El conseller de Salut, Antoni Comín, ha alertat avui, en una conferència a la XLIX Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada, que la qualitat del sistema sanitari català està en risc amb l’actual marc polític i financer. “Cal un gran salt polític a Catalunya per seguir protegint el dret a la salut dels nostres ciutadans”.

 

Comín ha criticat l’infrafinançament crònic i perpetu per part de l’Estat espanyol que ha patit el model sanitari català des dels anys 80 i ha advertit que no es pot continuar amb aquesta situació. “Hem de continuar garantint el nostre dret a la salut sense diferències de classe o gènere. Volem posar en risc tot això? Aquest doncs ha de ser un dels principals motius perquè Catalunya faci el salt polític”, ha destacat i hi ha afegit: “Amb la República podrem tirar endavant totes les reformes que estem plantejant per millorar el nostre sistema. Sense República, ja veurem”.

 

En aquest mateix àmbit, el conseller ha demanat la “dimissió “ i la “inhabilitació permanent i urgent” per a tots aquells polítics que “van intentar destrossar el sistema sanitari català perquè van intentar atemptar contra la vida dels catalans”.

 

El titular de Salut, però, ha remarcat que tot i l’“adversitat de l’Estat en termes de finançament” i d’aquells que van intentar destrossar el sistema sanitari, Catalunya ha aconseguit teixir un dels millors models de salut a Europa gràcies a la “qualitat dels nostres professionals” i també als “grans consensos polítics i transversals” que hi ha hagut com ara per exemple en l’aprovació el 1990 de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC). També ha recordat que la crisi econòmica va ser “molt traumàtica però el desgel ha tornat, encara que va lent”.

 

El conseller ha fet balanç de les polítiques que s’estan duent a terme des del Departament de Salut. Ha explicat que el model sanitari és un bon edifici però que s’han de realitzar diverses reformes i les ha situat en tres àmbits. El primer, seguint amb la metàfora de l’edifici, s’emmarca en les reparacions que s’han fet per pal·liar certs aspectes que havien quedat malmesos i ha mencionat diversos exemples: la llei d’universalització, que blinda l’assistència sanitària per a tothom i desfà un decret del PP de l’any 2012; el pla de xoc de llistes d’espera; el pla d’estabilitat laboral per millorar la situació dels professionals o la posada en marxa d’un seguit d’inversions després d’una època en què es van haver de congelar per culpa de la crisi.

 

El segon àmbit serien aquelles reformes que s’han de fer a l’edifici per anar-lo millorant i per tal que el sistema sanitari sigui més equitatiu, sostenible i de més qualitat. En aquest cas ha destacat alguns projectes com el Pla Estratègic de recerca i innovació en salut (PERIS); els recursos que s’han destinat a l’atenció primària per lluitar contra les desigualtats en salut; el nou model de reproducció assistida per a totes les dones; el model d’atenció que deixa de considerar la transsexualitat una malaltia o la posada en marxa del Programa públic d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut (PADRIS).

 

Finalment, el tercer àmbit pretén assentar l’edifici en uns terrenys que estan patint canvis (el demogràfic, el tecnològic o els de valors) i, per tant, es tracten de l’impuls de mesures estructurals, “canvis de fons”. En aquest cas, ha citat l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC); el Pla Nacional Nacional d’Urgències de Catalunya (PLANUC) o el Pla interdepartamental d’atenció i interacció social i sanitària (PIAISS). Comín ha apuntat que un dels reptes de futur per al sistema sanitari és aprofundir en la visió comunitària.