El Museu d’Arqueologia de Catalunya acull fins al 30 d’abril l’exposició “La Fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món iber”, que exposa per primera vegada materials arqueològics recuperats i imatges de realitat virtual d’aquesta fortalesa, excepcional en el panorama de la fortificació europea i peninsular de la primera edat del ferro.

 

La mostra presenta materials arqueològics recuperats a les excavacions de la fortalesa, habitada entre els anys 775 i 300 aC; imatges del nou projecte de realitat virtual, i una maqueta. El seu discurs expositiu té per objectiu mostrar la singularitat de la fortalesa en el món ibèric i, a través d’ella, explicar la formació del poble ilerget, el més poderós dels ibers al nord de l’Ebre.

 

És la primera vegada que es fa una exposició d’aquestes característiques sobre aquest jaciment arbequí. El Museu d’Arqueologia de Catalunya aposta, doncs, per reforçar el discurs de la seva exposició permanent amb mostres temporals que ampliïn i actualitzin el discurs, en complicitat amb el territori i amb les institucions que hi treballen. “La Fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món iber” es va inaugurar al Museu de Lleida i ha itinerat a Arbeca.

 

L’exposició està articulada al voltant de tres grans eixos: la terra, l’aigua i el poder i s’estructura en quatre grans àmbits:

 

-        Presentació de la fortificació, història de la recerca, cronologia i fases d’ocupació, característiques estructurals (muralla torrejada, camp frisó, pou-cisterna, fossat, portes i rampa d’accés...).

-        La terra, amb la fortificació com a centre de poder en el territori i les formes de vida i activitats dels seus habitants: els habitants de la fortalesa eren guerrers, pagesos i ramaders; es conreaven sobretot cereals, la mòlta dels quals era una de les activitats més importants de la vida quotidiana, es criaven cavalls, i, des del segle VIII, coneixien la metal·lúrgia del ferro.

-        L’aigua com l’element més transversal i amb major potencial és un recurs fonamental en la interpretació de la fortalesa, tant pel que fa al seu emplaçament com a les complexes estructures hidràuliques o  la lectura de les seves defenses.

-        El poder, com a centre residencial d’un cabdillatge, a través de l’arquitectura de poder i del control territorial: la fortalesa era la residència d’un cabdill, que exercia la seva autoritat sobre una comunitat d’unes 150 o 175 persones i un territori d’uns pocs centenars de quilòmetres quadrats

 

La fortalesa va ser concebuda pels seus constructors com a instrument de dominació, expressió de poder i símbol identitari de la comunitat. Així, les defenses van arribar a ocupar més del 80% de la superfície construïda. Cap al 300 aC va ser misteriosament abandonada, ja que podria ser que la fortalesa s’hagués quedat petita. La impossibilitat d’ampliació dels seus límits, marcats per una muralla de cinc  metres de gruix i un fossat de quasi vint d’ample, l’hauria incapacitat per respondre a les exigències urbanístiques i socials de l’època. D’altra banda, 450 anys després de la seva fundació, la fortalesa ja no responia a les necessitats d’un món que havia evolucionat cap a estructures polítiques i territorials més extenses, les de la societat estatal-arcaica i el poble ilerget.

 

L’emplaçament de la fortalesa en un terreny sense barreres naturals, al bell mig de la plana occidental catalana, a la comarca de les Garrigues, i ben connectat amb l’interior i la costa, va facilitar un flux permanent de persones, idees i matèries al llarg de tota la seva història. L’elecció del lloc va ser motivada per la disponibilitat d’aigua i de terres aptes per al conreu de cereals i el pasturatge i la voluntat d’exhibir-se, lliure de les constriccions topogràfiques d’un lloc elevat.

 

L’exposició “La Fortalesa dels Vilars d’Arbeca. Terra, aigua i poder en el món iber”, organitzada conjuntament pel Museu de Lleida, la Universitat de Lleida (UdL) i la Diputació de Lleida, mostra el resultat de més de 30 anys de treballs d’arqueologia, recerca i recuperació patrimonial que s’han dut a terme a la fortalesa, des del seu descobriment (1974) i l’inici de les excavacions (1985) fins a l’actualitat. L’exposició, ha estat comissariada pels professors de la UdL Emili Junyent i Joan B. López.

 

Amb motiu de l’exposició s’ha editat un catàleg (en línia i en paper), amb una exhaustiva informació sobre la fortalesa, a més de les fitxes dels objectes que s’exposen. El catàleg estarà disponible en català i en anglès. Si voleu més informació descarregueu-vos l'app

https://play.google.com/store/apps/details?id=com.develoop.arbeca o consultar el web www.vilars.cat

 

El Museu d’Arqueologia de Catalunya ha programat dues visites guiades exclusives a càrrec d’Emili Junyent, comissari de la mostra, els diumenges 26 de febrer i 26 de març, a les 12.30 hores, per apropar el  jaciment a tots els públics. També s’ha programat una conferència el dia 23 de febrer a les 19 hores, que impartirà la professora Natàlia Alonso.

 

El MAC és un dels tres museus nacionals reconeguts pel Parlament de Catalunya. La seva missió és mostrar permanentment els vestigis, fonamentalment de caràcter arqueològic, que, des de l'aparició de l'home, il·lustren l'evolució cultural de l'entorn. El MAC es constitueix a partir les seus de Barcelona, Girona i dels museus monogràfics d’Empúries, Olèrdola i Ullastret i de llurs jaciments arqueològics.