El Govern ha aprovat el Pla director de salut mental i addiccions 2017-2019, l’instrument que, amb una periodicitat triennal, ha de definir les directrius que han d’orientar el Departament de Salut per impulsar, planificar, coordinar i avaluar les actuacions que cal desenvolupar en l’àmbit de la salut mental i les addiccions, des de la prevenció dels trastorns mentals i les addiccions al seu tractament per tal de millorar la qualitat de vida de les persones afectades i la dels seus familiars.

 

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), 1 de cada 4 persones patirà algun tipus de trastorn mental al llarg de la vida. A Catalunya, segons les dades de l’Enquesta de salut de Catalunya de 2015 (ESCA), 1 de cada 6 persones declara que pateix problemes d’ansietat o depressió, amb més incidència en les dones (20,8%) que en els homes (12,2%), i en els grups de més edat, les classes socials menys afavorides i les persones amb un nivell d’estudis més baix. Paral·lelament, aquests darrers anys també s’han caracteritzat per un increment de la demanda atesa, de manera que l’any 2015 més d’un milió de catalans van consultar l’atenció primària per un problema de salut mental.

 

Catalunya es troba, doncs, davant del repte de donar un gran impuls a la millora de l’atenció a la salut mental i les addiccions, atorgant més rellevància a la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia, oferint una atenció de base comunitària que prioritzi la recuperació de la persona orientada a la inclusió social i laboral, l’apoderament dels moviments en primera persona i de les famílies, així com la participació del coneixement clínic, garantint que les polítiques es basin en l’evidència disponible, les bones pràctiques i l’ètica.

 

Per aquest motiu, el Departament de Salut ha elaborat el document d’estratègies en salut mental i addiccions per al període 2017-2019, en coherència amb les estratègies internacionals del Pla d’acció europeu per la salut mental 2013-2020 i de l’Acció conjunta per la salut mental i el benestar i consensuat amb el sector de la salut mental i les addiccions (professionals, entitats proveïdores i entitats representatives de les famílies i del moviment en primera persona).

 

Aquest document constitueix en si mateix una autèntica estratègia nacional en salut mental i addiccions, alineada amb les polítiques europees de salut mental, que dona sentit i coherència a l’impuls pressupostari del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la salut mental i addiccions aquest any. De fet, el 2017 és l’any en què Salut prioritza la salut mental i les addiccions i per això s’ha volgut fer un pas decidit i ferm de compromís amb el sector, amb un increment pressupostari històric que permetrà millorar de forma molt significativa l’atenció a les persones amb problemes de salut mental i addiccions i a les seves famílies tot garantint l’accessibilitat i l’equitat de l’atenció amb una visió territorial i de sistema de salut.

 

El document parteix d’una anàlisi de la situació en què es conclou que la salut mental de la persona té a veure amb l’entorn econòmic i social, fins al punt d’indicar que les desigualtats socials tenen un efecte acusat en la salut mental de la població infantil. També, l’ESCA 2015 situa els trastorns mentals entre les primeres malalties cròniques que declara que pateix la població catalana i que afecten de manera greu la qualitat de vida de les persones.

Posteriorment, exposa fins a un total de 7 línies estratègiques que abasten la totalitat dels processos, des de la promoció de la salut i la prevenció, el diagnòstic i els tractaments, fins a la rehabilitació i la inserció a la comunitat:

 

1.    Contribuir a la promoció de la salut mental positiva i el benestar de les persones al llarg de la vida i incrementar el compromís de la xarxa d’atenció amb la prevenció dels trastorns mentals i les addiccions.

2.    Millorar les pràctiques assistencials en relació amb els drets de les persones i potenciar noves capacitats de participació i apoderament de les persones usuàries dels serveis.

3.    Garantir que l’atenció especialitzada sigui territorialment equitativa, accessible, integral, competent i basada en la comunitat.

4.    Millorar les condicions de la pràctica assistencial i la formació per garantir una atenció digna, segura i efectiva.

5.    Garantir que el sistema de salut proveeixi una atenció integrada a la salut física i mental, mitjançant pràctiques compartides entre nivells i serveis assistencials.

6.    Millorar la integració amb els serveis no sanitaris que s’ocupen de l’atenció a les persones en relació amb els objectius de salut mental i addiccions exposats, així com la col·laboració interdepartamental imprescindible en totes les facetes de l’atenció.

7.    Garantir els elements de suport al canvi.

 

Per fer realitat aquestes línies estratègiques, s’han prioritzat al 2017 un conjunt d’actuacions per avançar en el desplegament del model d’atenció comunitària i garantir una atenció equitativa, eficient, integrada i integral, tal i com preveu el Pla de salut de Catalunya i el Pla integral de salut mental i addiccions. Entre aquestes destaquen:

 

·         Impulsar programes de prevenció: suport al programa salut i escola, població infantil i juvenil vulnerable.

·         Implantar a tot el territori la cartera de serveis de salut mental i addiccions en els àmbits infantil i juvenil i d’adults en atenció primària de salut.

·         Incrementar la capacitat assistencial dels centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), orientats a la detecció precoç i a la intervenció primerenca i l’atenció als trastorns mentals greus.

·         Implantar a tot el territori el Programa d’Atenció a la Psicosi Incipient, especialment en la població de 14 a 24 anys.

·         Millorar la cartera de serveis dels centres d’atenció i seguiment (CAS) i disminuir la variabilitat territorial.

·         Culminar el procés de reconversió dels centres de dia en serveis de rehabilitació comunitària a tot el territori.

·         Finalitzar el desplegament de serveis de gestió de casos (PSI) a tot Catalunya i ampliar-ho a la població adolescent.

·         Establir en cada territori un pla de desenvolupament d’alternatives a l’hospitalització convencional i d’atenció domiciliària.

·         Identificar les necessitats d’unitats o programes especialitzats i la redistribució territorial.

·         Incrementar les accions per a l’impuls de les polítiques recollides en el Pla Integral.

·         Fomentar accions en relació amb els drets de les persones, la lluita contra l’estigma i la participació i apoderament de les persones usuàries i famílies.

·         Elaborar un pla operatiu d’implantació territorial (Plans estratègics de les regions sanitàries).