Direcció General de Comunicació

altres acords

Altres Acords de Govern

query_builder   21 març 2017 15:24

event_note Nota de premsa

Altres Acords de Govern


 
Aprovats els decrets d’alteració dels termes municipals de Sant Feliu de Llobregat i de Barcelona i els de Llobera i d’Olius
 
El Govern ha aprovat dos decrets pels quals s’aprova l’alteració dels termes municipals de Sant Feliu de Llobregat i de Barcelona d’una banda i dels termes municipals de Llobera i d’Olius d’una altra.
 
El primer afecta l’àmbit de l’enclavament territorial del municipi de Barcelona situat entre els termes municipals de Sant Feliu de Llobregat i de Sant Cugat del Vallès. En concret, la modificació consistirà en l’agregació d’aquest enclavament al terme municipal de Sant Feliu de Llobregat i en la consegüent segregació i agregació de territori al terme municipal de Barcelona. Els ajuntaments de Sant Feliu de Llobregat i de Barcelona, mitjançant acords dels plens de 29 de gener i 27 de febrer de 2015, respectivament, van aprovar la procedència de l’alteració.
 
El segon decret afecta els termes municipals de Llobera i d’Olius i en concret la modificació, que afecta l’indret conegut com a Camp del Fuster, dona resposta a la voluntat dels dos ajuntaments d’ajustar la línia de terme a la realitat urbanística municipal existent.
 
El Govern ha aprovat aquestes alteracions d’acord amb els informes favorables de la Direcció General d’Administració Local, de la Comissió de Delimitació Territorial i amb el dictamen també favorable de la Comissió Jurídica Assessora. Així mateix, s’ha tingut en compte que hi ha consideracions d’ordre geogràfic, demogràfic, econòmic o administratiu que fan necessària o aconsellable l’alteració dels termes i que ambdós ajuntaments hi han adoptat acords favorables.
 
El Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge efectuarà la fitació dels termes municipals. Cadascun dels ajuntaments afectats lliurarà a l’altre, mitjançant còpia autenticada, els expedients en tràmit que facin referència exclusiva a la zona objecte de l’alteració.
 
La modificació del límit no suposa cap canvi en la titularitat dels béns, drets, accions, usos públics i aprofitaments, ni tampoc de les obligacions, deutes i càrregues, ni del personal, dels ajuntaments afectats.
 
Allargat el termini d'execució de les obres de remodelació de l’Espitau Val d’Aran
 
El Govern ha aprovat un decret pel qual s’aprova el perllongament del termini d’execució i de justificació de les obres de remodelació de l’Espitau Val d’Aran, tal com ha demanat el Conselh Generau d’Aran.
 
La Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d’Aran, estableix que correspon al Conselh Generau d’Aran l’exercici de les competències traspassades en matèria de sanitat i salut pública. La Comissió Bilateral Govern de la Generalitat-Conselh Generau d'Aran, òrgan permanent de relació entre els governs i les administracions de la Generalitat i d'Aran, va acordar el perllongament del termini d’execució i de justificació de les obres de remodelació de l’Espitau Val d’Aran.
 
Declarats elements festius patrimonials d’interès nacional el ‘Desclavament’ i la processó de l’Encontre de la Granadella
El Govern ha acordat declarar el Desclavament i la processó de l’Encontre de la Granadella (Les Garrigues) elements festius patrimonials d’interès nacional i, per tant, inscriure’ls en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Es tracta dels actes més emblemàtics de la Setmana Santa de la Granadella, dos elements festius molt arrelats i participatius, que identifiquen la localitat i el seu entorn territorial immediat en l’àmbit de les celebracions catalanes de la Setmana Santa.
 
Actualment, a Catalunya, el Desclavament de la Granadella és un acte únic. Un document de l’any 1787, dipositat a l’Arxiu del Bisbat de Lleida, n’acredita l’antiguitat.
 
El Desclavament se celebra el Divendres Sant a l’església parroquial. L’acte és previ a la sortida de la processó del Sant Enterrament, i consisteix en el Desclavament de la creu de la imatge del Sant Crist articulat per dipositar-la a l’urna de vidre col·locada davant l’altar. El temple, ple de fidels i visitants, queda a les fosques, sols hi ha llum al cambril. Per marcar els diferents moments d’execució del Desclavament, un armat fa sonar la trompeta, un altre, el tambor i un cantador, el carrau. L’acte comença amb la lectura del “cant del Miserere” en català i, a continuació, el cor l’interpreta a dues veus i en llatí. El mossèn treu els tres claus de la imatge del Sant Crist i les diposita en una safata. Dos voluntaris baixen la imatge per les escales del cambril, en un absolut silenci, i dipositen el cos al Sant Sepulcre.
 
La processó de l’Encontre se celebra el Diumenge de Pasqua. El mossèn, un cop acabada la missa, col·loca la Sagrada Forma dins la Custòdia i els cantadors canten el “Pange Lingua”. El tàlem és portat davant del presbiteri per sis dones joves. El mossèn es col·loca sota amb la Custòdia i, acompanyat dels cantors, surt de l’església, seguit dels fidels. Es fa un tomb per darrere l’església, sortint pel carrer de l’esquerra, cantant el “Pange Lingua”. Després, surt la imatge de la Mare de Déu Dolorosa, vestida de blau, i gira en sentit contrari al de la Custòdia. El vestit negre de dol se li ha canviat el Dissabte Sant. La imatge és portada per quatre homes. De la peanya de la Mare de Déu, en surten cintes blanques que porten els infants.  
 
En el moment de l’Encontre, al carrer La Pobla, quan la Mare de Déu es troba amb la Custòdia, es fan tres acataments en acostar-s’hi, quan els portadors posen un genoll a terra. Aleshores, els cantadors canten el “Regina Coeli”. Després, comença la processó conjunta, que fa la volta a la plaça, primer la Custòdia, darrere la Mare de Déu i plegats fan un tomb a la plaça de la Vila. Quan la Custòdia s’incorpora a la plaça, comença a entonar-se el “Magnificat”, entrant a l’església cantant l’últim vers. Dins l’església, canten el “Tantum Ergo”. Les campanes repiquen des de la sortida fins a la tornada de la processó. L’Encontre simbolitza la resurrecció, el retrobament entre Jesús ressuscitat (representat per la Custòdia) i la seva mare. L’acte finalitza amb unes paraules del rector i la benedicció final.
 
Declarada festa patrimonial d’interès nacional  les Festes de Sant Roc a la plaça Nova de Barcelona
 
El Govern ha acordat declarar les Festes de Sant Roc a la plaça Nova de Barcelona com a festa patrimonial d’interès nacional i inscriure-les en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Aquestes festes són les més antigues que se celebren a la ciutat i han sabut resistir el pas dels anys tot mantenint l’essència dels seus inicis. Amb un gran nombre d’elements festius, aquestes festes tenen un fort caràcter tradicional i importants components d’imatgeria festiva.
 
Alguns dels elements festius que participen de la festa són la Cucanya, el porró llarg, els panellets de Sant Roc, el Globus del Capità Munyón, la Bandera Verda, i la Bandera Heràldica. Les festes també disposen d’una imatgeria festiva pròpia com els gegants centenaris batejats amb el nom de Roc i Eulàlia; el Cu-cut, que té un ball propi i està inspirat en un personatge de la revista barcelonina “Cucut”, i els gegants infantils, que reben el nom de Pippo i Gal·la.
 
Les festes coincideixen amb la celebració de Sant Roc, el 16 d’agost, i amb la Mare de Déu d’agost. L’esquema de la festa, especialment en els seus dies centrals, el 15 i 16 d’agost, manté un protocol gairebé inalterable des de fa anys. La festa s’inicia amb una cercavila del nan Cu-cut damunt d’un ase i finalitza a la plaça Nova, on s’hissa la Bandera Heràldica de Sant Roc i s’inaugura la Cucanya, a la qual els més menuts són convidats a pujar-hi. Per començar el dia central de la festa, té lloc una tronada despertada enmig de la plaça Nova que marca la sortida de la cercavila pels carrers del barri amb tota la imatgeria festiva, els grallers, una cobla i els portadors de la Bandera Verda de la Comissió i la Bandera Heràldica. Aquest seguici acaba a la  basílica de Santa Maria del Pi, on se celebra una missa cantada. L’ofici finalitza amb la benedicció dels Panellets de Sant Roc, que seran lliurats als assistents, un cop venerada la relíquia del sant mentre es canten els “Goigs a llaor de Sant Roc”. Finalitzada la missa, s’inicia una nova cercavila cap al pati del Palau Episcopal, on els assistents són rebuts pel bisbe i es realitzen els balls d’honor de la imatgeria festiva i membres del seguici. Seguidament, es torna a la plaça Nova, des d’on es presencia la col·locació de la Bandera Verda de la Comissió a la balconada principal del Palau Episcopal. La festa segueix amb l’ofrena floral a Sant Roc que hi ha a la mateixa plaça i amb els balls del Seguici.
 
Els orígens de la festa són de l‘any 1563, quan el Consell de Cent de Barcelona va fer un vot a Sant Roc per demanar que la ciutat fos protegida de la pesta. El vot fou renovat l’any 1569 i fou tan exitós que es decidí celebrar una festa en honor del sant. Amb aquest objectiu es va constituir, l’any 1589, al barri de la Catedral, la Confraria de Sant Roch de la Plaça Nova. Malgrat els canvis urbanístics que ha patit la plaça Nova i el barri que l’envoltava, i el consegüent èxode de molts veïns i comerciants, la festa s’ha mantingut gràcies a la forta vinculació que aquests encara tenen amb el seu antic barri, avui pràcticament desaparegut com a tal. 
 
A banda dels actes tradicionals de les festes, al llarg de les dècades s’han anat introduint nous actes com la Trobada i ball de Gegants, els Titelles, el Correfoc, la Festa del Gos o el Castells de focs d’artificis, que ajuden a omplir de tradició aquesta particular festa major de la plaça Nova.