La Filmoteca de Catalunya programa, des 3 al 28 de febrer, i en col·laboració amb la Cinemateca Cubana i el Museu Reina Sofía, el cicle Per un cinema impossible. Documental i avantguarda a Cuba (1959-1972), una retrospectiva sobre el moviment documental al voltant de la Revolució cubana.  Més d’una vintena de treballs de cineastes locals i internacionals serviran per apropar l'espectador a la realitat social, política i cultural dels primers anys de Fidel Castro al poder. La majoria de les còpies procedeixen de la filmoteca de La Havana. 

 

El passat novembre moria “el Comandante” i, si bé el cicle ja estava programat amb anterioritat, ara ofereix una oportunitat idònia per aprofundir en el moviment revolucionari cubà a través del cinema, especialment del documental. Aquest gènere va contribuir a un diàleg públic en contraposició a altres produccions en què el públic tenia un paper irrellevant, tal com va defensar el 1973 el productor Julio García Espinosa amb el manifest Por un cine imperfecto.    

 

El cicle està integrat per treballs de nous creadors sorgits a partir del 1959 i de cineastes estrangers que van voler aportar la seva mirada d’aquell moment històric i repensar la funció pública de la imatge. Octavio Cortázar, Manuel Octavio Gómez, Manuel Herrera o José Massip són alguns dels realitzadors que integren aquesta mostra. Temàtiques com la campanya d’alfabetització massiva el 61 (Historia de una batalla, 1962), la lluita independentista iniciada el 1868 contra les tropes espanyoles (La primera carga al machete, 1969) i el posterior període republicà de Cuba (¡Viva la República!, 1972) o la base naval de Guantánamo (Guantánamo, 1967) són algunes de les que s’aborden als films seleccionats. En destaca una sessió formada per tres films de Santiago Álvarez, el més capdavanter dels directors d’aquella avantguarda, en què tracta la vida i obra de Ho Chi Minh, els bombardejos nord-americans a Hanoi i la presidència del demòcrata Lyndon B. Johnson als EUA, amb èmfasi a la llei de drets civils. Amb Hasta la victoria siempre (1967), realitzat en dos dies per combatre les notícies traumàtiques de la mort de Che Guevara a Bolívia, va condensar el significat del cinema urgent i històric. Manuel Herrera, al seu torn, realitza amb Girón (1972), un docudrama sobre la frustrada invasió nord-americana de la badia de Cochinos en què tomba l’habitual representació de l’heroïsme al cinema.   

 

També les dones van tenir un paper important en el cinema cubà de la Revolució. És el cas de la realitzadora Sara Gómez, de qui projectarem tres treballs: un retrat sobre els habitants de l’illa de Pinos amb el racisme com a tema de fons, un recorregut d’estil free cinema sobre el fet de ser illenc, i una immersió a la percussió cubana. A nivell internacional, Agnès Varda també va plasmar la seva personal visió de la Cuba del moment amb Salut les Cubains (1963), un curt de “socialisme i txa-txa-txa” en què la realitzadora anima 1500 fotos fetes en un viatge a l’illa. També Joris Ivens i Theodor Christensen van ser alguns dels cineastes internacionals que van participar de l’intercanvi entre l’avantguarda internacional i la jove experiència fílmica cubana.

Els títols i horaris dels films del cicle són els següents: