El Govern ha acordat declarar béns culturals d'interès nacional, en la categoria de Monument Històric, l’església de Sant Martí de Maldà, a Sant Martí de Riucorb (Urgell); l’església de Santa Maria, a Preixana (Urgell), i l’església de Sant Salvador de Vilalta, a Vilanova de l’Aguda (Noguera). En tots tres casos també s’ha aprovat la delimitació de l’entorn de protecció del monument.

 

L’església de Sant Martí de Maldà es troba a la plaça Major del poble. Les seves característiques, especialment la singularitat de la portalada i del campanar, li confereixen una representativitat en el context del patrimoni cultural de Catalunya que la fan mereixedora de ser protegida legalment i declarada com a bé cultural d’interès nacional.

 

Tot i que es té constància documental de l’existència d’una església gòtica des del 1302, l’església actual va ser construïda entre el 1602 i el 1696, en estil barroc. El campanar va ser edificat al final del segle XVIII i reconstruït després de la destrucció patida a la Guerra Civil. L’edifici consta d’una única nau amb capelles laterals i presbiteri poligonal, tot cobert amb voltes de creueria, dins una tradició constructiva de solucions gòtiques tardanes que reflecteix un fenomen d’hibridació d’estils, característic d’algunes obres arquitectòniques dels segles XVI i XVII a Catalunya.

 

A l’interior, hi destaquen el llenguatge classicista de la decoració de les capelles, en especial la de la Mare de Déu del Tallat, amb la cúpula el·líptica, i les pintures al fresc realitzades al baptisteri i al presbiteri, el 1958, pel pintor Jaume Minguell Miret. A l’exterior, s’hi poden observar dos notables elements barrocs: la portalada escultòrica i el campanar.

 

La portalada, d'estil barroc salomònic, obra de l'escultor Pau Vila, va ser realitzada a cavall entre els segles XVII i XVIII amb la col·laboració de Ramon Fabregat. La portada, composta a manera de façana-retaule, està emmarcada per dos cossos laterals sortints, amb columnes salomòniques amb nombrosos elements escultòrics, coronats per frontons partits i units per un entaulament que sosté una fornícula.

 

El campanar domina tota la vall del riu Corb i va ser construït al final del segle XVIII per l’arquitecte, enginyer militar i acadèmic Josep Prat Delorta, autor també de la capella de Santa Tecla de la catedral de Tarragona i coautor de la Seu Nova de Lleida. És de base quadrada, que es transforma en la secció vuitavada prototípica dels campanars barrocs.

 

Durant la Guerra Civil se’n van destruir els béns mobles i tant el campanar com la capçalera de l’església van patir danys notables, però van ser restaurats l’any 1943 per l’arquitecte Ignasi de Vilallonga.

 

L’església de Santa Maria es troba a la plaça de Joan Pau II, al sector nord de la població, al vessant sud del tossal del Sitjar, que domina tot el nucli antic de Preixana i des d’on es divisa una vasta extensió de territori.

 

Es té constància documental de la seva existència abans del 1154, atès que apareix en una relació de parròquies del Bisbat de Vic, al qual pertanyia. La jurisdicció civil del lloc de Preixana era de l’abadessa de Vallbona de les Monges, i la religiosa, la del bisbe de Vic. El 1593 va passar a formar part del Bisbat de Solsona.

 

La primitiva església romànica del segle XII va ser substituïda entorn del 1400 per la nova església actual, la qual, alhora, va resultar molt afectada pels terratrèmols de 1427 i 1428. El 1575 se’n construeix el campanar antic, del qual encara es conserva un mur. El 1673 es reforma l’interior, s’hi afegeixen les capelles laterals, i s’acaben la façana actual i la volta annexa. Durant la Guerra Civil, l’església pateix importants destrosses a la capçalera, al campanar i a la coberta, que són reparades entre els anys 1945 i 1948. L’actual campanar data del 1954.

 

L’església, construïda amb carreus de pedra, té planta rectangular de nau única sense absis, amb quatre capelles laterals i capçalera recta, en què destaca un finestral gòtic geminat. Està coberta amb dos trams de volta de creueria amb claus de volta amb relleus. Darrere la capçalera s’hi ha afegit un nou volum que allotja la sagristia. Les quatre cantonades de la nau estan reforçades per quatre grans contraforts, mentre que a la façana sud destaca la ubicació del campanar i l’existència d’una altra finestra geminada. També destaca la composició de la façana renaixentista i, en línies generals, la volumetria contundent del campanar i de tot l’edifici.

L’església de Sant Salvador de Vilalta es troba al poble de Vilalta del municipi de Vilanova de l’Aguda i pertany al Bisbat d’Urgell. L’origen d’aquesta església era la capella de la mansió senyorial de Vilalta, que va ser desafectada el segle XVI pel seu estat precari. L’església actual va ser construïda entre els anys 1812 i 1813 pels barons de Ribelles, Francesc Xavier de Duran i Descatllar i la seva esposa Maria Rosa de Moner.

 

L’edifici, construït en estil neoclàssic, té una única nau amb planta de creu llatina coberta amb volta de canó i creuer. Tota l’església presenta una alçària i un volum remarcables. L’antiga residència del vicari és una part de l’edifici, que queda maclat a l’església per les façanes nord i est, i que ocupa també el soterrani de l’església. També disposa d’un campanar de torre quadrada.

 

A l’interior cal destacar el cor superior i la volta de canó, amb llunetes amb trams decorats amb frisos de guix d’una gran riquesa ornamental, amb motius d’estil neoclàssic, entre els quals destaquen els relleus escultòrics policromats de les petxines, amb figures dels quatre evangelistes.

 

Al transsepte, hi destaca la cúpula de volta hemisfèrica, que és una còpia de la cúpula de la capella del paranimf de la Universitat de Cervera, obra de Jaume Padró. Se sustenta sobre petxines decorades amb guixos policromats que representen els quatre evangelistes, realitzats per l’escultor manresà Tomàs Padró i Marot. Aquesta cúpula, excepcional per la seva originalitat, combina una certa influència artística italianitzant amb la visió autòctona de les solucions constructives de l’arquitectura barroca.