La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, i la consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, han presentat aquesta tarda els treballs per l’elaboració per a l’Estratègia Integral per a l’Atenció a Persones en Situació de Sensellarisme a Catalunya. A la reunió hi han assistit representants del món local i de les principals entitats del tercer sector social que atenen persones sense llar.

 

L’Estratègia neix per a donar resposta al col·lectiu de persones sense llar i per a reduir el greu impacte que l’exclusió residencial provoca en les seves oportunitats d’integració. En aquest sentit, el Govern ha constatat la importància d’elaborar un full de ruta global i transversal en què es tinguin en compte els aspectes relacionats amb l’habitatge, el treball, la salut, l’entorn social i familiar, així com el paper dels ens locals i les entitats.

 

Durant la trobada, les conselleres han agraït la col·laboració tant de les entitats com del món local per les aportacions que han fet en els treballs previs a l’elaboració de l’Estratègia i han assegurat que abans d’acabar l’any s’aprovarà l’Acord de Govern per iniciar-ne el disseny, una fase que es preveu d’uns 12 mesos.

 

La consellera Bassa ha destacat que “la definició i adopció d’un full de ruta d’aquestes característiques representa una aposta decidida per unes polítiques socials preventives que, a llarg termini hauran d’anar acompanyades d’una important inversió econòmica. D’altra banda, implicarà un replantejament dels sistemes de treball, tant de els entitats del tercer sector social, com dels serveis socials bàsics. Per tant, es tracta d’una política pública que s’ha de dissenyar a llarg termini i que caldrà anar impulsant i supervisant de manera conjunta, coordinada i continuada en el temps amb entitats socials i ens locals”.

 

Per la seva banda, la consellera Meritxell Borràs ha assegurat que “avui fem un pas més per afrontar un problema que és molt complex, que s’ha vist agreujat aquests darrers anys”. Borràs ha apuntat que la proposta que avui presenta el Govern per abordar el sensellarisme és una estratègia integral, ja que “només amb una perspectiva integral serem capaços de copsar la complexitat del problema i començar a posar-hi mitjans i recursos que esdevinguin solucions”.

La titular de Governació ha subratllat que el Govern ha apostat per afrontar aquesta qüestió des de la metodologia tècnica del “Housing First”, perquè aquest model “posa per davant de tot el dret a l’habitatge digne, requisit fonamental per a resoldre la resta de problemàtiques afegides, com poden ser laborals, socials o de salut”. Borràs ha afegit que l’estratègia “requereix del suport i col·laboració dels ajuntaments, que sempre que se’ls ha requerit han estat al nostre costat” i que comptarà amb la implicació d’entitats i associacions amb experiència en l’atenció d’aquest col·lectiu per tal de dur a terme plans pilot arreu de Catalunya. La consellera ha recordat que el Govern compta amb una línia de subvencions a les entitats que treballen amb habitatges d'inclusió, que s’ha anat ampliant any rere any, a banda de la política de cessió d'habitatges al tercer sector.

 

 

 

Els treballs previs realitzats fins ara apunten la necessitat d’abordar una estratègia integral d’atenció al sensellarisme: l’increment de les sol·licituds d’ajuts al lloguer, tant dels urgents com de les prestacions; la necessitat d’augmentar el nombre d’allotjaments pels usuaris les entitats de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió, especialment per a persones i famílies afectades per exclusió residencial; el creixement constant de les sol·licituds vehiculades per les Meses d’Emergències i del nombre de persones que s’adrecen als serveis socials i que no formen part dels habituals usuaris amb un perfil més vulnerable. Així, el nombre de famílies beneficiàries de les polítiques d’habitatge de la Generalitat han passat de 45.885 al 2012 a 73.438 al 2015, amb un increment pressupostari dels 50,8M€ del 2012 fins als 81M€ del 2015.

 

En compliment d’una moció del Parlament de Catalunya, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha publicat enguany un estudi sobre el mal allotjament. Segons el resultat d’aquest estudi, realitzat a partir de les dades de 773 municipis, en el conjunt del país s’han estimat un total de 48.454 casos de mal allotjament, distribuïts en els grups següents: sense sostre (5.433 casos), sense habitatge (8.634 casos), habitatge insegur (26.705 casos) i habitatge inadequat (7.682 casos).

 

 

L’Estratègia treballarà per deixar enrere el model tradicional de “continuum of care”, en què les persones sense llar van superant esglaons mitjançant el seu pas per diferents serveis residencials especialitzats, que impliquen la resolució de qüestions socials i de salut abans de considerar-se preparades per a un habitatge. En aquest sentit, s’adoptarà l’enfocament de “Housing first”, que situa l’habitatge com a primera fase del procés. Originari dels Estats Units, es tracta d’un model de servei a les persones sense llar que prioritza l’accés a un habitatge permanent, assequible, digne i adequat a les seves circumstàncies com a punt de partida del procés d’inserció social, oferint el suport necessari per a que puguin mantenir-lo de forma permanent. Aquest model s’ha mostrat especialment adient per a perfils d’usuaris que fa temps viuen al carrer i que pateixen malaltia mental i/o addiccions.

 

En el Housing first els serveis de suport i l’habitatge són totalment independents, de manera que les persones ateses poden decidir si accepten o no un tractament psiquiàtric  o abstenir-se del consum de drogues i alcohol sense que aquesta decisió faci perillar l’accés a un habitatge. Aquesta és precisament la gran diferència amb els models tradicionals en què l’accés a l’habitatge és el resultat final del pas per una sèrie d’estats intermitjos i successius (deshabituació, habitatge compartit...), que sovint dificulten el procés de millora de les persones en posar l’objectiu massa lluny de les seves possibilitats reals de recuperació.

 

El model Housing first planteja 3 condicions úniques, que es concreten en un compromís escrit, per a l’accés a l’habitatge: el compromís per part de l’usuari d’aportar fins el 30% dels seus ingressos en concepte de manteniment de l’habitatge; tenir bones relacions amb els veïns, i acceptar la visita  una vegada a la setmana de qualsevol membre de l’equip de suport.

 

Es tracta d’un model d’abordatge recomanat, entre d’altres, al Dictamen del Comitè de les Regions sobre estratègia europea per a persones sense llar, així com a la Conferència de Consens Europeu sobre aquest àmbit. La Conferència també aconsella l’adopció de la classificació ETHOS d’exclusió residencial com a marc comú europeu per a definir la manca d’habitatge. Aquesta catalogació classifica les persones sense llar segons la seva situació residencial: sense sostre (sense cap allotjament, es viu a l’espai públic), sense habitatge (es viu en un allotjament temporal, en institucions o albergs), en allotjament insegur (es viu sota l’amenaça severa d’exclusió per desnonament, arrendament precari o violència masclista) i en allotjament inadequat.

 

L’Estratègia Integral per a l’Atenció a Persones en Situació de Sensellarisme a Catalunya s’ha de centrar, dins d’aquest sistema, en la categoria de sense sostre i, parcialment, en la de sense habitatge, en especial pel que fa a persones en allotjaments temporals atès que, per la resta de categories, les administracions disposen de programes d’actuació i ajuts específics.

 

El full de ruta inclourà una anàlisi en profunditat del model del Housing first ja que, malgrat ser la metodologia que genera major consens actualment i sembla que és l’aposta de futur a diversos països de l’entorn, cal tenir en compte altres models d’intervenció que s’estan duent a terme a Catalunya. El Housing first no és la millor opció per tots els perfils de persones en situació de sensellarisme, però aporta una nova visió de la intervenció social i genera tot un seguit d’aprenentatges que són interessants pel conjunt del col·lectiu. Així doncs, l’Estratègia que es dissenyi haurà de determinar els perfils en què es recomanarà l’aplicació del model Housing first i els perfils en que s’aplicaran altres metodologies d’actuació.

 

A banda de l’anàlisi del model del Housing first, l’Estratègia s’ocuparà d’altres aspectes clau en l’abordatge del sensellarisme com ara:

·         Provisió d’habitatge social.

·         Vinculació amb la resta de polítiques d’accés a l’habitatge (en especial amb les polítiques preventives com els ajuts de lloguer o la mediació).

·         Disseny de mecanismes d’arrelament territorial, inclosa l’obligatorietat dels municipis d’empadronar les persones sense llar.

·         Definició de protocols de prevenció en els processos de desinstitucionalització.

·         Reconeixement dels drets de les persones sense llar: protecció davant dels delictes d’odi i participació en la definició i seguiment de les actuacions.

·         Redefinició de les tipologies de recursos existents i actualització de la Cartera de Serveis Socials.

·         Definició d’eines de coordinació interadministrativa (en especial pel que fa a l’accés als serveis de salut, ocupacionals i els relacionats amb l’àmbit de la justícia).

·         Implicació dels Serveis Bàsics d’Atenció Social municipals i comarcals en els casos i la relació amb les entitats del tercer sector.

 

 

Com a part fonamental dels treballs de disseny de l’Estratègia Integral per a l’Atenció a Persones en situació de Sensellarisme a Catalunya, es durà a terme un projecte pilot que ha de permetre orientar i testar les recomanacions de l’Estratègia, així com concretar la inversió necessària per dur-la a terme.

 

Aquest pla consistirà en l’impuls, seguiment i anàlisi dels resultats d’una sèrie d’experiències  d’atenció a persones sense llar basades en la metodologia del Housing first o en d’altres intervencions assimilables per abordar l’exclusió residencial en els grups de sense sostre i sense habitatge que s‘estan realitzant o que es desenvoluparan al llarg de l’any vinent en diverses ciutats de Catalunya en col·laboració amb els ajuntaments i amb entitats socials especialitzades en l’atenció d’aquest col·lectiu.

 

El projecte pilot haurà de permetre provar i validar el Housing first com a metodologia de treball adequada per ser aplicada en l’atenció a persones sense llar en el context català, determinar els perfils concrets en què s’ha de fer servir aquesta metodologia i els perfils en què caldria utilitzar-ne d’altres i elaborar recomanacions d’aplicació.

 

L’experiència pilot es durà a terme a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, el Prat de Llobregat, Badalona i Sabadell. A més d’aquestes actuacions, s’avaluarà l’experiència d’actuació que s’està duent a terme a l’Aeroport del Prat des del 2011 i la seva possible transferència a altres intercanviadors de transports.