- Amb aquest sistema, àmpliament estès a Europa, s’alliberaran més de 300 milions d’euros anuals que s’invertiran en la millora del transport públic, la xarxa viària i la renovació del parc de vehicles
- El Grup de Peatges està format pel Govern, les administracions locals, concessionàries, entitats civils i grups parlamentaris

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha presentat avui al Grup de Peatges el nou model de gestió de la xarxa viària catalana basat en el model de la vinyeta, que permetrà aixecar totes les barreres de peatge a Catalunya a partir de gener de 2019. Amb aquest model s’alliberaran més de 300 milions d’euros a l’any de recursos pressupostaris que es podran invertir en la millora del transport públic, la xarxa viària i a la renovació del parc de vehicles. A partir d’aquesta proposta, i de les aportacions del Grup de Peatges, format per representants del Govern, les administracions locals, concessionàries, entitats civils i grups parlamentaris, la previsió és tramitar la llei durant l’any 2018 perquè entri en vigor l’1 de gener de 2019.
Amb la vinyeta, el Departament de Territori i Sostenibilitat planteja un nou model de mobilitat intel·ligent, just i ambientalment i econòmicament sostenible a través d’un sistema que ja funciona a bona part d’Europa, tant per a vehicles lleugers com per a pesants. La vinyeta catalana és una tarifa plana anual per a tots els vehicles, que podran utilitzar totes les vies d’altes prestacions, amb una clàusula d’excepcionalitat per a aquells que circulen poc. Amb aquest nou sistema s’acabarà amb els actuals greuges entre territoris que paguen més que altres, entre corredors amb vies de peatge i d’altres sense i amb preus per quilòmetre diferent.
“Hem plantejat un punt de partida per anar cap a un model català propi que s’acosti al que ens demana Europa; un model harmònic, homologat, transparent i equilibrat territorialment que ens porti cap a una mobilitat més eficient, sostenible i de futur”, ha explicat el conseller. “Ens tornarem a reunir a l’octubre amb les aportacions de tothom per tal de trobar el consens. Tenim, per tant, dos mesos i mig per treballar a fons aquesta proposta que ens portarà a tramitar la llei durant l’any vinent” ha exposat. Rull ha indicat que amb la vinyeta “superem el model actual i anem cap a un model més equitatiu, més equilibrat territorialment, que pensa en el conjunt del sistema i ens situa en la zona més avançada d’Europa”.
Pel que fa a la tarifa, el Govern treballa amb una forquilla que va dels 40 als 110 euros, que són els preus que s’apliquen als diferents països europeus que ja tenen aquest model. Per als vehicles de pas, es planteja una vinyeta que es podrà adquirir per setmanes, mesos o també anual. Actualment, vuit països europeus disposen de vinyeta per temps en vehicles lleugers. Són Àustria, Suïssa, Eslovàquia, Txèquia, Eslovènia, Hongria, Romania i Bulgària. N’hi ha nou que l’apliquen a vehicles pesants (Regne Unit, Dinamarca, Holanda, Suècia, Luxemburg, Bulgària, Romania, Letònia i Lituània). Alemanya té previst implantar una vinyeta per temps als vehicles lleugers.
Millora del transport públic i renovació dels vehicles
L’objectiu de la vinyeta catalana és aconseguir un model únic i harmònic i alliberar més de 300 milions d’euros l’any de recursos pressupostaris que actualment es destinen a pagar peatges a l’ombra (uns 200 milions), a manteniment de carreteres (70 milions) i a bonificacions de peatges (45 milions).
Aquests diners s’invertirien en la millora del transport públic, tant dels serveis com de la pròpia xarxa; a millorar i modernitzar la xarxa viària per fer-ne una gestió integral, millorar-ne la seguretat, digitalitzar-la, resoldre els principals colls d’ampolla i millorar camins i accessos a nuclis; i a l’ambientalització del parc de vehicles, amb ajuts per a l’adquisició de cotxes i camions de baixes emissions i elèctrics, així com per a la instal·lació d’infraestructures de recàrrega.
El 59% de les vies ràpides són de peatge
A Catalunya hi ha 1.719 quilòmetres de vies d’altes prestacions dels quals 676 (39%) són de peatge explícit; 346 (20%) són de peatge a l’ombra, i 697 (41%) són vies no concessionades. Gairebé la meitat de la xarxa (46%) és de titularitat de la Generalitat. L’altre 54% és de l’Estat.
|
Règim de gestió
|
|
|
|
longitud
|
%
|
|
|
Vies de peatge explícit
|
676
|
39%
|
|
Vies de peatge a l'ombra
|
346
|
20%
|
|
Vies no concessionades
|
697
|
41%
|
|
Total
|
1.719
|
100%
|
Pel que fa a les concessions, entre finals de 2019 i mitjans de 2021 finalitzen les concessions de les principals vies de peatge explícit de Catalunya:
|
Final de les concessions de les autopistes
|
|
31 de desembre de 2019:
|
|
Ø AP-7. Vila-seca – Castelló
|
|
31 d'agost de 2021:
|
|
Ø AP-7. Vila-seca – Frontera francesa
|
|
Ø AP-2. El Vendrell-Saragossa
|
|
Ø C-32. Maresme
|
|
Ø C-33. Barcelona – Montmeló (peatge de La Llagosta)
|
|
Any 2037:
|
|
Ø Túnel del Cadí
|
|
Ø Túnel de Vallvidrera
|
|
Any 2039:
|
|
Ø C-32. Autopista Pau Casals
|
|
Ø C-16. Sant Cugat-Terrassa-Manresa
|
ANNEX
|
Membres del grup de peatges
|
|
|
Col·legi Economistes de Catalunya
|
Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya
|
|
ABERTIS
|
Federació de Municipis de Catalunya
|
|
PIMEC
|
Associació Catalana de Municipis
|
|
CCOO
|
USOC
|
|
PTP Promoció del Transport Públic
|
IRIDIUM -
Cat Desenvolupament de Concessions Catalanes, SL |
|
AUTEMA
|
UCOC
|
|
CEDINSA
|
Consell General de Cambres
|
|
CECOT
|
FEAT
|
|
Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports
|
FECAV
|
|
RACC
|
AUDICA
|
|
Foment del Treball
|
ASSETRANS GIRONA
|
|
UPC
|
ASOTRANS LLEIDA
|
|
Agtc - Associació general de transportistes de Catalunya
|
TRANSCALIT
|
|
Fundació Cercle d'Infraestructures
|
Grup Parlamentari PSC
|
|
UGT
|
Grup Parlamentari PP
|
|
Cambra de Comerç de Barcelona
|
Grup Parlamentari Ciutadans
|
|
FemCAT
|
Grup Parlamentari JxSi
|
|
Cercle d'Economia
|
Grup Parlamentari Catalunya Sí que es pot
|
|
UNIÓ DE PAGESOS
|
Grup Parlamentari CUP
|
|
CETCAT - COT
|
Grup Parlamentari JxSi
|
|
Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya
|
|



