El Govern ha aprovat un decret llei per transformar el Registre de grups d’interès de la Generalitat en un de nou que serà vàlid per a totes les institucions, ajuntaments i altres organismes públics obligats a tenir-ne per la Llei de transparència. En conjunt, sumen més de 2.000 ens que, a partir d’ara, podran utilitzar el nou Registre de grups d’interès de Catalunya per complir amb el marc legal sense haver de crear el seu propi registre.
En aquest sentit, el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha subratllat que “l’objectiu del Govern és facilitar el compliment de la Llei de transparència als ajuntaments, atenent així la demanda de totes les entitats municipalistes”. Amb aquest canvi, la Generalitat “concentra tota la informació, facilita el control dels lobbys i la consulta de la seva activitat”, ha afegit el conseller. Des del juliol de 2015, tots els ens locals tenien el deure de crear un registre propi, però, a hores d’ara, no n’hi ha pràcticament cap que l’hagi desenvolupat.
Més racionalitat i transparència
A banda dels ajuntaments, entre les organitzacions que fins ara estaven obligades a tenir un registre propi de grups d’interès, hi ha diverses institucions, corporacions de dret públic, consells comarcals, diputacions, consorcis i universitats públiques, incloent-hi totes les entitats integrants del sector públic a Catalunya. La possibilitat d’utilitzar el nou Registre de grups d’interès de Catalunya les alliberarà de la despesa de la creació, desenvolupament i manteniment dels registres propis.
Per altra banda, la unificació de totes les dades també en facilitarà la consulta. La informació sobre la relació d’un lobby amb els organismes públics de Catalunya es podrà obtenir a través d’una única font en lloc d’haver-ne de consultar més de 2.000.
El Decret Llei, d’acord amb la previsió de la Llei de transparència, estableix inequívocament que la inscripció en aquest Registre és indispensable per mantenir qualsevol contacte amb els directius de les administracions.
Codi de conducta per als alts càrrecs
El Govern ha aprovat recentment un
Codi de conducta que obliga els alts càrrecs i el personal directiu de la Generalitat a publicar les reunions amb els grups d’interès a la seva agenda oficial. Aquest Codi estableix que no es pot celebrar cap reunió amb cap grup d’interès que no estigui inscrit al Registre. L’incompliment d’aquestes normes pot comportar multes d’entre 6.000 i 12.000 euros, la suspensió i, fins i tot, la destitució. La suma de les indicacions del Codi de conducta i de l’imperatiu de la inscripció significa un salt endavant en transparència i capacitat dels ciutadans per fiscalitzar l’Administració de la Generalitat i les corporacions locals.
Acord amb les entitats municipalistes
Aquesta eina neix amb la voluntat de garantir la transparència amb el major estalvi possible de recursos i càrregues per als ciutadans i d’evitar la inseguretat jurídica entre els lobbys i les administracions. L’impuls del Registre respon a la
inquietud del món local i a un acord del Departament de Justícia amb la Federació Catalana de Municipis, l’Associació Catalana de Municipis, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i les 4 diputacions.
El Registre de grups d’interès de Catalunya, l’ha creat i desenvolupat la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia. Aquest Registre, dissenyat perquè les diferents institucions i administracions públiques que l’utilitzin puguin compartir i intercanviar informació telemàticament, també inclourà les agendes dels alts càrrecs de la Generalitat.
Control democràtic i prevenció de la corrupció
La
Llei de transparència estableix que l’objectiu del Registre de grups d’interès és aprofundir en la transparència administrativa com a mesura de control democràtic i de prevenció de la corrupció. Es considera grup d’interès, lobby o
skateholder tota persona o organització que, de manera lícita, porta a terme activitats susceptibles d’influir en l’elaboració i aplicació de les polítiques públiques en benefici i interès d’altres persones i organitzacions, com ara associacions, fundacions, patronals, empreses, corporacions, acadèmies, grups de recerca, despatxos i consultories professionals, entre d’altres. La norma també estableix excepcions, com la dels advocats que exerceixin com a tal.
