Lluís Cerarols Cortina és el nou director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura a la Catalunya Central. Cerarols substitueix en el càrrec M. Àngels Blasco, que recentment ha estat nomenada directora general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals.
Nascut a Calders l’any 1957, Cerarols és llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, diplomat en Professorat d’Educació General Bàsica per la Universitat Autònoma de Barcelona i és mestre de Català per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha realitzat un curs de Doctorat en Racionalitat i Intersubjectivitat a la Universitat de Barcelona i és funcionari del cos de Professors d’Ensenyança Secundària i del de Catedràtics d’Ensenyament Secundari.
Ha estat alcalde de Calders (2011-2015) i regidor del mateix municipi (1983-1987). Paral·lelament, ha estat professor a l’Institut Llobregat de Sallent, a l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, a l’Institut Cirvianum de Torelló i a l’Institut Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, així com mestre a la Societat Cooperativa Escola Flama de Manresa.
Ha estat membre de la Junta d’Òmnium del Bages (2009-2011) i actualment és coordinador d’enllaç d’Òmnium de la comarca del Moianès i la Junta Òmnium Bages-Moianès.
Ha publicat el llibre memorialístic i de costums, Calders segle XX. Cròniques de la vida tradicional (Abadia Editors, 2009); la novel·la L’ànima de la vall (Pagès editors, 2008), premi de novel·la Ramon Roca Boncompte (2007), i el llibre de contes Miquelet el Cargolaire i altres contes calderins (Abadia editors, 2003). També ha publicat diversos articles en publicacions com Modilianum, revista d’Estudis del Moianès; ha fet les edicions en format DVD de La Guerra civil a Calders. Records i vivències (2007) i sobre etnografia, La vinya al Bages. Tradició i modernitat. (2007); Esquilar, filar i teixir. Procés tradicional del tractament de la llana (2005); L’Hostal: elaboració artesanal d’embotits (2005); L’ofici de baster (2005); El Forn de la Calç (2005) i Cal Serra. Eines del camp (2004).
