El Govern ha donat llum verda al Projecte de llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic; de creació de l’impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics; de l’impost sobre begudes ensucrades envasades; de l’impost sobre grans establiments comercials i de l’impost sobre les estades en establiments turístics, també conegut com a “llei d’acompanyament” dels pressupostos de la Generalitat 2017. El text recull mesures de naturalesa tributària – impostos i taxes -, però també d’altres que afecten l’àmbit administratiu i de funcionament de l’Administració i el règim jurídic de les finances públiques. La principal novetat del projecte d’enguany és un paquet de mesures fiscals –amb la creació de noves figures tributàries o la reformulació d’altres ja existents- que suposaran uns ingressos addicionals de 180,3 milions d’euros anuals.
La voluntat del Govern català és fer guanyar progressivitat i equitat al sistema fiscal i, al mateix temps, desenvolupar-ne la funcionalitat extra fiscal. Això vol dir, gravar les externalitats negatives que generen sobre la salut i el mediambient certs sectors com les centrals nuclears, el turisme o les begudes ensucrades. Aquestes noves figures tributàries segueixen la línia del conjunt d’iniciatives aprovades pel Govern català durant la passada legislatura per mantenir els nivells de despesa global i que van significar uns ingressos de 1.000 milions d’euros addicionals.
Tributs propis
En l’àmbit dels tributs propis, destaca la creació de l’Impost sobre les begudes ensucrades envasades, que té com a principal finalitat incentivar un canvi en el hàbits de consum, tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Així mateix, es reformulen alguns dels impostos anul·lats pel TC –l’Impost sobre la producció d’electricitat d’origen nuclear- o aquells que han estat qüestionats per altres institucions, com l’Impost sobre els grans establiments comercials. Finalment, s’introdueixen canvis en la legislació d’altres ja existents amb l’objectiu de millorar-ne la gestió – Impost sobre estades en establiments turístics i l’Impost sobre els habitatges buits- i per lluitar contra el frau i l’elusió fiscal.
- Impost sobre les begudes ensucrades envasades: grava les begudes ensucrades que generen problemes d’obesitats i diabetis, com ara refrescos, sodes, sucs de fruita, begudes esportives, de te i cafè, amb edulcorants calòrics afegits, energètics, o llets endolcides o alternatives a la llet. El contribuent serà la persona física o jurídica que subministra la beguda, i s’estableix un règim de repercussió obligatòria del tribut al consumidor final. El tipus serà de 0,08 euros per litre per a begudes amb 5 o 8 grams de sucre per 100 ml; i de 0,12 euros per litre, per a aquelles que en continguin més de 8 grams per 100 ml. L’impost entraria en vigor l’1 d’abril, amb una previsió de recaptació anual de 41,3 milions d’euros.
- Impost sobre el risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d’elements radiotòxics: l’objectiu és crear una nova figura impositiva de caràcter extra fiscal. Gravarà el risc local mediambiental i sobre les persones que comporta la realització d’un seguit d’activitats relacionades amb elements radiotòxics generats en reaccions termonuclears per la producció, manipulació i transport, custòdia transitòria i dispersió rutinària o accidental. El contribuent seran les persones físiques o jurídiques que realitzen aquestes activitats. La base imposable està constituïda pel nombre de desintegracions nuclears produïdes (nombre de Becquerels emesos). La Llei també preveu la creació d’un Fons que es nodrirà amb un 20% dels recursos recaptats, que es destinarà a la reactivació econòmica de les zones afectades, la prevenció i moderació dels riscos, el manteniment i renovació dels sistemes de control i mesurament dels nivells d’elements radiotòxics en el territori. La previsió de recaptació és de 60 milions d’euros anuals.
- Impost sobre els grans establiments comercials: Es redissenya aquest tribut amb la voluntat d’adaptar-lo a les recomanacions de la UE i convertir-lo en estrictament ambiental. En aquest sentit, gravarà les externalitats negatives en el medi ambient que provoca l’accés a les grans superfícies (la pol·lució). Per aquest motiu la base imposable passa a ser el nombre de vehicles privats que accedeixen aquests establiments. A més s’amplien els supòsits de subjecció de l’impost: s’incorporen el grans establiments comercials col·lectius; i les grans superfícies de venda igual o superior a 1.300m2 que estiguin situats fora de la trama urbana. A més, s’eliminen determinats beneficis fiscals als comerços especialitzats i es deixen exempts els mercats municipals. El tipus impositiu serà de 0,18 euros per vehicle i es preveu una recaptació de 17,3 milions d’euros anuals.
- Impost sobre les estades en establiments turístics: s’actualitza per donar resposta als canvis que s’han produït durant els darrers anys en el sector turístic, millorar-ne la gestió i situar-lo en la línia del que ja tenen les principals ciutats del món. En aquest sentit, s’amplia el concepte de fet imposable, en incorporar noves modalitats d’allotjament; i es regulen determinats aspectes referits al control i la recaptació del tribut. Les dues principals novetats són: es modifiquen les tarifes que afecten els habitatges turístics (2,25 euros per nit a la ciutat de Barcelona i 0,9 a la resta de Catalunya) i s’incorporen els creuristes que estiguin amarrats a port per un període de temps inferior a les 12 hores (0,65 euros). També es crea la figura de “l’assistent en la recaptació” per a aquelles empreses o operadors de plataformes tecnològiques que fan d’intermediaris entre el titular de l’establiment i el turista. Finalment, s’introdueixen nous supòsits d’exempció per casos de força major o per motius de salut que s’acabaran de definir en el reglament, a més d’establir-se un règim d’infraccions i sancions específic per a aquest impost que fins ara es regia per la Llei General Tributària. Les sancions podran anar des dels 300 als 2.000 euros. Les modificacions entrarien en vigor el proper 1 d’abril, amb un increment estimat de recaptació de 7,6 milions anuals.
- Impost sobre els habitatges buits: s’introdueixen modificacions amb la voluntat de millorar-ne la gestió. La principal novetat és que s’aplica un mínim exempt de 350m2. D’aquesta manera queden fora de l’obligació de liquidar l’impost persones jurídiques que no són grans tenidores d’habitatges, perquè no afecten la funció social del tribut. El nombre de contribuents passarà de 195 a 60. Es preveu una pèrdua en la recaptació de 337.417 euros anuals, d’un total estimat de 10,9 milions anuals.
Tributs cedits
En l’àmbit dels impostos cedits, s’introdueixen modificacions en algunes de les deduccions vigents en l’IRPF; i en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials Oneroses (TPO) i Actes Jurídics Documentats (AJD), per millorar-ne la progressivitat i homogeneïtzar els tipus impositius, alhora que s’introdueixen noves bonificacions. Finalment, s’actualitzen les tarifes de l’impost sobre el joc que afecten les màquines del tipus B i C.
1. IRPF: s’actualitza l’impost per fer més progressives les deduccions autonòmiques. Novetats:
- Se suprimeix la deducció per inversió en accions d’entitats que cotitzen al MAB.
- Es modifiquen els requisits per gaudir del percentatge incrementat del 9% de deducció per inversió en habitatge habitual (establert per a la compra realitzada abans del 30 de juliol del 2011: els contribuents previstos per la norma (aquells que han estat a l’atur durant 183 dies o més durant un any; tenen un grau de discapacitat igual o superior al 65%; o almenys 1 fill en la unitat familiar) el podran continuar gaudint sempre que no superin el topall de 30.000 euros de base imposable en IRPF (ara només previst per als contribuents de fins a 32 anys). De sobrepassar aquest llindar, passaran a aplicar-se el 7,5%.
- S’amplia la deducció per donatius a entitats de foment de la llengua aranesa i occitana.
- S’amplia la deducció per als donatius que es facin a favor dels instituts universitaris i altres centres de recerca integrats a les universitats catalanes.
2. TPO: s’estableix un tipus únic del 5% en TPO per a totes les transmissions de béns mobles (fins ara fixat en el 4%) i no només per als vehicles. Pel que fa als pisos de segona mà s’aprova una tarifa progressiva a partir d’1 milió d’euros (el 10% per als primers 1.000.000 euros; i de l’11% per a aquells que superin aquest valor). També es bonifica en un 99% els arrendaments d’habitatges del parc públic destinat a lloguer social.
Taxes
Es creen quatre noves taxes relacionades amb el sector mediambiental i ramader: per l’accés a les infraestructures de sanejament d’aigües en alta; dues relacionades amb el servei de tramitació de l’autorització d’emissions i sobre la notificació d’aquestes emissions que afecten la qualitat de l’aire i la protecció de l’atmosfera; i per la tramitació dels Plans de Gestió de dejeccions ramaderes. Amb aquestes tres noves figures impositives el Govern preveu recaptar més de 2,1 milions d’euros.
Mesures administratives
Pel que fa al capítol de mesures administratives, la llei incorpora diverses mesures que giren a l’entorn de tres grans eixos: un major control econòmico-financer del sector públic, millores en matèria de contractació pública, i continuar amb l’esforç de racionalització i reestructuració del sector públic. Les més destacades són les següents:
· Mesures contra la pobresa energètica: Es modifica la Llei 9/2004, de creació de l’Agència Catalana de Consum, amb l’objectiu que els ingressos derivats de l’import de les sancions que paguin les empreses subministradores d’energia (electricitat, gas i aigua) es destinaran a millorar les condicions de les persones que es trobin en situació econòmica precària i no puguin fer front al pagament d’aquests serveis
· Es crea el Registre de Subvencions i ajuts de Catalunya: l’objectiu és promoure la transparència i col·laborar en la lluita contra el frau en matèria de subvencions i ajuts que concedeix tant la Generalitat com els ens locals. La Intervenció General de la Generalitat serà l’òrgan responsable de la gestió del Registre. La informació es podrà consultar a través del Portal de Transparència.
· Es modifica la Llei de la Sindicatura de Comptes: d’acord amb el projecte de llei, aquest ens també podrà actuar d’ofici i investigar denúncies anònimes sobre possibles indicis de malversació o mala gestió de fons públics, prèviament comunicats pels ciutadans. També se li dóna més poder en poder fiscalitzar l’activitat de la Generalitat i de les seves empreses públiques amb un pressupost inferior als 150 milions d’euros .
· Es crea l’Agència de Seguretat Ferroviària que serà l’òrgan encarregat d’aplicar la normativa vigent en aquesta matèria. Adscrita al departament de Territori i Sostenibilitat, el nou ens podrà emetre certificats i sancions als operadors d’aquests serveis.
· ATLL. D’acord amb la Disposició addicional quinzena, en el supòsit que el Tribunal Suprem confirmi la sentència dictada pel TSJC que declara la nul·litat de l’adjudicació del contracte de gestió del servei d’abastament en alta Ter-Llobregat, el Govern presentarà al Parlament “la voluntat de recuperar-ne la gestió directa”.
· En les disposicions derogatòries, es deroga la Llei 6/2012, del 17 de maig, d’estabilitat pressupostària, que preveia arribar a l’objectiu de dèficit estructural al 0,14%, l’any 2018.
· Concert de noves línies: per al curs escolar 2017-2018 no es concertaran noves línies en centres ordinaris de titularitat privada.
