En aquestes darreres hores, abans no expiri la meva potestat per convocar eleccions al Parlament com a resultat de l’entrada en vigor de les mesures proposades pel Govern espanyol en aplicació del 155, he considerat la possibilitat d’exercir-la i convocar eleccions. És la meva potestat i diversa gent m’ha interpel·lat en aquests dies si pensava exercir-la o no. EL meu deure i la meva responsabilitat és esgotar totes les vies, absolutament totes, per trobar una solució dialogada i pactada a un conflicte que és polític i que és de naturalesa democràtica. He estat disposat a convocar aquestes eleccions sempre i quan es donessin unes garanties que permetessin la seva celebració en absoluta normalitat. No hi ha cap d’aquestes garanties que justifiquin avui la convocatòria d’eleccions al Parlament. El meu deure era intentar-ho honestament i lleialment per evitar l’impacte sobre les nostres institucions de l’aplicació de l’article 155 tal i com l’ha aprovat el Consell de Ministres i s’aprovarà al Senat. És una aplicació fora de la llei, abusiva i injusta, que busca eradicar no només el sobiranisme sinó tota la tradició del catalanisme que ens ha portat fins aquí. No accepto aquestes mesures, per injustes i perquè amaguen gairebé sense dissimular la intenció venjativa d’un Estat que es va veure derrotat el dia 1 d’octubre.

 

Tampoc hi ha cap intenció d’aturar la repressió i de procurar unes condicions d’absència de violència en què unes possibles eleccions s’haurien de celebrar.

 

He intentat obtenir aquestes garanties. Crec haver obrat d’acord amb la meva responsabilitat i amb el sentiment de gent de diferents opcions que ho ha anat plantejant. Però això no ha aconseguit, una vegada més, una resposta responsable per part del Govern espanyol, que ha aprofitat aquesta opció per afegir tensió en un moment en què el que cal és màxima distensió i diàleg.

 

En aquest punt, i naturalment sense haver signat cap decret de dissolució de convocatòria d’eleccions, correspon al Parlament procedir amb el que la majoria parlamentària determini en relació a les conseqüències de l’aplicació contra Catalunya de l’article 155.

 

Ningú no podrà retreure a la part catalana voluntat de diàleg i de fer política. Ningú no podrà dir que no he estat disposat a sacrificis per garantir que es posarien totes les facilitats al diàleg. Però una vegada més comprovem, amb molta decepció, que la responsabilitat només ens és exigida i pressionada a uns, i a d’altres se’ls permet la seva absoluta irresponsabilitat. És la lògica d’una política feta a base de clams com el “a por ellos” en lloc d’una basada en el “con ellos”.

 

La societat catalana, mobilitzada, ens ha dut fins aquí a base de participació, compromís i serenitat, també de responsabilitat. Jo he intentat tenir a la meva presidència, i en aquests dies que ens queden per culminar el camí, aquest mateix compromís, aquesta mateixa serenitat, cadascú amb la seva responsabilitat. La meva de president era esgotar fins els final totes les opcions que jo tenia a la mà. La societat catalana ho ha fet sempre, com aquest govern, invocant la pau i el civisme, militant en la pau i el civisme. Cal que en aquestes hores que se’ns presenten el compromís amb la pau i el compromís amb el civisme es mantinguin més ferms que mai perquè només d’aquesta manera, i subratllo, només d’aquesta manera, podrem acabar guanyant.

 

President de la Generalitat de Catalunya