El Govern ha aprovat un nou marc per nomenar i contractar personal tempora en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic. La reactivació de l’activitat econòmica i la necessitat de donar resposta als nous reptes als quals ha de fer front la Generalitat feia necessari disposar d’un marc més flexible per a la contractació de personal temporal, que, alhora, continués garantint els principis d’igualtat, mèrit i capacitat per a l’accés a l’ocupació pública.

La cobertura de llocs de treball amb personal temporal es continua reservant només per a supòsits de necessitats urgents i inajornables. Com a novetat, l’acord flexibilitza els requisits formals previs per cobrir llocs de treball amb personal temporal i aposta per reforçar el model de control posterior. 

El Govern ha autoritzat aquest dimarts al matí la signatura d’un memoràndum d’entesa entre ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa- i la fundació xilena Eurochile. Creada l’any 1992, aquesta organització està especialitzada en cooperació internacional amb empreses de la Unió Europea.

Es tracta d’un acord que té l’objectiu de concretar la relació entre les dues organitzacions i establir un marc de col·laboració per facilitar projectes de cooperació tecnològica entre centres tecnològics i empreses d’ambdós països, així com enfortir les aliances en els àmbits de la innovació, l’R+D i la transferència tecnològica. De fet, tant ACCIÓ com Eurochile formen part de la xarxa Europe Enterprise Network (EEN) de la Comissió Europea, que fomenta la cerca de socis internacionals entre els països que en formen part.

Actualment Xile és un dels països considerats prioritaris per ACCIÓ en l’àmbit d’innovació, ja que gran part de les exportacions catalanes en aquest país són de productes d’alt i mitjà-alt contingut tecnològic. De fet, ACCIÓ va obrir una Oficina Exterior de Comerç i d’Inversions en aquest país l’any 1990 amb la voluntat d’enfortir les relacions comercials amb Xile.

El Govern ha acordat aquest dimarts sol·licitar al Consell de Garanties Estatutàries un dictamen previ a la interposició d’un possible conflicte de competència en relació amb diversos preceptes del Reial decret 264/2017, que estableix les bases reguladores per finançar l’adaptació de les línies elèctriques d’alta tensió a les mesures per a la protecció de l’avifauna contra la col·lisió i l’electrocució en línies elèctriques d’alta tensió en zones de protecció d’ocells.

 

Els ajuts van destinats a adaptar línies elèctriques d’alta tensió existents abans de l’entrada en vigor del Reial decret 1432/2008, que estableix mesures de protecció de l’avifauna contra aquests accidents amb línies elèctriques, i que estiguin situades en zones de protecció que figurin als inventaris de línies perilloses per a les aus realitzats per les comunitats autònomes. Aquests inventaris recullen les línies de les quals es disposa d’informació contrastada conforme provoquen una significativa mortalitat d’ocells, especialment si es tracta dels inclosos en els inventaris o catàlegs de protecció.

 

El passat 23 de maig el Govern ja va aprovar dirigir a l’Estat un requeriment d’incompetència per aquest Reial decret. La Generalitat considera que aquesta norma margina les Comunitats Autònomes de les funcions executives que els correspon en matèria de medi ambient, articulant el procediment de concessió de les ajudes com un sistema de gestió directa centralitzada en el qual l’exercici de totes les funcions executives es reserva a òrgans ministerials.

 

D’aquesta manera, impedeix la territorialització dels fons pressupostats i la intervenció de les Comunitats Autònomes en la gestió d’aquesta mesura de foment en els projectes corresponents als seus respectius territoris. El Govern entén que la potestat de foment de l’Estat es fa patent en un àmbit en què té competència sobre la normativa bàsica, de manera que el seu desenvolupament normatiu i l’aplicació ha de seguir l’ordre competencial i respectar que la gestió correspon a les instàncies autonòmiques, com ha quedat reflectit en diferents sentències.

 

El Govern ha aprovat el Decret la dissolució del Col·legi d’Agents i  Comissionistes de Duanes de la Jonquera. El mateix Col·legi n’havia sol·licitat la dissolució al Departament de Justícia en considerar que la seva activitat ja està representada a Catalunya per un Consell General, que aplega dos col·legis més (Barcelona i Tarragona), i per altres associacions professionals.

 

L’Assemblea General del Col·legi de la Jonquera també va acordar que el seu patrimoni, un cop dissolt el Col·legi, passés a Ateia Oltra-Girona, entitat sense ànim de lucre que opera en aquest territori i que ja compta, com a associades, amb les empreses que actuaven amb els agents de duanes quan va desaparèixer aquesta figura i se’n va crear la de representant duaner. 

 

Els col·legis professionals d’agents i comissionistes de duanes es van crear a principis del segle passat (1922) en totes aquelles poblacions on hi havia duanes. Una d’aquestes corporacions va ser el Col·legi d’Agents de Duanes de Portbou, que va ser absorbit pel Col·legi d’Agents i Comissionistes de Duanes de la Jonquera l’any 1987.

 

El representant duaner és un professional habilitat per la Direcció General de Duanes i Impostos Especials per presentar a despatx les mercaderies que han de ser objecte d'importació o exportació. La seva intervenció en les transaccions facilita els intercanvis internacionals, atès que assumeix el dictamen pericial duaner, ofereix garanties financeres davant les administracions i proporciona més seguretat i fluïdesa en les tramitacions i operacions de pagament.

 

Aquesta actuació se suma a altres iniciatives impulsades pel Govern per racionalitzar i enfortir el mapa col·legial de Catalunya, com ho han estat la Llei 1/2017, del 6 de febrer, de fusió del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Perits Agrícoles de Catalunya i el Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics Forestals de Catalunya en el Col·legi d'Enginyers Tècnics Agrícoles i Forestals de Catalunya, i el Decret 50/2017, de 23 de maig, de creació del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya.

 

L’article 125.1 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de col·legis professionals. La Llei 7/2006, d’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, regula els requisits i el procediment de dissolució –mitjançant un decret del Govern– d’aquestes corporacions.

 

 

 

El Govern ha acordat modificar la marca de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per tal d’actualitzar i d’adaptar la seva imatge corporativa a les noves condicions i formes comunicatives establertes pel Pla d’Identificació Visual de la Generalitat de Catalunya.

 

La modificació de la marca de la ILC garanteix els mateixos criteris gràfics que la resta de marques que identifiquen altres serveis del Departament de Cultura. A més, aglutina tots els conceptes, programes i actuacions englobats dins el paraigua d’aquesta institució i la posiciona en totes les actuacions que es desenvolupen en col·laboració amb agents externs a l’Administració de la Generalitat.

 

La ILC és una entitat autònoma del Departament de Cultura creada per llei del Parlament de Catalunya l’any 1987. El seu antecedent històric va ser l’organisme homònim creat el 1937, en plena Guerra Civil, pels escriptors catalans fidels a la República. Té com a objectius principals promoure la literatura i fomentar la lectura en general; protegir i difondre el patrimoni literari català; impulsar el reconeixement social de les lletres catalanes i donar la màxima projecció pública als escriptors catalans, i donar suport als escriptors en llengua catalana i a les associacions del sector.