El Departament de Cultura ha restaurat el frontal d’altar de la Fundació Hospital de Sant Pau de Barcelona. El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) ha dirigit la intervenció de conservació i restauració del frontal d’altar, provinent de l’antic Hospital de la Santa Creu. L'obra data del segle XVII, si bé es considera que pot tenir fragments del segle XVIII, i va ser intervinguda també a posteriori. Abans d’aquesta intervenció es trobava en una vitrina al saló d’actes de l’edifici de l’administració del recinte modernista de Sant Pau.
Es tracta d’una obra de vellut amb brodats de seda amb fils metàl·lics i passamaneries que es trobava en molt mal estat de conservació. A la part central s’hi representa el Calvari, envoltat de creus, rosetes i palmetes disposades en una elegant combinació a portell. Els panys laterals i la caiguda de la part superior mostren estilitzacions vegetals i carasses grotesques. A més, al centre de les caigudes laterals, s’hi presenta un cartutx amb l’escut de l’Hospital de la Santa Creu.
La intervenció de conservació i restauració ha estat molt minuciosa i s’ha iniciat amb un estudi aprofundit sobre l’estat de conservació de l’obra, l’anàlisi dels materials constitutius, l’anàlisi multiespectral (llum difusa, llum rasant, llum UV, llum IR i raigs X) i la localització i el dibuix de mapatges d’alteracions. La intervenció directa sobre l’obra s’ha iniciat amb el desmuntatge dels diversos fragments que componen el frontal de tela i la microaspiració de la seva superfície, tant de l’anvers com del revers. El procés de neteja ha prosseguit amb l’eliminació a punta de bisturí de petites concrecions ceroses i la neteja combinada, tant de dissolvents orgànics com de solucions aquoses tamponades amb quelant, en funció de la naturalesa de la brutícia que calia retirar i de la sensibilitat del suport.
Durant aquests processos ha calgut combinar la neteja de la superfície amb la consolidació de les zones més delicades i la reordenació minuciosa dels fils metàl·lics despresos mitjançant cosits puntuals.
A causa de l’especial fragilitat del conjunt, s’ha procedit amb la consolidació del frontal aplicant un suport total de roba de cotó tenyida, per integrar-se amb el conjunt. També ha estat necessari aplicar farcits de moletó a les decoracions realçades, perquè no perdessin la forma i la protecció amb tul d’algunes zones.
El conjunt ha estat muntat en un nou suport i s’ha tornat a presentar a la vitrina, després d’haver estat intervinguda per tal d’adequar-ne alguns paràmetres que milloressin les mesures de conservació preventiva de l’obra.
Els treballs han tingut una durada de deu mesos i han estat finançats entre la Fundació Hospital de Sant Pau i el Departament de Cultura a través d’una subvenció de 7.502 euros.
Malgrat que l’obra havia estat exposada en una vitrina, el seu estat de conservació era dolent a causa de l’elevada sensibilitat dels seus materials a les variacions de temperatura i humitat relativa o a l’exposició a la llum. També havien incidit negativament en la seva conservació les intervencions històriques inadequades, entre altres factors de degradació.
D’entre les nombroses alteracions que presentava l’obra destaquen les múltiples pèrdues del vellut, amb fragments desordenats i reorganitzats de manera inadequada, que provocaven bosses i deformacions. També s’havia desintegrat, pel seu desgast, el pèl del vellut en moltes zones i l’obra tenia altres deficiències cromàtiques que n’alteraven la seva percepció estètica. A més, els brodats presentaven una descohesió dels fils metàl·lics, tant per la pèrdua del nucli de seda com per alteració dels metalls.