Un any més la tardor porta diverses mirades del cinema sobre el jardí, espai real o somniat, escenari o fins i tot protagonista de diverses ficcions, paradigma de la trobada entre la natura i la cultura. Enguany, del 22 al 28 de novembre, una selecció de sis títols ens conviden a endinsar-nos en les diferents heterotòpies que, contínuament, ens proporcionen els jardins. El jardí com a refugi, experimentació, reivindicació, passió, saviesa, art.

 

Mike Leigh a Another Year ens transporta a la màgia reconfortant del jardí com a espai moral i refugi, mentre que Silent running (Naus misterioses), de Douglas Trumbull, contenia un combatiu missatge ecològic en una faula de ciència ficció que el canvi climàtic ens acosta cada cop més a una trista realitat: una nau espacial transporta uns hivernacles gegants que atresoren la naturalesa que s’ha pogut salvar de la destrucció de la Terra. Quatre dones fugen de la fredor del Londres dels anys 20 del segle passat i es deixen seduir per la Mediterrània amb unes fascinants vacances en un castell italià a Abril encantat, de Mike Newell. I a Conversaciones con mi jardinero, de Jean Becker, assistim al xoc entre dues mirades contraposades del món: la de l’intel·lectual de ciutat i la de l’home senzill integrat a la natura, encarnada pel seu jardiner.

 

Mirades documentals
En el terreny del documental, el cicle ens acostarà a dues figures inclassificables. Una sessió ens descobrirà l’artista californià James Broughton, que des de l’experimentació i l’avantguarda va fer de la poesia, la contracultura i els jardins els eixos de la seva obra cinematogràfica. Veurem quatre dels seus films: Four in the Afternoon (1951); The Pleasure Garden (1953); This Is It (1971) i The Gardener of Eden (1981). Finalment, a Rivers and Tides Thomas Riedelsheimer fa un retrat d’un dels principals representants del land-art britànic, Andy Goldsworthy. Amb els impressionants paisatges escocesos com a escenari, les imatges il·lustren un pacient procés creatiu que es fixa en fulles, pedres, branques, terra o aigua per arribar a un art efímer i mutant, com la mateixa natura en què s’inspira.

 

Michel Berjon, redactor des de 1997 de Les fiches du cinéma, ha realitzat, amb la col·laboració de la seva filla Marie, un llibre de referència sobre el tractament que el cinema ha donat als jardins i el protagonisme d’aquests espais i el seu univers a la pantalla. Jardins du cinema (Éditions Petit Genie) és un rigorós i complet estudi que ressegueix la relació entre cinema i jardí en més de 300 pel·lícules al llarg de 120 anys d’història del setè art, des dels primitius treballs dels germans Lumière, fins al laberint d’El resplandor de Kubrick o els sofisticats espais de Mon oncle de Jacques Tati, per posar només dos exemples. Espais imaginaris, urbans o de natura, i també una mirada als jardiners com a personatges en una monografia adreçada tant a cinèfils com a aficionats a la jardineria.

 

Michel Berjon presentarà el seu llibre a l’Institut français de Barcelona el dimarts 28 de novembre a les 19.30 h, i el diumenge 26 de novembre a les 19 h serà a la Filmoteca per presentar una de les pel·lícules del cicle Cinema i jardí, Conversaciones con mi jardinero.

 

Si esteu interessats a entrevistar Michel Berjon, dilluns 27 o dimarts 28 de novembre, podeu sol·licitar-ho a: jmartinezmallen@gencat.cat.

 

 

 

 

Més informació:
www.filmoteca.cat