La Filmoteca de Catalunya programa, de l’1 al 30 de desembre, un cicle en honor a l’actor estatunidenc Kirk Douglas, que aquest mes celebra el seu centenari, i que es convertirà així en la primera estrella masculina de Hollywood que els celebra en vida. Es projecten 15 films per recordar la trajectòria d’aquest actor i productor, una de les icones del cinema clàssic, que no es va sotmetre a la indústria i que sempre va traslladar a la pantalla el seu caràcter vehement i alhora vulnerable.

 

Issur Danilòvitx Demski (Amsterdam, Nova York, 1916) és el nom de naixement de Kirk Douglas, fill de camperols jueus provinents de prop de Moscou. Com ell mateix confessaria anys més tard a l’autobiografia titulada El fill del drapaire, la seva infantesa es va desenvolupar en un entorn pobre i depriment. Des de ben jove, Douglas va fer gala d’una llibertat i una independència que, juntament amb les seves tendències d’esquerres, probablement li van impedir més reconeixements per part de la indústria cinematogràfica. L’actor, pare del també actor Michael Douglas, va aportar molt de la seva forta personalitat a la pantalla: un individualisme amb aparença de ferotge que amaga, però, una gran vulnerabilitat. Va entrar en contacte amb el teatre a la universitat, a la qual va poder accedir a canvi de treballar-hi com a jardiner i bidell. Posteriorment va guanyar una beca a l’Acadèmia Nord-americana d’Art Dramàtic, a Nova York, on va iniciar-se en l’actuació professional i va adquirir el nom artístic que l’acompanyaria sempre més.

 

Si bé va començar sent actor de teatre, gràcies a Lauren Bacall, a qui havia conegut durant la seva formació, va entrar en contacte amb la Paramount i va acabar protagonitzant The Strange Love of Martha Ivers, que seria el seu debut a la gran pantalla. Tot i estar nominat a l’Oscar tres vegades, l’única estatueta que té, que va rebre l’any 1996, és l’honorífica.

 

Obre el cicle, el dijous 1 desembre (20 hores), 20,000 Leagues Under the Sea (20.000 llegües de viatge submarí, Warwick Gilbert, 1954), una superproducció de Walt Disney, amb efectes especials de John Hench i Joshua Meador, que suposaria un dels principals èxits comercials de Kirk Douglas. El cicle segueix amb The Arrangement (El compromiso, Elia Kazan, 1969), una adaptació de Kazan de la seva pròpia novel·la, que és una paràbola de la situació de l’home modern atrapat al corrent de l’èxit, amb què Douglas va afirmar sentir-se identificat. Aquest és un tema perfectament vigent, com també ho és el del sensacionalisme de certa premsa i l’ànsia de morbositat de les masses que retrata Billy Wilder a The Big Carnival (El gran carnaval, 1951).

 

Douglas va treballar amb els millors directors de l’època, i amb alguns d’ells, diverses vegades, com és el cas de Vincente Minnelli. Un dels majors èxits que van aconseguir plegats va ser Lust for Life (El loco del pelo rojo, 1956), basada en el llibre d’Irving Stone. Amb una interpretació commovedora on Douglas en el paper de Vincent van Gogh, hi va aportar molt de la seva pròpia intensitat, tot i que l’Oscar se’l va endur Anthony Quinn per una interpretació breu de Gauguin. Uns anys enrere, Douglas havia treballat amb Mankiewicz, durant la primera etapa del director, a A Letter to Three Wives (Carta a tres esposas, 1949), que esdevindria un dels seus millors films i li donaria dos Oscar, al millor guionista i director. De diàlegs brillants, les seves situacions i flashbacks, aparentment simples, amaguen una gran complexitat, i un Douglas brillant encapçala el repartiment d’aquest film que sacseja els tabús de la societat americana. De fet, es considera que la seva millor època com a intèrpret va ser a finals dels anys quaranta i tota la dècada dels cinquanta.

 

Un film cabdal en la filmografia de l’actor va ser Paths of Glory (Senderos de gloria, 1958), de Stanley Kubrick, referent del cinema antibel·licista construït al voltant d’un guió implacable que dirigeix tota la seva càrrega crítica contra la jerarquia militar. És una obra mestra que va ser prohibida durant anys per les censures de diversos països europeus. Amb Kubrick, Douglas també rodaria Spartacus (Espàrtac, 1960), amb guió de Dalton Trumbo -el qual tornaria a la llum pública després de la seva persecució durant la “cacera de bruixes”-, en què interpreta el seu paper segurament més recordat. L’única concessió del director al cinema de Hollywood és una reflexió profunda sobre la llibertat i l’enfrontament de classes que va ser produïda pel mateix Douglas.

 

Kirk Douglas, a més d’actor de prestigi, va ser també un productor reconegut de films, que normalment ell mateix interpretava. Pioner entre els actors, l’any 1955 va fundar la productora independent Bryna Productions, amb què va produir diversos films d’èxit, especialment de denúncia, un cinema incipient als Estats Units de l’època. Un dels treballs de què es va sentir més satisfet va ser Lonely are the Brave (Los valientes andan solos, 1962), de David Miller, i amb guió novament de Trumbo, sobre un home que intenta viure segons la seva pròpia moral sense sotmetre’s ni a la civilització ni a la tecnologia d’un món mecanitzat. A partir de 1970, Douglas va participar en projectes molt diversos, alguns a Europa i en general poc reeixits, i va protagonitzar la sèrie televisiva per a la NBC Dr. Jekyll & Mr. Hyde. Després d’un fracàs estrepitós amb la producció italiana Holocausto 2000 (1977), a partir dels anys vuitanta va allunyar-se del cinema i va reduir la seva activitat a col·laboracions puntuals amb directors de renom com Stanley Donen, John Landis o Fred Schepisi.

 

Els títols i horaris dels films del cicle són els següents:

 

 

Més informació: www.filmoteca.cat