Pel conseller, “aquesta no és una llei qualsevol”. “És transcendental a efectes pràctics i simbòlicament, perquè representa el tipus de societat que volem ser: una societat que garanteix els drets socials a totes les persones que viuen a Catalunya”, ha emfatitzat. El titular de Salut ha recordat que aquesta llei garanteix aquest dret després que, al 2012, el govern estatal del PP deixés sense cobertura sanitària pública una part de la ciutadania. “Això sí que és destruir el sistema sanitari català”, ha dit el conseller abans de refermar el fet que amb aquesta nova llei aquest sistema esdevé “plenament universal”

El titular de Salut ha agraït les “aportacions, el sentit de país i la responsabilitat” dels grups parlamentaris i de les entitats que han treballat per a fer realitat aquesta llei “que és de tots” i que suposa una “llei constituent perquè blinda un dret fonamental i és una base a partir de la qual construïm el nostre model d’estat i de país”.

La llei s’ha aprovat amb els vots favorables del grups parlamentaris de Junts pel Sí, PSC, Catalunya Sí que es pot i la CUP. Ciutadans s’ha abstingut i el PP hi ha votat en contra.

La llei d’accés universal a l’assistència sanitària garanteix que qualsevol persona que visqui a Catalunya, amb independència de la seva situació administrativa, tindrà accés immediat a tota les prestacions de la sanitat pública a càrrec del Servei Català de la Salut (CatSalut). Per tant, preveu que ja no calgui cap requeriment d’arrelament temporal previ i, així, s’elimina la carència de tres mesos de residència que fins ara s’havia d’acreditar per accedir a la totalitat de la cartera bàsica de serveis, que inclou, entre d’altres, l’atenció primària i l’especialitzada.

 

La llei contempla que l’empadronament és el requeriment administratiu per accedir a aquests serveis, però  també preveu que es considerin altres criteris d’arrelament al nostre país que es fixaran en el reglament que desplegarà la norma.

 

La llei compleix el que diuen doctrines i consensos internacionals, com ara els dictats des de fa molts anys per part de Nacions Unides, la Unió Europea o de la Declaració Universal de Drets Humans. A més, suposa l’acompliment, per part del Govern, d’un dels mandats de la declaració d’inici del procés aprovada pel Parlament a començament de la legislatura.

 

A més, un dret tan important com aquest queda blindat definitivament amb la màxima garantia jurídica –la de llei-  i no només mitjançant instruccions com les que fins ara han permès donar assistència sanitària a 137.000 persones. Per últim, cal recordar que la llei és necessària perquè deixar una part de la població sense control mèdic, especialment quan es tracta d’un dels segments més vulnerables socialment, suposa un risc per a la salut pública de tota la societat i un augment de la vulnerabilitat dels col·lectius en risc d’exclusió social.

 

La llei, a més, garanteix que totes les persones, amb independència de si són residents o no, tenen garantida l’atenció sanitària urgent. Una atenció urgent el cost de la qual, en el cas de persones no residents amb situació de vulnerabilitat social, serà assumida pel Servei Català de la Salut, tal com ja es feia fins ara.