El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha defensat aquesta tarda al Parlament que “el Govern no s’ha quedat de braços plegats” davant el context de desigualtat i emergència social que viu el país i que la resposta ha estat “destinar el 74,7% del pressupost, el percentatge més alt de la història, a les polítiques socials”.

 

Tal i com ha explicat Carles Puigdemont durant la compareixença a petició pròpia per fer balanç del compliment de la resolució del ple sobre la pobresa, aquesta mesura ha repercutit notablement en els col·lectius més desafavorits i s’ha traduït en què “el nombre de beneficiaris de la Llei de la Dependència ha incrementat un 50% en el període 2011-2016”. A més, en el pressupost del 2017 “s’ha previst un increment de 70 milions d’euros a la partida corresponent a la Renda mínima d’inserció” i es preveu un altre augment de 45 milions, de manera que “el 2017 s’hi destinin un total de 288”. El president també ha posat en relleu l’acord per la renda garantida de ciutadania com “l’avenç més significatiu en matèria de polítiques socials” i ha agraït el treball realitzat conjuntament amb els grups parlamentaris, agents socials i entitats promotores de la iniciativa.

 

Pel que fa a les mesures en matèria de salut, el cap del Govern ha subratllat la reducció d’un 20% de les llistes d’espera en consultes externes i d’un 7% en proves diagnòstiques. En el camp de l’habitatge, ha remarcat el fet que “durant el 2016 s’han evitat de forma directa 4.480 desnonaments” i que les ajudes en aquest sector “han passat de 50 milions d’euros el 2012 a 109 el 2016”, una xifra que suposa haver ajudat a 88.000 famílies.

 

 

En paral·lel a l’augment de recursos per polítiques socials, el president ha explicat que el Govern també ha actuat des d’una altra vessant, intentant solucionar el problema d’arrel amb “la creació d’un estat independent per a Catalunya”. “Un estat independent que nosaltres volem i reivindiquem no com un caprici, sinó com una necessitat, precisament per poder donar resposta a les necessitats més bàsiques de les persones i per aconseguir una societat més cohesionada i un millor repartiment de la riquesa que crea el nostre país”, ha assenyalat.

 

Durant la seva intervenció al ple, el president ha remarcat que la causa principal que la capacitat que té el país de crear riquesa no es pugui traduir en un millor progrés és el dèficit fiscal. “Existeix un dèficit fiscal brutal, el 8% de la nostra riquesa que marxa i no torna”, ha explicat, i això fa que “una part molt notable dels recursos econòmics que genera Catalunya no tinguin un retorn en el propi país i, el que és més important, impedeix que la capacitat productiva del país es pugui capil·laritzar de forma completa entre els seus ciutadans”.

 

“El dèficit fiscal és un dèficit social”, ha reblat, i ha afegit que el fet que Catalunya sigui “la penúltima comunitat autònoma en recursos rebuts del model de finançament” provoca que “no pugui invertir en salut, ensenyament i prestacions socials al mateix nivell que els països europeus més avançats”. Per a fer-ho, ha dit, caldria “augmentar en 11.300 milions d’euros” el pressupost de la Generalitat.

 

El president ha iniciat la seva intervenció destacant la voluntat del Govern de retre comptes i el “seguiment exhaustiu del grau de compliment” de les mesures en matèria de política social derivades del ple monogràfic sobre la pobresa celebrat el març del 2016. A continuació també han intervingut el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras; la consellera de la Presidència, Neus Munté, i la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa.

 

El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, en el seu torn de paraula en el ple monogràfic de pobresa ha destacat que “el 75% del pressupost i gairebé el 80% de l’increment pressupostari va destinat a polítiques socials". En aquest sentit, el vicepresident ha insistit en què “tenim uns pressupostos amb més inversions, per això estem segurs que tenim més eines per afrontar millor els reptes".

 

La millora de la situació econòmica a Catalunya també ha estat un factor per millorar els comptes del Govern així com “l’accelerada caiguda de l’atur registrat amb una variació interanual del 12,9% a la baixa o el creixement del PIB, que és la base fiscal que ens ha de permetre finançar els serveis públics els pròxims anys”.

 

El Vicepresident Junqueras ha fet un repàs dels diners destinats a polítiques socials. "Hem destinat 525 milions d'euros més a Ensenyament, 408 més a Salut i 239 més Afers Socials", ha conclòs.

 

La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha afirmat en el transcurs de la seva intervenció que “mentre hi hagi taxes de pobresa a Catalunya que no són adequades pel model de país que volem i pels recursos que generem, el Govern s’hi seguirà arremangant”.

 

Neus Munté ha fet un repàs dels àmbits temàtics que s’han tractat durant la comissió de seguiment sobre la Resolució 17/XI. La consellera ha explicat que “durant aquests 14 mesos hem presentat i penjat al web de la Generalitat els 7 informes de seguiment, en els quals s’ha anat desgranant l’evolució del grau de compliment de cadascuna de les 273 mesures que es van derivar d’aquell ple”. I ha insistit en què “el Govern ha realitzat un seguiment exhaustiu d’aquesta resolució i li ha donat una gran rellevància”. Tot i que 80 de les 273 mesures estaven condicionades a disposar de pressupost per a l’any 2016, “malgrat la situació de pròrroga pressupostària, el Govern va fer un esforç de priorització de les mesures contingudes a la Resolució com: les prestacions i els ajuts a l’habitatge o les beques menjador”. En aquest sentit, ha destacat que ara “amb els vigents pressupostos de 2017 es podran consolidar algunes de les mesures que no s’havien pogut desenvolupar l’any passat”.

 

La consellera ha insistit en “l’alt compliment de les 273 mesures que conformen la Resolució, el 87% estan en curs o s’estan aplicant”. I ha explicat les actuacions que s’han fet durant aquests mesos dins del marc normatiu definit com la llei de la universalització de l’assistència sanitària o la Llei 4/2016 de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones amb risc d’exclusió social; les estratègies a llarg termini com el Contracte-Programa 2016-2019 amb els ens locals o el Pla Català pel Refugi; l’aplicació de programes concrets i convocatòries d’ajuts per afrontar l’atur juvenil, per a famílies en situació de vulnerabilitat amb infants a càrrec o ajuts urgents per evitar la pèrdua d’habitatge; estratègies de coneixement “on s’han impulsat eines de diagnosi per conèixer amb més detall els condicionants territorials de la pobresa  o els indicadors de benestar i progrés social per impulsar polítiques més precises”.

 

Neus Munté ha detallat algunes de les mesures més destacades dels diferents blocs temàtics com:  la pobresa infantil i necessitats alimentàries on “s’han canviat el criteris d’atorgament de beques menjador per garantir el 100% de la cobertura. Els curs 2015-2016 es van atorgar més de 85.000 ajuts concedits per valor de 46ME, i es preveu que el curs 2016-2017 s’arribi als 64ME en beques menjador”; la inclusió i la cohesió social. En aquest àmbit “el Govern té com a objectiu prioritari la lluita contra els maltractaments i els abusos envers les dones. Per això, s’han articulat nous protocols de coordinació i traspàs d’informació entre centres penitenciaris. També s’ha presentat un primer document sobre l’anàlisi i eines per fer front a la pobresa i a la desigualtat, que ha de servir per avaluar les polítiques en la lluita contra les desigualtats”; o la pobresa energètica “on s’ha consensuat amb diputacions, entitats municipalistes o l’Ajuntament de Barcelona un model comú de conveni per instar la coresponsabilitat de les empreses subministradores. I el manteniment de la partida de 10ME per al pagament de factures de subministraments bàsics de la llar en situació de vulnerabilitat”.  

 

La consellera ha finalitzat el seu discurs destacant la màxima col·laboració institucional durant aquest procés.

 

 

En la seva intervenció, la consellera Bassa ha afirmat que “hem demostrat el nostre compromís ferm amb les polítiques d’atenció a les persones i ens hem centrat de forma prioritària en aquelles línies d’acció que tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones que es troben en situació de risc”.  En aquest sentit, Bassa ha volgut posar èmfasi en l’acord per a una Renda Garantida de Ciutadania “que permetrà fer néixer un nou gran dret social per fer front a l’exclusió social present en les llars sense ingressos, recuperant les persones cap al mercat de treball i aconseguint poder millorar la situació de moltes dones joves i mares en tant que famílies monoparentals”. 

 

La titular de Treball, Afers Socials i Famílies ha insistit que “la Renda Garantida ha de situar Catalunya entre els països capdavanters i innovadors que abandonen l’assistencialisme i lluiten de  forma integral contra l’exclusió i les causes que generen desigualtat entre la seva població, per ser una societat on la igualtat d’oportunitats per a tothom sigui una realitat”.