• L’Agència de l’Habitatge de Catalunya preveu assignar els habitatges del parc públic de lloguer social necessaris pel desenvolupament de les polítiques de “La llar, primer” (Housing First) 
• Es preveu iniciar l’execució del pla el 2018 un cop presentada l’Estratègia, el mes de novembre

El Govern impulsa l'Estratègia Integral per a l'Abordatge del Sensellarisme a Catalunya per crear un marc d'actuació comú a tot el país, conjuntament amb la ciutat de Barcelona, l’AMB i les diputacions de Barcelona i Girona, que defineixi una metodologia innovadora i transversal per atendre el col·lectiu de persones sense sostre. L’estratègia s’elabora a partir del projecte pilot en què participen les ciutats del país on més incidència té el fenomen: Barcelona, Terrassa, Badalona, El Prat de Llobregat, Reus, Sabadell, Tarragona, Lleida i Girona.

 

Així mateix, l’Estratègia compta amb la destacada participació de les entitats amb més experiència en l’abordatge del sensellarisme com són Caritas, Assís, Fundació Habitat 3, ABD i la Federació de Drogodependències en representació de la Taula del Tercer Sector; la Fundació Arrels, Suara i Vincle, en representació d’ECAS, Sant Joan de Déu i el Grup Atra de la Comissió permanent de la Xarxa de Persones sense llar, així com la Plataforma pel dret a l’habitatge digne.

 

Els treballs ja han avaluat els enfocaments i polítiques actuals amb què compten els municipis, i estableix una aproximació als recursos, equipaments i serveis que s'han d'activar a cada territori. En el plenari d'aquest dimarts al matí s'ha presentat la primera proposta de línies estratègiques d'aquest pla, els resultats de la prova pilot i el calendari d'actuacions fins a finals d'any. En aquest sentit es preveu l’inici de l’execució durant el 2018, amb la incorporació de noves metodologies d’intervenció, models i indicadors.

 

Si bé tradicionalment el sensellarisme és un fenomen que afecta principalment a Barcelona per l’efecte capitalitat, l’estratègia s’erigeix com a integral i conjunta, amb el Govern de Catalunya com a referència transversal i interadministrativa i amb participació de les entitats socials de referència. Atesa la complexitat social del fenomen i dels perfils a abordar és necessari innovar en estratègies compartides per a tots els actors. Així, la implicació és interdepartamental: s'hi treballa des de Treball, Afers Socials i Famílies, des de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, des de Salut, des d'Interior i des de Justícia. 

 

En el plenari s'ha explicat la necessitat de vincular els serveis socials dels municipis amb tots els dispositius dels Departaments del Govern claus per abordar el fenomen, com són la salut mental, les addicions, la seguretat, l’ocupació, etc. i amb la voluntat que els habitatges necessaris del parc públic destinat a lloguer assequible que fixa el Pla territorial sectorial d'habitatge de Catalunya pugui destinar-se a polítiques de 'Primer, la llar'. També s’ha reflectit la necessitat de comptar amb programes específics per abordar l’especificitat de gènere, atès que la incidència s’agreuja en el cas de les dones afectades.

 

Els primers mesos de la primera fase del projecte han servit per definir les estratègies partint del treball col·laboratiu entre una gran quantitat d’actors que intervenen en l’atenció a les persones sense llar. Per facilitar aquest treball col·laboratiu es va crear la Taula Tècnica amb representants de diferents departaments de la Generalitat, del món local (Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Associació Catalana de Municipis i Federació de Municipis de Catalunya) i de les entitats socials més representatives de l’àmbit de l’atenció a persones sense llar, tots ells assistents en aquest segon plenari. L'Institut Universitari Avedis Donabedian, de la Universitat Autònoma de Barcelona, actua com a Secretaria Tècnica i presta suport metodològic.

 

L'Estratègia analitzarà diversos models d'atenció existents i determinarà quin és el més adient segons el perfil de persones beneficiàries. Així mateix s'abordaran les actuacions d'acompanyament, posant en valor el treball en xarxa entre les entitats del tercer sector, els serveis socials i la resta de serveis de protecció. Per això es redefiniran les tipologies de recursos existents, s'establiran protocols de prevenció en processos de desinstitucionalització i es dissenyarà un pla de formació dels professionals. Paral·lelament s'ha dissenyat una enquesta per determinar l'abast de la situació de sensellarisme a Catalunya, fer un inventari mapejat dels recursos existents i comprovar el grau d'ajust entre les persones vivint sense sostre o sense habitatge i els recursos disponibles. 

 

 

En el 'La Llar, primer' (del Housing first anglès) se situa l’habitatge com a primera fase del procés. Es tracta d’un model de servei a les persones sense llar que prioritza l’accés a un habitatge permanent, assequible, digne i adequat a les seves circumstàncies com a punt de partida del procés d’inserció social, oferint el suport necessari perquè puguin mantenir-lo de forma permanent. Aquest model s’ha mostrat especialment adient per a perfils d’usuaris que fa temps que viuen al carrer i que pateixen malaltia mental i/o addiccions.

 

En aquest model, els serveis de suport i l’habitatge són totalment independents, de manera que les persones ateses poden decidir si accepten o no un tractament psiquiàtric o abstenir-se del consum de drogues i alcohol sense que aquesta decisió faci perillar l’accés a un habitatge. Aquesta és precisament la gran diferència amb els models tradicionals en què l’accés a l’habitatge és el resultat final del pas per una sèrie d’estats intermedis i successius (deshabituació, habitatge compartit...), que sovint dificulten el procés de millora de les persones en posar l’objectiu massa lluny de les seves possibilitats reals de recuperació.