Aquest divendres, 30 de juny, i el dissabte, 1 de juliol, el conjunt monumental d’Olèrdola celebra la segona edició del festival ‘Olèrdola, la ciutat perduda’, organitzat per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, amb el suport de l’Ajuntament d’Olèrdola. Amb la voluntat de consolidar la proposta, atraure a més visitants i ampliar les possibilitats de gaudir dels espectacles, enguany es programen sessions durant dos dies i s’amplien els espais del conjunt monumental on tindran lloc els diferents espectacles i instal·lacions artístiques, incloent-hi el Pla dels Albats, fora muralles.

 

La primera edició del Festival del 2016 va constituir un acte d’evocació de la figura de Mir Geribert. Mitjançant accions poètiques i artístiques el públic va assistir a la invocació dels antics habitants d’Olèrdola. El joc simbòlic representat per la imatge dissenyada per l’artista Teresa Prió, present a tota la muntanya, representava les ànimes que assistien a l’espectacle. La llum, el so, la música, a la manera d’un ritual iniciàtic, despertaven els pobladors i a Mir Geribert mateix, aparegut damunt la muralla en la fase final de l’espectacle.

 

Tot seguint el fil de la proposta, enguany el festival inicia una trilogia inspirada en La Divina Comèdia de Dant, que dona el tret de sortida amb l’infern i el noble Mir Geribert com a protagonista. És una proposta dirigida per l’artista Antoni Madueño, creador del projecte ‘Despertant els instruments adormits’ de la Portalada de Ripoll, que convida al públic a recórrer, amb l’ajuda d’una llanterna, els diferents espais del conjunt monumental per anar descobrint l’infern de Mir Geribert a través d’espectacles i instal·lacions artístiques. Una posada en escena que segueix l’estètica pròpia del festival, això és, una confluència d’art contemporani i patrimoni medieval.

 

Els espectadors que assisteixin al festival s’organitzaran en grups de 15 a 20 persones que recorreran amb llanternes els diferents espais acompanyats d’un dels artistes, fins a arribar a l’espectacle final davant la muralla. Un d’aquests espais serà ‘La Selva obscura’, creat pel col·lectiu Artpirineus on el públic haurà de travessar un laberint de branques, extretes de la poda d’Olèrdola, il·luminat i envoltat de fum. Sobre aquesta estructura es projectarà un mapping, obra de l’artista visual Sílvia Isach amb una banda sonora de Roger Subirana.

 

A l’interior de la cisterna, uns cossos turmentats intentaran fugir del fum i el foc en una escena imaginada pels artistes de totes les èpoques. El vestuari, l’escenografia i la direcció artística d’aquest espectacle aniran a càrrec del reputat artista Keith Khan, qui va dirigir les Olimpíades Culturals de Londres el 2012 i comptarà amb la participació de diversos voluntaris que estan treballant aquests dies amb Carlos Lama en un taller participatiu de formació d’expressió corporal.

 

Al Pla dels Albats, situat fora muralles, el públic podrà visitar una exposició nocturna d’obres del col·lectiu Artpirineus. L’espai de les tombes antropomorfes s’utilitzarà per fer la representació d’un dels cercles dantians en què els heretges pateixen les seves penes. Els murs que resten de l’antiga església i els arbres suportaran l’obra plàstica amb una particular il·luminació.

 

Dins l’església de Sant Miquel, una instal·lació d’Antoni Madueño amb escenes medievals de l’infern fins als inicis del Renaixement, adornaran una videoinstal·lació apocalíptica, obra de Jordi Murillo. Finalment, el públic arribarà a la muralla, on gaudirà de l’espectacle Veni Vinum de Salvador Guiralt, Marc Egea i Jordi Rallo.

 

També durant tot el festival, a la sala d’exposicions, es podrà veure una mostra de treballs d’alguns dels artistes participants i s’oferirà un tast de vins i formatges.

 

Més informació: patrimoni.gencat.cat/laciutatperduda  

 

Testimoni de 4.000 anys d’ocupació humana, des de l’època de la prehistòria fins a l‘edat mitjana, Olèrdola és el conjunt monumental més important –i la primera capital– del Penedès.

 

Els ibers van fundar la primera comunitat urbana al segle IV aC i els romans, cent anys més tard, la van convertir en un enclavament estratègic, en una plaça militar vinculada a la conquesta d’Hispània. Ja a la Catalunya comtal, als segles X-XII, Olèrdola esdevé centre de poder i capital de la Marca del Penedès amb el noble Mir Geribert com a protagonista.

 

La civitas Olerdola, ciutat de frontera, poblada per prop de dues mil persones, es vincula directament a la tradició vitivinícola del Penedès. És aquesta societat i la seva gent la que implantarà arreu el conreu de la vinya que ens ha arribat avui. Al conjunt monumental hi trobem aquestes empremtes, excavades a la roca: premses de vi, dipòsits i cups. En cap lloc de Catalunya és possible conèixer i explicar tan bé la tècnica de vinificació dels segles X-XII com al gran Conjunt Monumental d’Olèrdola.

 

A principis del segle XII, Olèrdola va iniciar la seva decadència i el desplaçament de la població a la plana. Actualment s’hi conserven restes del castell, l'església de Sant Miquel, un edifici romànic, i la necròpolis de Sant Miquel, una excel·lent mostra dels enterraments característics de l'alta edat mitjana.

 

Imatges de l’espectacle: http://bit.ly/2tnv6rE

 

Vídeo promocional: https://www.youtube.com/watch?v=uJ88d6u3zv0