El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, ha visitat avui la primera fossa exhumada de la Guerra Civil a Figuerola d'Orcau (Pallars Jussà) i la primera prevista en el Pla de fosses 2017-2018. A la fossa, ubicada a l’exterior del cementiri del municipi, s’hi han trobat restes de 17 individus arrenglerats i elements d’indumentària militar, per la qual cosa les primeres evidències posen de manifest que es tracta de soldats. En l’acte d’avui també hi ha assistit la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme García.

 

El conseller ha manifestat avui a Figuerola d’Orcau en referència a l’exhumació de la primera fossa  que “sabem que no podem fer en poc temps tot allò que s’hauria d’haver fet durant anys” i ha afegit que “comencem ara però ho fem convençuts d’arribar fins al final” i que “el camí que ara iniciem ens condueix cap a la normalitat del estats sans, respectuosos amb el passat i amb el present”. El conseller ha dit que “calia mirar de cara la memòria col·lectiva i actuar amb dignitat” i ha declarat que “no hi pot haver ni justícia ni democràcia mentre encara quedin cossos anònims amagats en fosses desconegudes”.

Romeva ha recordat que precisament a Figuerola d’Orcau va ser on es va presentar el Pla de fosses i que durant aquests mesos “s’ha estat treballant en la localització i la documentació de 129 fosses noves, i en la recollida en superfície de les restes humanes que corresponen, com a mínim a 30 persones”. Finalment, el conseller també ha explicat que “el Pla de fosses es va presentar com un projecte anual però, amb el desenvolupament de les primeres actuacions, vam creure necessari que fos una iniciativa bianual, ampliables a dos anys més, i n’hem triplicat el pressupost”.

 

Les restes exhumades a la fossa de Figuerola d’Orcau s’analitzaran genèticament i s’incorporaran en la base de dades de perfils genètics de restes òssies. Les dades genètiques s’encreuaran amb els perfils genètics dels familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme recollides a través del Programa d’Identificació Genètica impulsat pel Govern.

 

A la fossa exhumada a Figuerola d’Orcau s’hi han trobat també altres objectes com un casc, una pinta, cartutxeres, sivelles o un tinter. D’acord amb les dades històriques, els individus podrien correspondre a soldats d’ambdós bàndols que van morir a les proximitats de Figuerola d’Orcau en els combats d’abril o maig del 1938.

 

El maig del 1938 la línia del front del Pallars es va situar a Figuerola d’Orcau. Durant els dies que van durar els combats es va produir un alt nombre de baixes d’ambdós bàndols i alguns cossos van ser enterrats a l’exterior del cementiri.

 

A part d’aquesta exhumació, des del gener d’aquest 2017 s’han fet altres actuacions previstes al Pla de fosses. Al Priorat, a les Terres de l’Ebre (Ribera d’Ebre, Baix Ebre, Montsià, Terra Alta), a la Noguera i Osona s’han fet treballs de localització de noves fosses que han permès afegir 129 fosses noves al mapa. El mapa de fosses compta ara amb 503 fosses comunes, de les quals 235 estan confirmades i 268 són probables. També s’han fet recollida de restes òssies en superfície a les Terres de l’Ebre, al Priorat, al Pallars Jussà i a la Noguera que corresponen a un mínim de 30 persones. 

 

El Pla de fosses inclou la sistemització dels protocols d’actuació i la planificació de futures actuacions. S'estableix així una dinàmica clara, formal i continuada de treball per a la recuperació de restes de persones desaparegudes. El Pla complementa el Programa d’Identificació Genètica, ja que permet recuperar les restes òssies de persones desaparegudes, analitzar-les i encreuar-les amb les dades genètiques dels familiars de persones desaparegudes.