El conseller de Cultura, Santi Vila, ha presidit aquest vespre l’acte d’homenatge, en el primer aniversari de la seva mort, al que fou també conseller de Cultura, entre els anys 1985 i 1988, Joaquim Ferrer.

 

L’acte, que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat, ha comptat amb la presència dels exconsellers de Cultura:  Joan Rigol, Joan Guitart, Joan Maria Pujals, Jordi Vilajoana, Caterina Mieras i Joan Manuel Tresserras. En l’homenatge, hi han intervingut l’expresident d’Òmnium Cultural, Jordi Porta; el president de l’Ateneu Barcelonès, Jordi Casassas; el coordinador de la tertúlia “Cruïlla de Debat” de l’Ateneu Barcelonès, Enric Cirici; la vídua de Joaquim Ferrer, Rosa Domènech, i hi ha hagut una lectura de poemes, a càrrec d’Anna Maluquer.

 

El conseller Vila, que ha fet la cloenda de l’acte, ha volgut recordar la figura de Ferrer tot destacant “el seu esperit obert, pluralista i la seva aportació com a conseller de Cultura en tant que modernitzador i home de diàleg, que va afavorir les relacions amb molts sectors de la societat i de l’Estat”. Vila ha volgut evocar el paper del seu antecessor pel que fa a “la seva clara voluntat de transversalitat, interdisciplinarietat, modernització i internacionalització al front de la conselleria de Cultura”.

 

Joaquim Ferrer va ser historiador i polític. La seva joventut va coincidir amb l’etapa més fosca del franquisme. A través de l’escoltisme, va entrar en contacte amb la realitat del país i se li va despertar l’interès pel que seria la seva gran passió: la història.

 

De ben jove, ja va militar en la clandestinitat contra la dictadura. Amb Josep Pallach, va fundar Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, que després passaria a ser PSC Reagrupament. Amb la mort prematura de Pallach i l’arribada de la Transició, Ferrer va passar a militar a Convergència Democràtica de Catalunya.

 

Abans d’exercir,  l’any 1985, com a conseller de Cultura en el segon mandat de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat de Catalunya, va ser nomenat, entre 1982 i 1984, sotsdirector general d’Acció Cívica de la Generalitat. Entre 1982 i 1985 també va ser diputat al Congrés espanyol per Convergència Democràtica de Catalunya.

 

Mes tard, va ser  elegit diputat del Parlament de Catalunya en les eleccions de 1988, 1992, 1995 i 1999. Llavors passaria al Senat espanyol com a portaveu del grup de CiU, tasca en la qual sempre va ser fidel a les seves conviccions, i en una data tan primerenca com el 1997, en ple Pacte del Majestic, va defensar la “sobirania compartida”.

Joaquim Ferrer va col·laborar assíduament en mitjans de comunicació i fou membre d'Òmnium Cultural, de la Fundació Justícia i Pau i de la Fundació Jaume Bofill. Va presidir el patronat de la Fundació Catalanista i Demòcrata. Aquest any li ha estat concedida la Creu de Sant Jordi 2017 a títol pòstum.