El Tribunal Constitucional ha aixecat la suspensió de la Llei catalana del canvi climàtic, aprovada el passat mes de juliol, i que havia impugnat el Govern central. L’únic article que es manté suspès és el que estableix la prohibició de concedir permisos d’exploració per a l’obtenció de gas i petroli d’esquist per fracking. Excepte per aquest article, la llei és plenament vigent fins que el Tribunal es pronunciï sobre la constitucionalitat dels preceptes.

 

Els criteris que el tribunal ha utilitzat en la seva interlocutòria han estat el caràcter d’excepcionalitat de la suspensió, entenent que cal aplicar el principi de constitucionalitat de les lleis; els perjudicis greus i irreparables a l’interès general o a tercers afectats que es podrien causar en cas d’aplicació dels articles impugnats; si té lloc un bloqueig a les competencials estatals; o si ja hi ha precedents de normes declarades inconstitucionals que incorporaven previsions molt similars a les que són objecte d’impugnació.

 

 

El primer grup d’articles als quals se’ls aixeca la suspensió són aquells als quals l’Advocacia de l’Estat no ha donat resposta i, per tant, el Constitucional  no ha vist cap motiu pel seu manteniment.

 

En destaca el que fa referència als pressupostos de carboni. Justament aquest mecanisme va ser una de les novetats de la llei, entès com a eina de planificació i seguiment per a la integració dels objectius de la norma en les polítiques sectorials. Els pressupostos, a més de la quantitat total d’emissions permeses per al conjunt del país, hauran d’indicar quina part correspon als sectors coberts per la Directiva del mercat d’emissions i quina als coneguts com a sectors difusos, no coberts per aquest sistema. La realització d’aquest tipus de pressupostos posa Catalunya al nivell dels països més avançats en aquest àmbit, com el Regne Unit.

 

 

Hi ha un segon grup d’articles pels quals el tribunal n’ha desestimat la impugnació entenent que l’Estat no només ha d’invocar-ne els perjudicis sinó que els ha de demostrar o, si més no, raonar-los de manera consistent. Aquí hi trobem els articles relatius a l’energia.

 

L’Advocacia de l’Estat, en base a un informe del Ministeri d’Energia, xifra en 8.200 M€ la inversió necessària per assolir l’objectiu de la llei d’un 50% d’energies renovables en el 2030. En relació a l’objectiu relatiu al desenvolupament de  normatives que afavoreixin  l’autoconsum energètic, no en quantifica els costos i es limita a dir que podria produir perjudicis de tipus tècnic i econòmic sobre el sistema elèctric. El Tribunal Constitucional, en les seves consideracions, fa notar que, en el primer cas, la llei no imposa aquestes inversions ni estableix sancions o d’altres conseqüències jurídiques. A més, puntualitza que aquestes inversions podrien ser assumides voluntàriament pel sector privat o finançades per la comunitat autònoma, per la qual cosa no es produirien els suposats efectes negatius. En relació a l’autoconsum, atès que les normes a què es fa referència encara no estan aprovades, i que a l’Estat no li ha estat possible fer cap mena de quantificació, ha de prevaldre la presumpció de legitimitat constitucional de la que gaudeix la Llei del canvi climàtic.

 

 

Pel que fa als articles que regulen l’impost sobre les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a determinats vehicles de tracció mecànica –turismes, vehicles comercials lleugers i motocicletes–, l’Estat sustentava la seva petició en una suposada vulneració dels límits establerts per la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA), en considerar que hi ha una coincidència amb els elements essencials de l’impost de matriculació.

 

Per això invocava els precedents d’inconstitucionalitat d’altres tributs creats per les comunitats autònomes on tenia lloc aquesta coincidència amb la matèria imposable i d’altres elements essencials de tributs creats prèviament per l’Estat. El Constitucional ha considerat que l’Estat ha fet un ús excessivament ampli d’aquesta argumentació i li retreu que no hagi assenyalat cap cas concret sobre el qual sustentar la seva argumentació ni hagi fet cap mena d’argumentació sobre perjudicis d’impossible o difícil reparació.

 

 

En quedar la suspensió sense efecte, la Generalitat treballa amb la intenció que l’impost es pugui començar a recaptar al més aviat possible, previsiblement amb efectes en el present exercici, entrant en vigor el 2019. Els ingressos obtinguts nodriran a parts iguals el Fons Climàtic i el Fons de Patrimoni Natural, tots dos de nova creació. El Fons Climàtic servirà per fomentar les renovables; la descentralització de xarxes; l’autoconsum elèctric; els habitatges energèticament eficients; la mobilitat sostenible; l’eficiència i l’estalvi d’aigua; la conservació de la biodiversitat; la modificació de processos de producció; la recerca i la innovació; o la reducció de la vulnerabilitat dels sectors econòmics.

 

Curiosament l’Estat ha demanat la suspensió de dos apartats de  l’article 34 i de la disposició final setena de la Llei que no van ser objecte d’impugnació en el seu moment. És per això que el Constitucional entén que, en no ser objecte en el seu moment de recurs, no és possible aixecar la suspensió d’una disposició que no havia estat suspesa.