El conseller de Salut, Antoni Comín, ha assenyalat avui que ja es pot donar per fet l’assoliment del 85% dels compromisos anunciats a l’inici de l’actual legislatura. Ho ha destacat aquest matí en compareixença en la Comissió de Salut del Parlament per fer balanç del seu primer any al capdavant de la conselleria. “Som ara en un grau de compliment molt correcte donat el moment de la legislatura en el que estem, aproximadament al 70% dels 18 mesos establerts”, ha emfatitzat Comín després d’explicar les polítiques i actuacions que la conselleria ha dut a terme des de l'inici del mandat.

 

En aquest balanç, Comín ha posat de relleu que s’estiguin complint “fil per randa” la majoria d’aquests objectius i ha subratllat que en algun d’ells s’estigui “fent més del previst i anunciat inicialment”. En aquest sentit, citant el procés de desprivatització pel qual es prioritza que l’activitat sigui prestada per entitats públiques o privades sense afany de lucre, el conseller ha destacat el fet que l’atenció continuada domiciliària a Barcelona la presti ara l’Institut Català de la Salut (ICS), o que l’absorció d’activitat hospitalària procedent de la Clínica del Vallès s’hagi vist com a positiu també des del punt de vista laboral.

 

L’exposició del conseller s’ha articulat a través dels nou principis inspiradors del model assistencial català defensats en aquesta legislatura, tal i com es detalla en la compareixença que va fer al Parlament el febrer de l’any passat: un model universal, equitatiu, públic, de qualitat, vinculat a la recerca i a la innovació, amb diversitat de proveïdors, transparent, participatiu i sostenible.

 

En l’àmbit de la universalitat, s’ha recordat que només falta que el Parlament aprovi la Llei d’Universalització de l’Assistència Sanitària, després que a l’octubre passat el projecte de llei que garanteix aquesta assistència a tots els residents a Catalunya obtingués un ampli suport parlamentari.

 

 

Pel que fa a l'equitat, s’han desenvolupat actuacions en diferents àmbits, com ara:

 

-       S’han acordat les bases d’un nou protocol per garantir la igualtat d’accés de totes les dones a la reproducció assistida.

-       S’ha presentat un nou model d’atenció a la salut de les persones trans, pioner a Europa, que parteix del principi que aquestes no pateixen cap patologia i que no hauran de passar un diagnòstic psiquiàtric per accedir als tractaments.

-       S’ha disposat d’un pla d’atenció a les persones afectades per les síndromes de sensibilització central –fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica i síndrome de sensibilitat química múltiple-, i s’està fent el desplegament per Catalunya de 17 Unitats d’Expertesa territorial.

-       S’han desplegat mesures del nou pla integral per a la millora de les llistes d’espera sanitàries. A més, malgrat que la no aprovació del pressupost 2016 va impedir aplicar el pla de xoc per reduir aquestes llistes, al 2016 es van realitzar un 13,6% més d’intervencions quirúrgiques que al 2010, així com es va reduir en un 26,3% el nombre de persones que supera el temps de garantia per a ser operades i en prop de 50.000 pacients en consultes externes i 11.500 en proves diagnòstiques que superen el temps de referència.

 

Per tal d’enfortir el caràcter públic del sistema sanitari català, s’han dut a terme, entre d’altres, dues mesures fonamentals:

 

-       S’han prioritzat les entitats públiques o privades sense afany de lucre en la llista de centres hospitalaris integrats en el SISCAT. Així, des de mitjans d’agost del 2016 l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i l’Hospital de Terrassa han recuperat l’activitat hospitalària fins llavors derivada a la Clínica del Vallès. Aquesta és la mesura més important en 35 anys per reforçar aquest caràcter públic.

-       Després de 22 anys de gestió privada, l’atenció continuada domiciliària a Barcelona ha tornat a mans de l’ICS. La mesura millora la qualitat del servei, la continuïtat assistencial i la seguretat del pacient.

-       S’ha aprovat un primer tràmit per harmonitzar les fórmules de gestió de l'assistència sanitària, d'acord amb la UE i reforçant el caràcter preferent d’entitats d’economia social o sense afany de lucre.

 

En el vessant de la qualitat, els principals avenços han estat els següents:

 

-       S’ha enllestit el document de bases per elaborar el Pla Estratègic d’Atenció Primària i Salut Comunitària (PEAPISC), seguint les recomanacions de professionals, pacients, societats científiques i altres agents del sistema sanitari. Es tracta d’un projecte important, transformador i que ha d’oferir més pes i més potencialitats a l’atenció primària.

-       Més de 40 professionals experts en urgències han elaborat recomanacions que han servit de base pel nou Pla Nacional d’Urgències, que es presentarà en breu. A més, s’ha incrementat en 1 milió els recursos per a atendre les urgències d’aquest hivern i s’ha impulsat la campanya per fomentar l’ús del 061 en cas d’una urgència.

-       L’àmbit de la salut mental s’ha reforçat amb l'estratègia 2017-2019 del Pla Integral d'atenció a les persones amb trastorn mental i addiccions. A més, el pressupost pel 2017 preveu l’increment de recursos més gran de la història en salut mental.

-       Al 2016 s’han impulsat diferents plans directors: el de malalties de l’aparell respiratori, de l’aparell circulatori, reumàtiques i de l’aparell locomotor, d’oncologia, sociosanitari, i  de salut mental i addiccions.

 

També s’han donat passos rellevants per fomentar la recerca i la innovació. El primer d’ells és l’aprovació i l’atorgament dels primers ajuts a les gairebé mig miler de sol·licituds presentades al Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2016-2020, que té per objectiu que solucions innovadores en salut arribin als ciutadans. L’altre projecte destacat ha estat la posada en marxa del Programa Públic d’Analítica de Dades per a la Recerca i la Innovació en Salut (PADRIS), que ha de posar a disposició de la comunitat científica dades sanitàries per a impulsar la recerca, la innovació i l’avaluació en salut.

 

Pel que fa a la transparència, s’ha dissenyat i ja està desplegat el nou model de registre de contractes, per fer la informació més accessible, així com també es disposa de dades obertes de derivacions d’activitat assistencial a centres privats. En l’àmbit de la participació, per exemple, s’han constituït el Consell de Salut de Catalunya i els consells de salut de les regions sanitàries, s’han iniciat els treballs per concretar com s’articula la participació dels professionals en la gestió i governança dels centres, i s’ha garantit la representació del Consell Consultiu de Pacients dins dels òrgans de governança del PADRIS.

 

Per a la sostenibilitat del sistema sanitari català s’han pres mesures de reforma estructural en l’atenció primària -com ara el nou model d’assignació de recursos a les àrees bàsiques de salut (ABS), que tindrà en compte les desigualtats econòmiques-, i en l’atenció especialitzada –com la Xarxa Oncològica de Catalunya, que vol situar Catalunya com un dels referents mundials en l'assistència del càncer, o la primera Xarxa d’Unitats d’Expertesa Clínica (XUEC) en malalties minoritàries a Catalunya-.

 

Fa un any Comín va defensar que la sanitat catalana ja és una estructura d’estat en sí mateixa i va apuntar com a objectiu crear les estructures d’estat de Salut que quedaven pendents. És en aquest àmbit de la transició nacional que s’emmarca el primer pas donat per a la creació de l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris. A més, fa pocs dies s’ha anunciat l’encàrrec de tres informes a reconeguts experts sanitaris –que avaluaran l’impacte de la LOSC, analitzaran els determinants socials de la salut i estudiaran la organització de la governança del sistema- per preparar el debat sobre la futura Llei de Salut i Social de Catalunya, el procés constituent en matèria de salut.

 

Dins el capítol de la planificació estratègica destaca l’aprovació del nou Pla de salut de Catalunya 2016-2020, que prioritza l'abordatge dels determinants socials de la salut i reforça la salut pública. En aquest darrer àmbit, s’ha fet un pas clau per impulsar la restitució de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, per a fer-la més àgil i flexible davant els reptes presents i futurs. Per últim, d’entre les actuacions d’abast territorial més destacades sobresurt la signatura d’un nou conveni de col·laboració per millorar la qualitat de la xarxa sanitària de la ciutat de Barcelona durant el període 2016-2023, prioritzant inversions en salut per als barris amb més necessitats.