El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha presidit aquest diumenge al matí la 6a Trobada de nenes Elna i nens Nael que ha tingut lloc al recinte de la Maternitat de Barcelona. També hi ha assistit el cònsol de França a Barcelona, Edouard Beslay; el cònsol de Suïssa a Barcelona, Bruno Ryff;  la primera tinent d’Alcalde de la localitat d’Elna, Mònica Garrigue-Auzeil; i membres de l’Associació de Descendents i Amics de la Maternitat d’Elna i del Servei Civil Internacional. La trobada ha estat organitzada pel Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència i l’Ajuntament de la localitat d’Elna. Han acompanyat al conseller la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme Garcia, i el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas.

 

Més de 300 nenes Elna i nens Nael, de pocs mesos fins als 17 anys d'edat, i els seus pares han format una multitud familiar de 600 persones vingudes d’arreu de Catalunya, i també de França i Suïssa. La trobada ha estat un homenatge a la Maternitat Suïssa d’Elna, i a les persones que hi van treballar, on hi van néixer 597 nens i nenes fills de dones refugiades entre els anys 1939 i 1944.

 

Tal com ha explicat el conseller Raül Romeva, la Maternitat d’Elna va esdevenir un refugi, un recer i una de les escasses oportunitats de sobreviure per a les dones embarassades i els seus infants. “Un espai que va fer front a les injustícies, als estereotips i al totalitarisme amb l’objectiu no només de crear vides, sinó de salvar-ne”, ha remarcat. Referint-se a l’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra ha evocat la destacada tasca que van fer el conjunt d’organitzacions humanitàries que en formaven part en “complementar l’acció del govern de la República i implicar-se activament en l’atenció a la població refugiada i a la infància” i ha apuntat que “sense l’impuls de l’Ajuda Suïssa la història que avui recordem, tant la col·lectiva com la de tantes dones, no hauria existit”.

 

El titular d’Afers Exteriors ha acabat el seu discurs recordant que “avui, al Mediterrani, milers de persones, també mares i infants, busquen refugi de la mateixa manera que aquí, en plena Guerra Civil, tantes vides innocents buscaven sobreviure creuant les nostres fronteres”. El conseller ha volgut subratllar que “som hereus dels seus valors i de la seva força, i no podem sinó vincular el seu exemple al present per ser dignes d’aquest llegat”.

En el seu parlament, la primera tinent d’alcalde de la localitat d’Elna, Mònica Garrigue-Auzeil, ha agraït a les famílies que “avui retenen la imatge a la vila d’Elna donant el seu nom a les seves filles i al seus fills, escampant així el nom per a les comarques catalanes”. Les Elnes i Naels "porten la nostra identitat col·lectiva, la història del país i l’esperança”, ha afegit. La primera tinent d’alcalde ha agraït també a la Generalitat de Catalunya el seu treball diari perquè “no s’oblidi la història i es faci memòria”.

 

La Trobada ha estat acompanyada de jocs infantils i activitats familiars, i ha acabat amb les intervencions musicals de Joanjo Bosk, qui ha interpretat Cançó per Elna, Fem-nos una llar i La Campaneta, i Montse Castellà, qui ha interpretat una cançó composada especialment per a la Maternitat d’Elna.

En la Trobada s’ha commemorat el 80è aniversari de la fundació de l’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra (1937). Es tracta d’un conjunt d’organitzacions humanitàries que van col·laborar en l’evacuació de la població refugiada i en la creació de sistemes d’acollida familiar o de colònies infantils per a nens durant la Guerra Civil. De totes les organitzacions que en formaven part en destaca el Servei Civil Internacional (SCI), encara actiu actualment en l’organització de camps de treball per a joves arreu del món. Membres del SCI han participat també a la trobada d’avui.

 

 La Maternitat d’Elna

 

La suïssa Elizabeth Eidenbenz (1913-2011) va fundar la Maternitat d’Elna el 1939, mentre 500.000 persones refugiades espanyoles travessaven la frontera francesa i eren internades en els camps de concentració de Ribesaltes, Argelers o Sant Cebrià. Eidenbenz, una jova mestra de l’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, va instal·lar una maternitat en un palauet abandonat de la localitat d’Elna (França). 597 nens i nenes fills de refugiades republicanes procedents de Catalunya, i d’algunes dones jueves, gitanes i d’altres procedències hi van néixer entre els anys 1939 i 1944. L’abril de 1944 l’exèrcit alemany va clausurar-la.