Amb motiu del 80è aniversari de la Guerra Civil espanyola, la Filmoteca de Catalunya programa el cicle “Els documentals de la Itàlia feixista sobre la guerra civil espanyola (1936-1939)”, co-organitzat amb el Centro di Studi sul Cinema Italiano (CSCI) i l’Istituto Luce Cinecittà. La tria inclou quatre sessions, en què per primera vegada s’exhibeixen tots els documentals produïts des de la Itàlia feixista sobre el conflicte. Les còpies han estat localitzades per la comissària del cicle, Daniela Aronica, directora del CSCI, que ha fet una recerca minuciosa en diversos arxius europeus.

 

En la seva majoria, com en el cas de I legionari italiani in Catalogna, es tracta de documentals inèdits, on domina la representació d’ideologies. No obstant això, per sota de la superfície manipulada, aquestes imatges brinden algunes veritats sobre l’estreta, però alhora conflictiva, complicitat entre Franco i Mussolini, i sovint són travessades per contradiccions reveladores. Són imatges sorprenents que diuen molt de l’estreta i alhora conflictiva complicitat i dels interessos de tots dos líders, que varien en funció de quina fos la situació interna i internacional, que en condicionava i reorientava la línia política en cada moment, amb repercussions inevitables al sector que ells mateixos havien convertit en una caixa de ressonància de les seves consignes propagandístiques, és a dir, el cinema.

El cicle que presenta la Filmoteca de Catalunya dialoga amb l’exposició fotogràfica “Fu la Spagna! La mirada feixista sobre la Guerra Civil espanyola”, que acull el Museu d’Història de Catalunya fins al febrer de 2017 i també comissariada per Daniela Aronica dins del marc del projecte “Imágenes para la Memoria. Iconografía fascista y Guerra Civil Española (2016-2019)”, organitzat pel CSCI.

 

La sessió inaugural del cicle tindrà lloc, en una sessió especial, el dilluns 28 de novembre, a les 19.30 hores, amb l’estrena mundial de I legionari italiani in Catalogna, un documental realitzat per la secció cinematogràfica del Corpo Truppe Volontarie, l'únic a cobrir la campanya al nord de Barcelona, l'última protagonitzada per aquest cos. Ho fa amb imatges de factura sòlida i amb un plantejament original, potser perquè fins i tot els dos càmeres civils que integraven la secció van treballar colze a colze amb els militars. La càmera, a més, es va situar en la línia de foc, cosa que ens brinda un catàleg més ampli que mai de la maquinària emprada en el conflicte. El film, un dels més reeixits d'entre els produïts des de la Itàlia feixista sobre la Guerra Civil Espanyola, es presenta a Barcelona com a estrena mundial. En aquesta sessió es celebrarà una Taula rodona i col·loqui amb el públic posterior a la projecció amb Daniela Aronica, amb Esteve Riambau, director  de la Filmoteca de Catalunya, i amb Javier Rodrigo, professor agregat a la UAB i historiador.

 

El dimarts 29 de novembre, a les 18.30 hores, arriba la primera sessió amb set curtmetratges anònims, produïts per Luce entre el 1936 i 1937. Obre la sessió, Le organizzazioni falangiste a Palma di Maiorca (1936), un curtmetratge centrat en el procés de feixistització de Palma de Mallorca, guiat per l'omnímode i nefast camisa negra Arconovaldo Bonacorsi, àlies “comte Rossi”. La sessió inclou ¡Arriba España! (1936), un documental de muntatge ple d'imatges de gran efecte visual que resumeix els primers mesos del conflicte des d'una òptica clarament escorada cap a les consignes falangistes; Sulla soglia di Madrid “La Dolorosa” (1937), en què l'espectador és catapultat entre els pavellons en runes de la Ciutat Universitària, als afores de Madrid;  La liberazione di Malaga (1937), que relata l'avenç d'una de les tres columnes en què s'havien enquadrat militars i camises negres procedents d'Itàlia fins a la seva entrada a Màlaga;  La liberazione di Bilbao (1937), curtmetratge que col·loca l'espectador a la zona de combat per convertir-lo en testimoni presencial; La fin del frente rojo (1936), l'únic documental que es conserva doblat al castellà: una raresa en tots els sentits. Els documents de l'època recullen testimonis sobre el desconcert creat entre els espectadors per aquesta locució no professional, que va acabar provocant la hilaritat general, amb resultats oposats als desitjats. La sessió es tanca amb Volontari (1938), mostra l'afany per celebrar el renovat impuls de la Guerra, que va provocar que alguna persona, des de l'Institut Luce, recopilés una antologia dedicada a l'acció del cos expedicionari italià. El muntatge, no obstant, es va realitzar de manera incoherent, i el film va ser immediatament retirat per les protestes dels alts comandaments militars italians.

 

La segona i última sessió de curtmetratges feixistes, que tindrà lloc el dimecres 30 de novembre a les 18.30 hores, acull sis títols, la majoria dels quals també van ser produïts per l'Istituto Luce durant els dos darrers anys de guerra, 1938-1939: Orfani spagnoli in Italia (1948), fet amb l’objectiu de guanyar-se les simpaties del públic de la zona "nacional", recull l'acollida dels nens espanyols en un campament d'estiu prop de Roma; La tierra del Cid (1938), documental de muntatge que estableix connexions entre moments culminants de la història d'Espanya i el seu present, també gloriós. La narració és un calc de la reinterpretació que Mussolini fa de molts capítols de la història d'Itàlia, particularment l'Imperi romà. L'ocasió per a la realització del curtmetratge és la celebració del Primer Consell Nacional de Falange; La battaglia dell’Ebro (1938) es situa davant les primeres operacions que es van desenvolupar al llarg del Front de l'Ebre abans de la històrica batalla, en el moment de l'entrada dels nacionals a Catalunya. Una fase del conflicte que va culminar amb les preses de Lleida i Gandesa;  Los novios de la muerte. Il film dell'aviazione legionaria nel cielo della Spagna (1938), petita obra mestra del cinema bèl·lic, en què el relat flueix alternant amb calculada dosificació els moments espectaculars del combat aeri amb escenes terrestres més pausades i sempre planificades en funció dels primers;  Cielo spagnolo (1938), plantejat per publicitar els avenços de l'aeronàutica italiana; ¡España una, grande, libre! “Dalla barbarie rossa al trionfo della civiltà fascista” (1939) , una de les realitzacions de found footage ideològic més aconseguides de tot el cicle on es pot veure com per representar a l’enemic el cinema feixista va adoptar sense fissures del punt de vista del cinema "nacional". 

 

Tanca el cicle, el dijous 1 de desembre, a les 18.30 hores,  No pasaran! (1939), documental de muntatge concebut com un recull dels principals esdeveniments bèl·lics, estructurat en quatre seqüències clàssicament ordenades al voltant de conceptes fundacionals de la mitologia franquista: l’Espanya tradicional, l’Espanya “roja”, la “reconquesta” i la predestinació de la victòria. La tercera seqüència, i més llarga, és travessada pel fil roig de la representació de l’enemic. Es tracta del capítol més contradictori del documental, el qual presenta distorsions comunicatives contínues a la banda visual, distorsions que la banda sonora, en part perduda, segurament multiplicaria.