L’any 2014, el tax gap o bretxa fiscal dels quatre principals impostos que gestionava l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) s’estima que va ser de 789,8 milions d’euros. Això representa un 26,53% de la recaptació potencial (2.976,63 milions d’euros), és a dir de la quota impositiva que els contribuents haurien d’haver pagat, d’acord amb la legislació vigent en aquell moment.

 

Aquesta és la principal conclusió de l’estudi sobre l’anàlisi teòrica i aplicació del tax gap que l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB) i la consultora Everis han elaborat per encàrrec de l’ATC, i que s‘emmarca en el Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2015-2018.

 

Segons l’estudi, que recull la definició de l’agència tributària federal del govern nord-americà (IRS), la bretxa fiscal “és la diferència entre la quota impositiva que els contribuents haurien de pagar i la que realment paguen dins del període voluntari”.

 

El càlcul de la bretxa fiscal a Catalunya és un estudi pioner a Espanya, però  que realitzen països capdavanters en la gestió tributària com el Regne Unit, els EUA, Suècia o Austràlia, ja que constitueix un element essencial a l’hora de dissenyar estratègies i polítiques adequades per gestionar i minimitzar els incompliments tributaris i lluitar contra el frau fiscal.

 

D’acord amb les bases del contracte que es va adjudicar a l’IEB i Everis el passat 20 de març, l’objectiu de l’estudi tenia una doble vessant: teòrica i pràctica. La primera, definir una metodologia “replicable” que facilités a l’ATC el càlcul de la bretxa fiscal amb els seus propis mitjans. I la segona, donar el resultat empíric estimat per a un any concret –el 2014- i per a cadascun dels impostos estudiats.

 

En aquest sentit, l’estudi se centra en l’anàlisi basat en dades oficials dels quatre principals  impostos  que gestionava l’agència tributària catalana l’any 2014 i que suposaven el 90% de la recaptació: Patrimoni (IP), Successions i Donacions (ISD), Transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD) i l’impost sobre les estades en establiments turístics (IEET).

 

Seguint la metodologia utilitzada per l’agencia fiscal federal dels EUA (IRS), la bretxa fiscal per cadascun dels quatre impostos s’ha desagregat en tres components: 

 

1.    No-autoliquidació: incompliment fiscal derivat d’aquells contribuents que no presenten l’autoliquidació, tot i estar-ne obligats.

2.    Infra-declaració: incompliment fiscal derivat d’aquells contribuents que, si bé presenten l’autoliquidació, no consignen correctament la seva base impossible o es beneficien il·legalment de bonificacions i beneficis fiscals.

3.    No pagament: d’aquells contribuents que no liquiden les seves obligacions tributàries dins del període voluntari i que fa que s’hagin de reclamar els deutes per via executiva.

 

Els càlculs s’han realitzat estimant el que s’anomena “Bretxa Fiscal Bruta (BFB)”, és a dir, abans de les comprovacions i/ o les inspeccions que realitza l’Agència Tributària de Catalunya.

 

*RR: Recaptació real/ **RP: Recaptació potencial

La diferència més gran entre la recaptació real i la potencial es dóna en l’impost sobre el Patrimoni (44,34%) i en el de Successions i Donacions (41,26%). En el primer cas, els 340 milions d’euros de la bretxa fiscal s’expliquen per la infra-declaració (97,28%): concretament, pels actius financers localitzats a l’estranger i no declarats (57,98%); per l’aplicació incorrecta de l’exempció corresponent a les participacions en empreses familiars (37,09%); o per les joies, objectes d’art, antiguitats i vehicles incorrectament declarats (4,76%) i altres (0,17%).

 

 

En el cas de l’ISD, dels 277,9 milions d’euros de bretxa fiscal, 265,4 milions corresponen a Successions i 12,5 milions a Donacions. També en aquest cas, el gruix del tax gap es concentra en la infra-declaració principalment de Successions (81,13%), especialment en els béns localitzats i no declarats a l’estranger (46,04%).

 

Pel que fa a l’ITPAJD, tot i ser l’impost que més recursos va aportar a les arques de l’administració, amb 1.321 milions d’euros l’any 2014 (61% del total), té la bretxa fiscal més reduïda (10,43%). L’informe també destaca que tres quartes parts de la seva recaptació esdevenen del fet imposable de TPO (Transmissions Patrimonials Oneroses) i dins d’aquest fet imposable, el 97% es deriva de transaccions immobiliàries.

 

Finalment, l’estudi constata que l’Impost sobre estades en establiments turístics és “amb diferència” el que menys recaptació real aporta (un 2% del total), i que la bretxa fiscal (29,19%) es concentra sobre tot en els habitatges d’ús turístic (76,61%), seguit dels hotels (12,27%) i d’altres establiments (9,57%).

 

Amb les presentació d’aquest estudi es dóna compliment a una de les 86 mesures incloses al Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2015-2018.

Des que va entrar en funcionament aquest Pla, l’ATC ha descobert un frau fiscal de 510 milions d’euros, amb dades a 30 de setembre del present exercici. En concret, el deute tributari aflorat durant el 2015, a través de les activitats de gestió, inspecció i recaptació executiva que realitza l’ATC dels impostos que gestiona –cedits i propis- va suposar un total de 190 milions el 2015, de 170 milions el 2016 i de 150 milions fins al setembre del 2017. Això ha estat possible gràcies al conjunt d’accions derivades de gairebé tres anys d’aplicació del Pla i de l’esforç de l’agència catalana en les seves actuacions de control.