El Govern ha avaluat l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC), després que el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, hagi presentat a la resta de membres del Govern el resultat de la revisió del  document, una planificació pionera, aprovada per l’Executiu el novembre de 2012, i de la qual el Departament de Territori i Sostenibilitat n’ha fet el seguiment i avaluació.

 

Fa quatre anys, les polítiques d’adaptació als impactes del canvi climàtic tot just començaven a prendre protagonisme en el context mundial de la lluita contra el canvi climàtic. De fet, fins a l’abril de 2013 Europa no va aprovar la seva estratègia d’adaptació. D’acord amb el document aprovat fa quatre anys, calia procedir a fer una revisió de l’ESCACC a partir del seguiment i avaluació tant dels impactes del canvi climàtic com de les mesures d’adaptació.

 

El document presentat avui s’estructura en quatre capítols: l’actualització del coneixement sobre els impactes del canvi climàtic a Catalunya des de finals del 2012, el seguiment de les 182 mesures d’adaptació contingudes a l’ESCACC, l’avaluació de les mesures i, finalment, les conclusions:

 

·         S’ha impulsat un 83% de les mesures genèriques previstes a l’Estratègia, com ara:

 

o   Redacció d’una llei catalana sobre el canvi climàtic

o   Impuls de subvencions per estimular la redacció de plans d’adaptació de l’Administració local

o   Incorporació dels reptes del canvi climàtic en la planificació de les comarques de muntanya

o   Impuls de la publicació del Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya

o   Establiment d’un sistema de seguiment de les mesures previstes a l’Estratègia

 

·         També s’ha iniciat el 72% de les mesures específiques, entre elles:

 

o   Projecte LIFE MEDACC d’adaptació dels sistemes agroforestals i urbans als impactes del canvi climàtic en els àmbits de l’agricultura, gestió forestal i gestió de l’aigua a les conques de la Muga, el Ter i el Segre

o   Millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua

o   Recerca sobre l’impacte de l’eficiència en l’ús de l’aigua sobre la productivitat dels cultius

o   Promoció de la recerca dels efectes del canvi climàtic sobre la biodiversitat

o   Transferència de la informació sobre la relació entre canvi climàtic i salut als agents involucrats i a la població més vulnerable

 

·         Només un 14% de les mesures genèriques i un 12% de les mesures específiques no han començat a aplicar-se.

 

·         3 dels 11 sectors avaluats obtenen una qualificació satisfactòria pel que fa a les mesures corresponents a la generació i transferència del coneixement (gestió forestal, salut, i urbanisme i habitatge); 6 han avançat, però els cal millorar; i només en 2 sectors es considera que la feina encara és insatisfactòria  (indústria, serveis i comerç, i turisme).

 

També es constata que la traducció del coneixement en capacitat adaptativa, és a dir, en accions concretes que redueixin la vulnerabilitat del nostre territori i de les activitats socioeconòmiques que s’hi desenvolupen, va endarrerida. Les causes cal cercar-les en el temps que es necessita des de la transferència del coneixement a la implicació dels sectors, per una banda, i als horitzons diferents de prioritat entre el sector privat i el sector públic, per l’altra.

 

Són diversos els indicadors que confirmen aquesta conclusió. Només en gestió de l’aigua s’ha avançat satisfactòriament en l’augment de la capacitat adaptativa; en cinc sectors manca millorar, i en els altres cinc, l’avenç és imperceptible. Algunes planificacions sectorials, com la forestal i la urbanística, ja han començat a considerar els aspectes de l’adaptació al canvi climàtic com a factors clau a tenir en compte els propers anys. A més, es detecta una clara implicació del sector públic en la multitud de mesures i accions empreses. El sector de la salut n’és un clar exemple. En una part molt substantiva, la integració definitiva de l’adaptació en les polítiques sectorials públiques arribarà amb l’aprovació al Parlament de la llei de canvi climàtic.

 

Pel que fa al sector privat, s’observa una baixa implementació de mesures d’adaptació que redueixin la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic. És el cas del turisme, del sector energètic, de la indústria, els serveis i el comerç, i de la mobilitat i les infraestructures, precisament uns àmbits on el pes del sector privat és considerable. Probablement la crisi econòmica i financera, així com la priorització per línies d’actuació més adreçades a la mitigació (reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle) expliquen aquest comportament.

 

 

El Projecte de llei de canvi climàtic, actualment en tramitació parlamentària, estableix objectius de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic com a base d’un nou model de desenvolupament econòmic sostenible, innovador, competitiu, i creador de riquesa i de llocs de treball. El Projecte de llei preveu la integració de les polítiques d’adaptació als impactes del canvi climàtic en totes les polítiques sectorials de les administracions públiques.

 

En els objectius d’adaptació als impactes del canvi climàtic s’hi recullen els requisits que han de contenir els instruments de planificació i programació sectorials per assolir una bona coordinació, i es reforça el paper del Servei Meteorològic de Catalunya perquè disposi del millor coneixement en matèria de projeccions climàtiques i regionalització.

 

També inclou una disposició final referida a l’accés als serveis bàsics d’energia i aigua: la vulnerabilitat de la població vers els impactes del canvi climàtic ve determinada, en gran part, per la capacitat d’accedir a aquests serveis. D’aquesta manera el Projecte de llei inclou el concepte de vulnerabilitat social com a factor clau en l’adaptació al canvi climàtic, entenent que les polítiques d’adaptació no són sinó polítiques d’equitat, també.

 

Enllaç al document:

 

Enllaç a les infografies resum: