57,3%, i Lleida, amb un 10,2%, la que menys
- El sector més emissor és el del processament de l’energia, tot i que a Lleida està força igualat amb l’agrícola
L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha publicat per primer cop les dades d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) a Catalunya desagregades per demarcacions. Els inventaris estan elaborats a partir del format establert pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC, o IPCC, per les seves sigles en anglès) a les seves guies, que divideixen el conjunt de les emissions de GEH –CO2, CH4, N2O, HFCs, PFCs, SF6– en diferents sectors.
Durant el 2014, Catalunya va emetre 43.690 milions de tones de CO2 equivalent (MtCO2eq). Per demarcacions, la que més GEH va produir és la de Barcelona (25.056 MtCO2eq), un 57,3% del total; seguida per Tarragona (9.669 MtCO2eq),un 22,1%; Girona (4.491 MtCO2eq), un 10,3%; i Lleida (4.473 MtCO2eq ), un 10,2%. En general, les activitats que van generar més emissions són les relacionades amb el processament de l’energia, tret de la demarcació de Lleida, on van quedar força igualades amb les provinents del sector agrícola.
El càlcul s’ha realitzat a partir de les dades facilitades pel Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient corresponents als anys 2005, 2010, 2011, 2012, 2013 i 2014 –el darrer any amb dades disponibles– per a cada demarcació i per al conjunt de Catalunya. L’elaboració d’aquest inventari requereix d’un any de recull i processament de dades i de sis mesos de verificació per part de la Comissió Europea. Aquest és el motiu del retard entre la publicació de l’inventari i l’any analitzat.
Dades basades en la producció
Cal tenir en compte que els inventaris, calculats seguint les directrius de l’IPCC, mostren les emissions que tenen lloc en un territori concret, però no recullen les emissions produïdes fora d’aquell territori per activitats que són necessàries per abastir-lo. És a dir, es fan des del punt de vista de la producció i no del consum. Aquesta reflexió és vàlida per als inventaris de qualsevol abast territorial, però pren més importància en el cas d’inventaris d’àmbits com les províncies, que tenen lligams econòmics i de fluxos de recursos molt intensos.
(Adjunts trobareu els documents amb les dades d’emissions desglossades per demarcacions).
